Un de cada deu propietaris pot treure el seu habitatge del mercat de lloguer
Un informe de la UPF i de Tecnocasa situa la "inseguretat jurídica" i el topall dels preus entre els principals motius
BarcelonaFins a 108.500 habitatges poden sortir del mercat de lloguer a Espanya, l'equivalent a l'11,7% de tot el parc. És l'última alerta sobre la situació del mercat llançada ara per la UPF i Tecnocasa, a partir d'un estudi sobre les intencions dels propietaris que han recollit les 752 oficines de la immobiliària: un de cada deu diu que traurà el seu habitatge del mercat.
Aquest informe, presentat dimecres, conclou que un 7,7% dels propietaris es plantegen passar a vendre el seu habitatge, mentre que un 4% preveuen canviar de modalitat, com ara deixar de llogar el seu pis per posar-lo al mercat turístic o de lloguer de temporada. Els motius principals són la "inseguretat jurídica" (63%) i el topall del preu del lloguer en zones tenses (22%), com també no poder repercutir l'IPC (11,8%), segons els responsables de l'estudi.
El cert és que fa mesos que les dades sobre el mercat de lloguer apunten en aquesta direcció: hi ha un desajust entre una oferta a la baixa, que ha arribat a mínims històrics a Barcelona, i la demanda, que s'ha mantingut forta. Fins ara, força estudis han abordat l'impacte en l'oferta que va tenir la llei catalana que en regulava i en limitava el preu, però aquest últim se centra en l'últim gran canvi normatiu: l'acabada d'aprovar llei de l'habitatge estatal, que també preveu contenir el preu dels lloguers en algunes zones.
El director de la Càtedra Tecnocasa-UPF d'anàlisi del mercat de l'habitatge, José García-Montalvo, ha precisat que encara no es poden mesurar els efectes de la nova llei, que va entrar en vigor al maig, i que aquesta tendència dels propietaris obeeix a un sentiment d'intranquil·litat pels canvis regulatoris del mercat. A més, aquesta mesura legislativa està a mercè del resultat electoral de les eleccions del 23 de juliol i l'aplicació del topall està subjecta a la decisió de cada comunitat autònoma.
Barcelona, punta de llança
En el cas de la capital catalana, l'oferta cauria un 12,6%, com si 24.089 pisos de lloguer deixessin d'estar en aquest mercat, perquè un 7,3% dels propietaris preveuen vendre'l i un 5,3% canviar de modalitat. A Madrid, la reducció del parc de lloguer seria de l'11,3%, és a dir, 43.113 habitatges: un 8% diu que el vendrà i un 3,3% que el destinarà a altes finalitats.
En un altre informe sobre la situació global del mercat, que presenten anualment, conclouen que la capital catalana compta amb el preu més alt del lloguer, amb 16,5 euros el metre quadrat, després de pujar un 11,9% el primer semestre –de fet, està en màxims històrics–. Barcelona també lidera l'encariment del mercat de compravenda de l'Estat, amb 3.145 euros el metre quadrat, mentre que a Madrid el preu se situa en 2.794 euros.
En l'actual context de caiguda lliure de la firma d'hipoteques per a la compra d'un habitatge, l'informe constata que la hipoteca mitjana el primer semestre del 2023 s'ha situat en 121.782 euros, és a dir, un 2,7% menys que fa un any. Barcelona torna a encapçalar el rànquing amb un préstec hipotecari mitjà de 145.883 euros. Aquest mateix dimecres, el Col·legi Notarial de Catalunya confirmava la tendència: els préstecs hipotecaris per a l'adquisició d'habitatges disminueixen un 26,7% interanual al maig.