Deutsche Bank, un altre colós alemany en problemes

MunicEl Deutsche Bank ha emprès una revolució per encarar la seva crisi existencial. Des de fa anys mal dirigida, la institució bancària més gran d’Alemanya va comunicar ahir una sèrie de mesures dràstiques que afecten els seus treballadors, la seva gestió i els seus accionistes.

Només a la mateixa institució seran acomiadats fins al 2018 uns 9.000 treballadors a jornada completa, 4.000 a Alemanya. A més, seran suprimits 6.000 llocs de treball externs. A tots aquests acomiadaments s’hi afegiran els que comporti la pèrdua de personal derivada de la venda, ja acordada, de la filial Postbank.

El pla dràstic de sanejament inclou així mateix la retirada “completa” de deu mercats: l’Argentina, Xile, el Perú, l’Uruguai, Mèxic, Malta, Dinamarca, Finlàndia, Noruega i Nova Zelanda. Igualment es reduirà el nombre d’oficines, principalment a Alemanya (200) i a la resta d’Europa Occidental.

Els portaveus de l’entitat no van concretar l’impacte que les reformes tindran a l’estat espanyol. Fonts consultades per Europa Press, però, van assegurar que el banc alemany més gran continuarà considerant Espanya “un país clau” en la seva estratègia, ja que Europa continua sent el mercat bàsic de la institució i “una adequada presència en les principals economies de la zona és fonamental”.

Tot plegat venia acompanyat d’un anunci: el Deutsche Bank va perdre entre el gener i el setembre 4.647 milions d’euros davant el benefici de 1.250 milions en el mateix període de l’any passat. Els resultats, com ja va avançar el banc aquest mes d’octubre, es deuen en gran mesura a depreciacions de 5.800 milions d’euros en la banca d’inversió consignades en el tercer trimestre. En aquesta situació, el Deutsche Bank va comunicar que no pagarà dividend el 2015 ni el 2016. Això suposa una revolució, ja que des dels anys 50 no s’havia pres aquesta mesura dos anys seguits.

Des que John Cryan va assumir la presidència del Deutsche Bank, fa quatre mesos, s’han multiplicat els acomiadaments, inclosos els de molts protegits del seu antecessor, Anshu Jain. L’expresident tenia conceptuada l’entitat sobretot com un banc d’inversió en l’elit mundial, però Cryan ha enterrat el pla: “El Deutsche Bank no té cap problema d’estratègia. Sabem de manera molt precisa cap on volem anar”.

L’orientació de guanys a curt termini que posava en risc la salut del banc, la clamorosa falta de disciplina de costos i l’enorme ineficiència dels sistemes d’ordinadors, en què es va invertir massa poc, han portat pel mal camí un Deutsche Bank que, a més, està implicat en 6.000 litigis judicials a tot el món que llastren els seus comptes.

Valors i moral

Tot i que encara és incert quan recuperarà el Deutsche Bank el seu prestigi, les reformes van quedar clares ahir. “Cryan i el seu nou equip, a banda d’estàndards de competitivitat com l’augment de l’efectivitat, la modernització de les estructures de les tecnologies de la informació i de clars models de negoci, aspiren a un retorn als valors. En aquest sentit són convincents passos coratjosos com el de les retallades de dividends, que s’ha pres tot i la irritació dels inversors”, va explicar a l’ARA el doctor i professor d’economia bancària de l’Escola Superior de Munic Klaus Fleischer.

Aquest expert cita escàndols com el de la manipulació del Líbor i l’Euríbor, el del blanqueig als Estats Units i l’incompliment de l’embargament internacional a Rússia per recordar el pes que poden tenir les multes. És per això que Cyran va afirmar des de Frankfurt que la tasca fonamental del Deutsche Bank és tornar al camí de “la moral”. A l’altra punta d’Alemanya, a Wolfsburg, els dirigents d’un altre gegant com Volkswagen també han après que la falta d’ètica ha compromès la salut del seu consorci.