'Dia D' per a la reducció de la jornada laboral: de l'ultimàtum de Díaz a la proposta de la patronal

MADRIDLa reducció de la jornada laboral ha dut el diàleg social a un escenari de tensió que no es veia des de feia temps. En particular, la relació entre el ministeri de Treball, sota la batuta de Yolanda Díaz, i la patronal espanyola CEOE, presidida per Antonio Garamendi. La negociació per aprovar aquesta reforma del mercat laboral va començar fa gairebé mig any, de dues maneres: bipartida, entre sindicats majoritaris (CCOO i UGT) i empresaris (CEOE i Cepyme); i també a través d'una taula tripartida, és a dir, entre agents socials i ministeri de Treball. Però cap de les dues vies ha donat fruits i res fa pensar que, ara per ara, en donin. Tot i que aquest dilluns hi ha un nou intent.

Ministeri, sindicats i patronal es tornaran a reunir avui dilluns per abordar aquest canvi normatiu i l'equip de Díaz espera que els empresaris arribin a la cita amb una proposta respecte a l'últim text que els va enviar. Això sí, o aporten algun canvi o probablement tirarà endavant els agradi o no: "Si dilluns no hi ha proposta de la patronal haurem de prendre una decisió", advertia el secretari d'estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, i afegia que no entrarien en una "estratègia dilatòria". Unes paraules que des de les patronals s'han llegit com un ultimàtum.

"Jo no entenc el diàleg [social] com un ultimàtum. No ho entenc, ho he dit clarament", expressava després Garamendi. Fonts de l'entorn de la patronal apuntaven divendres que no es preveia portar un document nou a la reunió. De fet, Garamendi va deixar clar que si la reforma de la jornada laboral era "una decisió política" –com creu–, "que la facin, però que la facin l'1 de juliol". "Si hi ha un ultimàtum, serà per a nosaltres, però que també sigui per al ministeri", insistia el president de la CEOE.

El cert és que Yolanda Díaz vol tancar la reforma, que és una de les banderes de la legislatura, abans de les vacances d'estiu o, com a mínim, aquesta és la seva intenció. "La primera part [de la reforma] es vol que entri en vigor aquest 2024, per tant, cal aprovar-la ja", adverteixen fonts de l'entorn de Díaz.

Les declaracions d'uns i altres situen, almenys de cara a la galeria i pel que fa a aquesta matèria, el diàleg social en un punt d'inflexió: "La seva actitud [de Yolanda Díaz] es pot carregar el diàleg social", advertien des de Foment del Treball a través d'un comunicat. Altres fonts coneixedores de la negociació rebaixen el to i apunten que hi ha "més pa que formatge". Però el que ningú nega és que es fa difícil que la patronal mogui fitxa. Més enllà de no compartir la proposta de Díaz, els empresaris arriben a la taula amb la sensació que les coses "ja estan lligades".

37,5 hores l'any 2025

L'acord de govern entre Sumar i el PSOE implicaria reduir per llei la jornada setmanal a 37,5 hores (es modificaria l'Estatut dels Treballadors), però mantenint el sou. Això es faria progressivament: 38,5 hores el 2024 i 37,5 hores el 2025. En l'última proposta del ministeri de Treball es planteja modificar la llei d'infraccions i sancions per establir multes de fins a 10.000 euros en cas d'incompliment.

L'empresariat assenyala que la reforma de la reducció de la jornada laboral no posa entre les cordes les grans companyies, que tenen múscul per adaptar-s'hi –Telefónica, per exemple, ha iniciat un procés per arribar a les 36 hores setmanals el 2026–, sinó les petites i mitjanes empreses, és a dir, el principal teixit econòmic a l'Estat. Alhora, també sostenen que l'adaptació no és la mateixa depenent del sector: l'agricultura o la indústria destaquen per registrar jornades setmanals de més hores. "La baixa productivitat, els menors recursos organitzatius i menys presència de convenis fan més vulnerables les pimes davant aquesta mesura", advertien la setmana passada des de Cepyme.

Amb tot, aquesta legislatura ha deixat, ara per ara, només un acord tripartit: el de garantir la igualtat del col·lectiu LGTBI i posar fi a les discriminacions a l'entorn laboral. Es tracta de la primera firma conjunta després d'un any i mig sense acords entre agents socials i ministeri de Treball. Una anomalia si es té en compte l'allau de consensos que en el marc del diàleg social es van desencadenar amb la pandèmia de la covid-19 i que van deixar reformes com la dels ERTO o la mateixa reforma laboral. A això s'hi suma la complexitat d'aprovar reformes un cop arriben al Congrés dels Diputats, on els equilibris i la fragilitat del bloc d'investidura posen damunt la taula interessos creuats. Des del ministeri de Treball sempre s'ha confiat que allò que arriba amb consens social és difícil de tombar –o almenys justificar un vot en contra.