Esprint del Govern per regular l’economia col·laborativa

BarcelonaLes visites d’Oriol Junqueras a diferents empreses i estands de l’economia col·laborativa durant el Mobile World Congress que s’ha celebrat aquesta setmana a Barcelona no van ser casuals i van voler tenir un pes simbòlic. En efecte, el departament d’Economia de la Generalitat que ell lidera està impulsant un acord de Govern per posar fil a l’agulla en un dels camps més complexos i polèmics dels últims temps: el de la regulació de les activitats que conformen l’economia col·laborativa.

Segons ha pogut saber l’ARA, el Govern està ultimant un acord que es podria fer públic la propera setmana. L’executiu que presideix Carles Puigdemont està estudiant els detalls d’una regulació que afecta diferents conselleries. A més d’Economia, que n’és la impulsora, hi estan implicats Empresa i Coneixement, amb Jordi Baiget al capdavant, i Territori i Sostenibilitat, en mans de Josep Rull, responsable per tant de les qüestions relacionades amb la mobilitat.

L’acord vol abordar per fi una qüestió espinosa que fins ara ha provocat topades entre els diferents governs i els actors implicats i que ha qüestionat, fins i tot, l’accent liberal de les administracions amb el fenomen. La intenció d’Econonia passa per “donar un impuls especial” al sector i donar-hi cobertura legal superant les prohibicions i els espais d’alegalitat que hi ha actualment. “És una economia que va començar de manera informal i s’ha d’aflorar per fer-la formal i que les seves relacions amb l’economia tradicional s’enforteixin”, diuen fonts d’Economia.

Xoc de sensibilitats

La concreció d’aquests acords, però, passa també per altres conselleries i el departament que encapçala Jordi Baiget també hi està treballant. Fonts de la conselleria assumeixen que “l’economia col·laborativa és imparable”, però afegeixen que cal “controlar que no hi hagi frau”. Aquestes mateixes fonts del departament d’Empresa avisen que aquesta és “la prioritat” del projecte en què treballa el Govern.

La intenció de l’executiu era presentar un acord coincidint amb el Mobile World Congress, en el que hagués sigut una de les primeres grans decisions de l’àrea econòmica del nou Govern. L’acord, però, està requerint més temps per les diferents sensibilitats existents en les conselleries implicades, fet que ha propiciat que la discreció al voltant d’aquest projecte sigui total.

Per entendre les dificultats que presenta el projecte cal recordar la comissió parlamentària que es va dur a terme durant la passada legislatura. Pere Aragonès, ara secretari general d’Economia, va ser qui la va presidir. Ja aleshores es van evidenciar els diferents enfocaments dels partits. Entre les recomanacions al Govern que van votar els partits hi havia el “compromís” de “donar suport” a aquest fenomen i s’advocava per “adequar la regulació” per establir la diferència entre “el règim de col·laboració i la relació de caràcter laboral” i evitar la “competència deslleial”. En aquell moment, els partits van recomanar que s’elaborés un codi de bones pràctiques i que es creés un consell assessor sobre el fenomen.

Desencís i optimisme

El cert és que aquelles conclusions van decebre la majoria dels protagonistes de la comissió i tot plegat va derivar en l’aprovació d’un decret llei per regular el sector turístic per part de l’executiu català que no va agradar a empreses com Airbnb ni a entitats com l’Associació Veïns i Amfitrions de Barcelona.

La Generalitat marca la frontera entre Uber i Airbnb

A més, el paper combatiu de sectors afectats com ara el del taxi o el dels veïns dels barris més turístics dificulta la tasca de regular el sector i fa que a hores d’ara no estigui clar quina serà la forma que es doni a l’acord. Fonts de l’executiu apunten que la concreció final podria passar per la creació d’un grup de treball interdepartamental, que seria l’encarregat de posar en negre sobre blanc un marc legal per a l’economia col·laborativa sector per sector.

Seria aquest grup el que concretaria la nova normativa en els camps de la mobilitat, el turisme i l’ocupació. La idea és evitar tant l’economia submergida com la precarització laboral, cosa que es faria mitjançant una distinció clara del que són un particular i un professional. Això va en la línia de l’acord a què han arribat a Amsterdam Airbnb i l’Ajuntament, segons el qual l’habitatge que es lloga ha de ser sempre el principal i només pot llogar-se un màxim de 60 dies l’any i a un màxim de quatre persones. Si es supera aquest llindar, el propietari passa a ser considerat un professional i necessita llicència de pis turístic. El mateix criteri s’aplicaria als conductors de diferents aplicacions o a les persones que venen productes a Wallapop.

Les empreses del sector que operen a Catalunya destaquen que el diàleg amb el Govern ha estat constant i no oculten un cert optimisme sobre una regulació que pensen que serà més oberta que l’actual.