Díaz, Piketty i les "vergonyes" del sistema capitalista

MADRID“Tots dos porten el mateix temps lluitant per la igualtat, però des de llocs diferents”. Així han presentat des de l’Institut d’Estudis Culturals de Madrid els dos protagonistes d’un acte que aquest divendres al vespre s'ha volgut erigir en la gènesi d’una aliança politicoeconòmica per acabar amb les desigualtats. Es tracta de la ministra de Treball, Yolanda Díaz, que va néixer un 6 de maig del 1971 a Galícia, i l’economista i professor Thomas Piketty, nascut hores més tard a França. Transformar el present, imaginar el futur: més enllà de les desigualtats i la precarietat era el paraigües sota el qual s'ha emmarcat un debat que no ha passat desapercebut entre aquells que caminaven per l’artèria principal de Madrid, la Gran Via. Un centenar de persones feia cua per poder entrar per la porta d’un dels edificis culturals més emblemàtics de la ciutat, el Cercle de Belles Arts, en concret a la Sala de Columnes, i assistir a l'acte. Molts, però, no ho han aconseguit.

"No veia tanta gent des d’abans de la pandèmia”, comentava una persona d’entre el públic, especialment jove i amb força cares conegudes de l’òrbita d’Unides Podem, a qui Piketty coneix de prop per haver estat un dels seus assessors en matèria econòmica durant molt de temps. Durant un debat de gairebé dues hores, moderat per l’economista Daniel Fuentes, que, alhora, ha traduït al castellà l’últim llibre de Piketty (Una breu història de la igualtat, d'Edicions 62), els dos convidats han començat a desvestir el que consideren “les vergonyes” del sistema capitalista. "La pandèmia ens ha mostrat que el model actual no funciona”, ha asseverat Piketty, al qual Díaz ha contestat preguntant-se si per aquest motiu la resposta expansiva que s’ha donat per fer front a la crisi del coronavirus ha de ser “puntual o estructural”. Tots dos s'han quedat amb la segona opció.

Ara bé, tothom pensa igual? Conscients que no, Díaz i Piketty han aprofitat la comoditat del moment per enviar uns quants missatges. Primer, a les grans empreses i, en concret, a les espanyoles. “L’Estatut dels treballadors té tints autoritaris i franquistes. La democràcia es va quedar a la porta de les empreses”, ha asseverat la ministra, tot parafrasejant unes paraules del sindicalista Marcelino Camacho. Per posar-hi punt final, Díaz ha anunciat el desplegament d’un seguit de polítiques per ampliar “la participació dels treballadors a les empreses”. 

Però darrere les empreses hi ha empresaris que no només juguen un paper important en les relacions laborals, sinó també en matèria fiscal, ha recordat Thomas Piketty. I aquí ha aparegut Jeff Bezos. “Calen més impostos sobre el patrimoni, i no tant sobre els ingressos”, ha defensat Piketty, mentre feia una crida a treballar-hi “des de ja” i sense esperar que els Estats Units ho facin, abanderant un esperit europeista. “Hem d’acabar amb la deserció fiscal”, ha afegit Díaz. Els dards de l’acte, però, també s'han dirigit al sector bancari i en concret al Banc Central Europeu (BCE). “El seu mandat ha de ser reformat si realment volem avançar en termes d’igualtat”, ha exigit la ministra. Tot plegat, un reguitzell de desitjos a llarg termini que només s'han vist alterats per un espontani del públic que ha retret a crits a la ministra els seus missatges després de "pactar la reforma laboral amb la patronal".