El deute públic de la zona euro supera per primera vegada el 100% del PIB

Brussel·lesQuan va esclatar la pandèmia i els confinaments van aturar en sec les economies de la majoria de països, la Comissió Europea no va dubtar a suspendre per via d'emergència les normes de dèficit i deute i donar barra lliure als governs de la Unió Europea perquè gastessin el que calgués per donar suport a empreses i ciutadania. Les conseqüències per a les arques públiques eren previsibles, per als més ortodoxos fins i tot temudes, i aquest dijous l'agència europea d'estadística, l'Eurostat, les ha confirmades després que el deute públic dels governs de la zona euro hagi superat per primera vegada la barrera simbòlica del 100% del producte interior brut (PIB). El primer trimestre del 2021, el conjunt de les economies que fan servir l'euro van registrar un deute públic equivalent al 100,5% del seu pes, 11,43 bilions d'euros en xifres absolutes.

El 2020 la ràtio de deute s'havia situat al 97,8% del PIB de la zona euro, així que ha continuat augmentant perquè en la majoria de països es mantenen mesures com programes de recapitalització d'empreses, finançament d'ERTOs o altres tipus d'ajudes directes malgrat que en molts casos ja s'estigui avançant cap al desconfinament i la reactivació econòmica. Tant la Comissió Europea com els ministres de Finances de la UE mantenen que és molt important no retirar els estímuls abans d'hora per apuntalar correctament la recuperació i, de fet, el debat sobre si la suspensió de les normes de dèficit i deute (Pacte d'Estabilitat) s'ha d'aprofitar per reformar-les de dalt a baix és més viu que mai. Amb la majoria d'economies europees per sobre de les normes fixades des de l'anterior crisi, són molts països i fins i tot la mateixa Comissió Europea els que admeten que cal repensar-les i adaptar-les a la nova realitat.

Segons l'Eurostat, a tota la Unió Europea el deute públic va ser del 92,9% del PIB, un augment destacable si es compara amb el 79,2 % del mateix trimestre de l'any anterior. Cal recordar que el Pacte d'Estabilitat fixa un límit de deute públic del 60% del PIB, una xifra que Espanya encara era lluny d'assolir ja abans de la pandèmia. Per això s'explica que també sigui un dels estats amb un nivell més elevat de passiu públic ara. Si es compara amb el primer trimestre del 2020, Espanya va registrar el tercer increment de deute públic més gran (26 punts percentuals), només per darrere de Grècia (28,6 punts) i Xipre (29,5 punts).

Així, els nivells més elevats de deute dels governs els té Grècia (209,3% del PIB), seguida d'Itàlia (160%), Portugal (137,2%), Xipre (125,7%) i Espanya, amb un 125,2%. Tot i això, en el cas del dèficit públic les xifres van millorar a Europa el primer trimestre de l'any. Les economies de la zona euro van registrar un dèficit del 7,4% del PIB, ja lluny del rècord del 12,3% de l'abril i el juny de l'any passat. I també Espanya va aconseguir rebaixar-lo fins al 8,2% del PIB enfront de l'11,9% dels últims tres mesos del 2020, i molt per sota del màxim del 19,6% del segon trimestre de l'any passat. Tot i això, va ser el quart país de les economies de l'euro amb un dèficit més gran.

Espanya preveu reduir el dèficit públic fins al 5% el 2022 i el deute fins al 115,1% del PIB també l'any que ve, unes projeccions alineades amb les de la Comissió Europea. L'executiu comunitari, tradicionalment advers a aquestes xifres tan elevades, ja va receptar a l'Estat prudència fiscal en la sortida de la crisi per intentar anar encarrilant el dèficit i el deute a partir de l'any vinent, quan preveu que les economies recuperin els nivells precrisi. Tot i això, l'impacte de la variant delta plana sobre Europa, la temporada d'estiu i també l'entrada de l'hivern, i introdueix incertesa a l'optimisme de les projeccions econòmiques.