Deute de pobre, deute de ric: el pes dels crèdits segons la renda

MADRIDEl deute, com el nivell de vida, depèn sobretot de la renda de les famílies. Aquesta és una de les moltes conclusions que s’extreuen de l’Enquesta financera de les famílies de l’any 2020 que el Banc d’Espanya va publicar fa dues setmanes. El 2020, el nivell de deute de les famílies a Espanya va assolir registres que no es veien des de feia gairebé dues dècades. Un 57% de les llars tenia algun tipus de deute pendent, la taxa més alta des del 2002 (42,5%). De mitjana, aquests deutes suposaven l’11,4% del valor dels actius de les famílies, és a dir, els diners amb els quals compten: ja sigui en efectiu, perquè estan en un compte bancari o, dipòsits, immobles, etc.

Ara bé, per a aquelles llars que se situaven per sota de la riquesa neta mitjana d’aquell any (que era de 122.000 euros, tenint en compte només els actius reals i financers), el deute en relació amb el valor dels actius s’enfilava fins al 45%. Així doncs, el pes que té el deute per a una família varia, i força, en funció de la seva situació socioeconòmica. Però no només ho fa el pes, sinó també el seu objectiu. Què porta una família a entomar aquesta obligació financera amb una entitat bancària? Tradicionalment, a Espanya el deute de les famílies està vinculat a l’habitatge en què es viu, és a dir, a la firma d’una hipoteca. De fet, gran part del deute vigent continua vinculat a la compra de la casa principal, tal com es pot veure en la gràfica que acompanya aquest article. Ara bé, si s'analitza observant els trams de renda familiar, hi apareixen els matisos.

Les llars que estan en el tram més baix, és a dir, que compten amb menys renda, veuen com el pes “d’altres deutes pendents” és més gran (22,8%). Es tracta de deutes vinculats fonamentalment al crèdit al consum, que es demanen sovint per comprar béns duradors com ara un cotxe o electrodomèstics. Aquest és un tipus de préstec que les entitats financeres van començar a comercialitzar intensament després de la crisi financera i el boom immobiliari per recuperar la rendibilitat perduda després del 2008. A tall d’exemple, el 2017, la concessió a les famílies de crèdits per a aquest tipus de despesa va arribar als 43.148 milions d’euros, xifra que no es veia des de l’any 2007 i que, fins i tot, superava el crèdit destinat a noves hipoteques, segons dades del mateix Banc d’Espanya. En canvi, quan la lupa es posa al costat oposat, és a dir, a les famílies del tram més alt o amb més renda, aquest tipus de crèdit al consum queda relegat al 12,2%. 

Per a què van demanar un crèdit aquelles llars amb rendes més altes? Aquí guanya pes la compra d’altres propietats immobiliàries més enllà de l’habitual, com pot ser una segona o tercera residència. En aquestes famílies, l’any 2020 aquest factor suposava el 40,7% del seu deute, quatre vegades més que a les llars del tram més baix (10,5%) o gairebé més del doble que les famílies en un tram de renda mitjà (18,7%). Això fa que en el cas de les llars amb més renda el deute vinculat a la compra de la casa principal caigui per sota del 50% del total del deute pendent. 

Més famílies, menys deute

El Banc d’Espanya també destaca que, si bé entre els anys 2017 i 2020 va créixer el nombre de llars endeutades, com s’ha dit al començament, el volum mitjà del deute es va reduir un 6,1%. És a dir, creixen els crèdits, però són de menys valor. Entre les llars que van veure augmentar el seu deute destaquen les del tram inferior de renda, en què a més algú de la família està a l’atur o no tenen cap membre treballant. 

Amb tot, des del 2017 també ha augmentat el percentatge de famílies que destinen més del 40% de la seva renda bruta al pagament del deute pendent. Tornen a ser famílies amb les rendes més baixes; joves que s’han emancipat –es vincula a la compra d’una hipoteca– o famílies en què algun dels membres està a l’atur. Així, mentre que el 2017 un 9% de les famílies més empobrides dedicaven més del 40% de la renda bruta a pagar el deute, aquesta proporció es va disparar el 2020, quan ja afectava el 15% de les llars de menys renda.

Impacte pels tipus d’interès

L’anunciada pujada de tipus repercuteix directament sobre les famílies més endeutades i les que tenen menys ingressos. L’anunci del Banc Central Europeu d’una pujada de 0,50 punts es tradueix en un encariment del deute. Si bé l’efecte més immediat el notaran aquelles persones que tenen hipoteques a tipus variable, també aquelles que tenen crèdits al consum i que, de per si, solen tenir uns tipus d’interès més elevats. A ulls del Banc d’Espanya, això provocarà un increment de la càrrega financera i diluirà l'oxigen que han aportat fins ara uns tipus d’interès sota mínims.