El problema de l’habitatge no és exclusiu d'Espanya. Diferents països de la Unió Europea han plantejat en els últims anys normatives per facilitar l’accés a l’habitatge a través de la regulació dels lloguers. El cas de Portugal, en què s’ha inspirat el PSOE en la seva última proposta, preveu rebaixes fiscals a propietaris que ofereixin lloguers per sota del 20% del preu mitjà del mercat. França, després d’un camí d'obstacles judicials, també té una llei que possibilita limitar les rendes i que de fet París aplica des de l’any 2019. Alemanya, a banda de la regulació del govern de Berlín, té una llei que limita els preus dels nous contractes de les zones tensionades fins a un màxim d'un 10% per sobre del lloguer mitjà de la zona. Itàlia, al seu torn, té des de l’any 1998 un mecanisme de control de les rendes denominat “lloguer de tarifa pactada”, a través del qual cada ajuntament pot pactar preus màxims i mínims amb propietaris i llogaters.
Onze mesos sense llei d’habitatge a l’Estat
Els dos socis del govern de coalició continuen negociant però el bloqueig es manté en la regulació del lloguer
"Totes dues formacions [Unides Podem i PSOE] acorden regular la contenció de les rendes del lloguer en el marc de la llei d'habitatge. La llei es portarà en un termini màxim de tres mesos i es presentarà al Congrés de Diputats en un [termini] màxim de quatre mesos". Són fragments de l'acord que els dos socis del govern de coalició van signar a finals d'octubre del 2020 per tirar endavant la primera llei estatal d'habitatge. Onze mesos després, aquell compromís no s'ha complert: ni la futura llei d'habitatge ha entrat a la cambra baixa espanyola, ni els lloguers s'han regulat. De fet, aquest és el principal escull.
Les posicions, ara per ara, estan així: els socialistes han proposat la congelació dels preus en aquelles zones on el mercat immobiliari estigui tensionat, malgrat que després han obert la porta a limitar en aquestes zones l'augment del preu del lloguer a un 10%. A banda, també plantegen incentius fiscals, com retirar part de la desgravació de l'IRPF als propietaris que no s'adaptin a l'índex de preus de l'Estat, o incentius perquè els propietaris amb habitatges buits els ofereixin al mercat, segons explicava l'antecessor de Raquel Sánchez al ministeri de Transports, José Luis Ábalos. A Espanya, segons l'últim cens de població i habitatge de l'INE de l'any 2011, hi ha 3,4 milions d'habitatges buits, dels quals el 84% estarien en "bon estat". Per la seva banda, Unides Podem rebutja els plantejaments del PSOE perquè no recullen el que en aquell moment es va firmar: una regulació dels lloguers a les zones definides com a "tensionades", on els preus estan pels núvols.
Entre les justificacions que envolten el retard de la normativa hi ha l'esclat de la pandèmia, que va fer miques tots els plans dels governs, malgrat que aquest acord era previ a la crisi del coronavirus. També hi té a veure el canvi de carteres dels dos ministeris implicats: el de Transports, amb Raquel Sánchez al capdavant, i el de Drets Socials, amb Ione Belarra (Unides Podem). Fonts coneixedores de la negociació expliquen a l'ARA que "no hi ha cap novetat, ni una". Les dues ministres es van reunir a l'agost, però sense cap avenç. Des d'aleshores han mantingut contactes, confirmen fonts de la formació lila, però el bloqueig per desencallar la normativa continua. "El problema no és la llei, el problema és el punt de la llei que parla de regular els lloguers", expliquen les mateixes fonts, que confirmen que el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, s'ha incorporat a la negociació per intentar desencallar el problema.
Preus a l'alça
A Espanya, el 38,1% de les llars destinen més del 40% dels ingressos a pagar el lloguer, segons dades d'Eurostat. Tanmateix, la mateixa Unió Europea assenyala que el cost del lloguer no hauria de superar el 30% dels ingressos d'una família. Des del 2015, diferents economistes coincideixen que el territori ha viscut una bombolla del lloguer, en especial en zones com Barcelona i Madrid, però també València i Sevilla –tal com es desprèn del primer índex dels preus del lloguer del govern espanyol–. Això ha dificultat l'accés a l'habitatge a moltes persones, en especial els joves. Segons l'últim informe del Consell de Joventut d'Espanya, amb dades del 2020, de mitjana a tot l'Estat els menors de 30 anys destinen el 60% dels seus ingressos al lloguer.
"[A Espanya] s'ha produït una deixadesa de les funcions públiques inaudita en comparació amb els països del nostre entorn", apunta l'economista i exassessor del ministeri d'Economia entre els anys 2004 i 2007 Alejandro Inurrieta. Per a ell, el punt d'inflexió es genera als anys 80. L'expert recorda que fins aleshores el mercat de lloguer i compra "havia sigut equilibrat fins que la convicció general a la societat va ser que llogar era tirar els diners". "El sistema financer donava diners a tothom, rendes altes, mitjanes i baixes, i avui en veiem les conseqüències. Ni els electors ni la població ho veien, i menys encara el sector immobiliari i financer, que pressionaven perquè no canviés", explica.
Dels seus anys al ministeri recorda "una disfunció en el plantejament del mercat de l'habitatge: és un actiu on [els compradors] es mouen per expectatives de preus, és a dir, com més puja el preu, més ho fa la demanda perquè l'espiral de benefici augmenta i per tant creix la gana per aquest actiu", diu. Inurrieta afegeix que això és "clarament el que es va veure durant la bombolla". "Fins i tot quan estava a punt d'esclatar, venien grans tenedors i constructors [al ministeri] a demanar que es construís", recorda.
L'economista, que també va ser president de la Societat Pública del Lloguer del ministeri d'Habitatge durant el 2007 i el 2008 defensa que a curt termini el control de l'alça dels lloguers passa per la "regulació". Tanmateix, reconeix que legislar no és fàcil, principalment perquè el mercat és "opac" i falta informació. A llarg termini, l'única solució seria tenir un parc d'habitatge públic estable i de qualitat. Segons les últimes dades del Butlletí Especial d'Habitatge Social del ministeri de Transports, només un 1,6% de les llars a Espanya són habitatges públics destinats al lloguer (la mitjana de la Unió Europea se situa al 9,3%). "Financerament és complicat i tampoc hi ha interès, perquè si es construís habitatge públic, els preus estarien controlats de veritat", explica. I afegeix que el problema no només implica fons d'inversió o grans tenedors, sinó molts petits propietaris. "Espanya és un país de rendistes", reflexiona.
En un principi, la normativa estatal ha de ser principalment un paraigua jurídic perquè comunitats autònomes i ajuntaments puguin regular el lloguer a les zones anomenades "tensionades", com en el cas català, on la llei de la Generalitat que regula els preus del lloguer penja d'un fil després que el mateix govern espanyol la portés al Tribunal Constitucional. Amb tot, el laberint actual al voltant de la llei d'habitatge no només està complicant les relacions entre els dos membres del govern de coalició, sinó també amb els partits que els sustenten, entre ells ERC, Junts i la CUP, que de fet tramitaran de bracet d'Unides Podem una proposició de llei per regular els preus. Un text que ha sigut elaborat pel Sindicat de Llogateres i la PAH i que compta amb el suport dels sindicats de CCOO i UGT.
