BarcelonaDúmping fiscal és el concepte de moda. Fa temps que circula aquesta expressió en referència a les constants baixades d’impostos de la Comunitat de Madrid mentre la resta de comunitats es veuen incapaces de seguir el seu camí. El veritable èxit del concepte va arribar la setmana passada, quan ERC va anunciar un acord de pressupostos amb el PSOE que incloïa la creació d’un grup de treball per harmonitzar la tributació de les grans fortunes a tot Espanya i acabar amb el dúmping fiscal. En particular es volen revisar els impostos de patrimoni (un tribut que no es paga a Madrid) i, en menor mesura, el de successions i donacions (que sí que es paga a la comunitat de la capital espanyola, però amb més exempcions que a territoris com Catalunya).
Inscriu-te a la newsletter El pànic a TrumpInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
Tot i així, d’aquí fins que realment s’harmonitzin aquests impostos hi ha un llarg recorregut. L’obstacle principal és polític. L’acord PSOE-ERC ha encès el Partit Popular i particularment la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. El ministeri d’Hisenda reconeix que “s’ha començat de la pitjor manera possible” perquè reformes d’aquest tipus s’han de fer “amb consens”, ja que afecten molts territoris, segons expliquen fonts d’aquest ministeri consultades per l’ARA. El fet que s’hagi fet un anunci a bombo i platerets, asseguren aquestes veus, dificultarà que la reforma s’acabi fent.
D’altra banda, al ministeri estan encantats perquè els temes més sensibles de l’acord de pressupostos (augment de la inversió pressupostada a Catalunya i aixecament definitiu de la intervenció financera a la Generalitat) han passat sense fer soroll entre la resta de partits. “Per aprovar els pressupostos a nosaltres ens va bé”, expliquen.
La incomoditat que s’ha generat amb l’anunci fins i tot ha arribat a polítics com Iñigo Errejón, diputat per Més País i cofundador de Podem, que ha sortit al pas de la proposta d’harmonització assegurant que “Madrid no fa dúmping fiscal” i que “ERC s’equivoca de plantejament”. Segons Errejón, haver iniciat aquesta batalla és “un regal” per a Ayuso. A Hisenda hi estan d’acord: “Això a Ayuso li va de meravella i dificulta que la reforma s’acabi fent”.
La idea amb la qual treballa Esquerra és que l’Estat creï un tipus propi de l’impost en qüestió (per exemple, patrimoni) però que descompti el que ja s’hagi pagat a la comunitat autònoma per aquell concepte. Per exemple: si el govern central crea un tipus al 5% i la comunitat autònoma el té al mateix nivell, tota la recaptació se la quedaria la comunitat. En canvi, si la comunitat optés per abaixar el tipus al 2%, la resta de diners fins a arribar al 5% es pagarien a l’Estat.
Amb aquesta fórmula, expliquen veus properes al partit republicà, cap autonomia tindria incentius per rebaixar l’impost (ja que la recaptació sobrant se la quedaria el govern central) i s’aconseguiria l’esmentada harmonització.
Des d’Hisenda, però, estan molt lluny d’aquest model, ja que consideren que “no tindria gaire sentit”. L’opció preferida per Hisenda és la de crear un tipus mínim i un màxim i que, a partir d’aquests llindars, les comunitats decideixin on el situen. Així s’evitaria que Madrid opti per posar l’impost de patrimoni al 0%, però alhora es mantindria una certa autonomia per a les comunitats.
L’exemple que posen des del ministeri és l’IVA, que a la UE no pot ser més baix del 15% perquè està prohibit (en el cas del tipus general), però a partir d’aquí els països escullen si el tenen més alt o més baix.
Treballs en marxa
En realitat fa temps que el govern espanyol treballa en una proposta per harmonitzar la fiscalitat autonòmica. Al setembre es va saber que Hisenda ja havia creat un grup de treball amb alts càrrecs del ministeri. De fet, l’actual ministra, María Jesús Montero, va ser consellera d’Hisenda d’Andalusia abans de fer el salt al govern espanyol, i des que va arribar al càrrec ha anat insinuant la seva intenció de fer una reforma en aquest sentit.
L’impost que està més en el punt de mira és patrimoni, que es paga cada any en funció de la riquesa del contribuent i que a Madrid es bonifica al 100% (és a dir, no es paga). En canvi, en l’impost de successions i donacions, tot i que a Madrid és més benèvol, la recaptació no és gaire diferent de la de Catalunya i alguns anys, fins i tot, la supera.
LES CLAUS
1. Quina importància té l’impost de patrimoni des del punt de vista de la recaptació?
La Generalitat ingressa més de 500 milions d’euros anuals per aquest tribut (l’any passat, en concret, van ser 555), que suposen al voltant del 40% del que es paga a Espanya per l’impost de patrimoni. Aquests 555 milions suposen una setena part dels 3.600 milions que la Generalitat recapta en impostos propis i cedits, és a dir, que ingressa
directament l’Agència Tributària de Catalunya.
2. I què passa amb l’impost de successions i donacions?
Els seus ingressos oscil·len una mica més, ja que depenen de la riquesa dels difunts de cada any. L’any passat aquest tribut va generar 561 milions d’ingressos. Tot i que no hi ha tanta diferència amb Madrid (alguns anys aquesta comunitat supera Catalunya en recaptació per aquest impost), és possible que també es busqui una fórmula per harmonitzar-lo.
3. Quin és el model d’harmonització que defensa ERC?
Una proposta que hi ha sobre la taula és que el govern central creï un tipus general a tot Espanya, de manera que els contribuents hagin de pagar almenys aquella quantitat obligatòriament. Si el tipus mínim és del 5%, per exemple, les comunitats on l’impost sigui del 5% es quedarien tota la recaptació. En canvi, si l’impost està per sota, la resta de diners fins a arribar al 5% se la quedaria l’Estat.
4. I quina és la proposta que té el govern central al cap?
Hisenda prefereix establir un tipus mínim i un màxim, i que cada comunitat triï. Això impediria tenir l’impost al 0%, com passa en el cas de patrimoni a Madrid.