El Deutsche Bank ven una de les seves filials per 1.000 milions i nega el rescat
El primer banc d'Alemanya es desprèn del seu negoci britànic d'assegurances per sanejar els comptes
BarcelonaEl Deutsche Bank, el primer banc d'Alemanya, intenta sanejar la seva situació i desmentir els rumors d'un possible rescat per part del govern alemany. Aquest dimecres l'entitat financera ha fet pública la venda de la seva filial d'assegurances britànica Abbey Life per un total de 935 milions de lliures, uns 1.085 milions d'euros, a Phoenix Life Holdings.
La venda encara ha de rebre el vistiplau de les autoritats regulatòries, però John Cryan, conseller delegat de la companyia, ha detallat que l'objectiu d'aquesta operació és continuar centrant-se en els seus negocis principals i subratlla que l'acord "enforteix la posició de capital del Deutsche Bank".
El Deutsche Bank, un altre colós amb problemes
Al mateix temps, en una entrevista amb el diari 'Bild', Cryan ha negat que sol·licités un rescat al govern alemany per poder fer front a una multa de 14.000 milions de dòlars (12.500 milions d'euros) per resoldre una investigació que relaciona l'entitat amb les hipoteques escombraria i que la va fer desplomar a la borsa. Aquest dimecres, en canvi, ambdues notícies han provocat una revalorització de més del 2% de les accions del Deutsche Bank a la borsa de Frankfurt, fins als 10,8 euros.
El govern alemany nega el rescat
"Aquesta informació és falsa. El govern alemany no prepara cap pla de salvació", ha indicat el portaveu del ministeri de Finances, Martin Jäger, sobre les informacions difoses pel setmanari 'Die Zeit' sobre un suposat programa en aquesta direcció. Així responia el ministre a la publicació en aquest mateix mitjà d'un teòric pla de salvació per part de l'executiu presidit per Angela Merkel.
En canvi, però, el conseller delegat de l'entitat ha afirmat a 'Bild' que el banc sí que es planteja una ampliació de capital per fer front a la situació.
La multa del departament de Justícia dels EUA està vinculada a la manipulació dels tipus d'interès de negocis immobiliaris entre 2005 i 2007, i és una primera proposta d'acord que ha generat "molta preocupació". "Des del principi estava clar que no pagaríem aquesta suma", afirma Cryan.