El Deutsche allarga la crisi amb un cas de blanqueig i un nou ‘banc dolent’

Berlín“El Deutsche Bank afronta una investigació criminal per rentat de diners”. Aquest titular del New York Times va ser l’última mala notícia d’una altra setmana complicada per al banc privat alemany més gran. Segons el diari, l’FBI l’investiga per presumptes activitats il·legals en transaccions fetes per empreses entre les que destaquen les de Jared Kushner, gendre del president dels Estats Units, Donald Trump.

La investigació és un episodi més d’una entitat que porta anys sense aixecar el cap. Els escàndols de corrupció i males pràctiques, sumats a la caiguda del preu de les seves accions i als mals resultats empresarials, fa temps que van deixar tocada la marca del Deutsche Bank, que un dia va ser un dels principals valors del miracle econòmic alemany.

“El Deutsche Bank és una associació criminal?”, es preguntava retòricament fa un parell d’anys Wolfgang Hetzer, jurista i autor alemany, en un llibre que oferia una visió demolidora sobre una de les major entitats financeres del planeta. Hetzer dedica gairebé dues pàgines només a enumerar totes les acusacions i sospites a les quals s’enfronta el banc: incompliment de l’obligació d’informar sobre les pràctiques especulatives amb els tipus d’interès, pràctiques de càrtel, falsificació d’informació, manipulació de balanços bancaris, etcètera.

Nou ‘banc dolent’

Les especulacions sobre el futur pròxim del banc s’han tornat a disparar amb la publicació per part d’agències internacionals d’informacions internes que apunten a la creació d’un nou banc dolent per liquidar actius tòxics que el Deutsche Bank arrossega des de fa anys. L’objectiu seria desprendre’s de 50.000 milions d’euros d’actius tòxics.

No és la primera vegada que el Deutsche Bank estructura un banc dolent per sanejar els comptes. Després de quatre anys d’experiència, el 2016 va tancar un altre banc dolent on havia posat 128.000 milions d’actius tòxics. “Aquest nou banc dolent no és gran cosa”, diu a l’ARA Gerhard Schick, antic eurodiputat alemany i exportaveu dels Verds al Bundestag. “50.000 milions no són un gran volum, té poc impacte al seu propi capital”, afegeix.

La creació d’aquest nou banc dolent, encara no confirmada, s’emmarca en una nova estratègia anunciada pel seu conseller delegat, Christian Sewing: fugir de la banca d’inversió per apostar pel finançament del comerç i la gestió de patrimonis. L’estratègia busca obtenir uns ingressos més segurs i estables.

“La reducció de la banca d’inversió és, en principi, una decisió correcta. Observo la situació amb preocupació, perquè el Deutsche Bank continua sent massa gran per caure”, explica Schick. L’expert fa referència a l’expressió anglesa too big to fail ; és a dir, al fet que el volum de negoci d’un banc (i el seu deute) sigui tan gran que en cas de fallida l’estat no el pugui rescatar i hi pugui haver contagi a altres entitats.

Aquest va ser l’argument que va bloquejar la fusió del Deutsche Bank i el Commerzbank impulsada pel ministre de Finances alemany, el socialdemòcrata Olaf Scholz. Amb aquesta fusió, Scholz pretenia establir un gegant financer, però aquest abril els dos bancs van anunciar que abandonaven els plans.

En opinió de Schick, la fallida pretensió del Deutsche Bank demostra, però, la necessitat de noves reformes: “Necessitem urgentment un mecanisme de control per a fusions per evitar que bancs que ja són massa grans es facin encara més grans”.