BarcelonaLes ciutats de Terrassa i Barcelona són els principals exponents a Catalunya d'un dels símptomes que expliquen l'actual crisi de l'habitatge: les cases i els pisos buits. A tot el país hi ha 418.612 habitatges sense ús, l'equivalent a un 10,7% del parc, xifrat en 3.915.127 llars. En altres paraules: un de cada deu habitatges a Catalunya està buit.
Inscriu-te a la newsletter Primer set per al SabadellInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
La cocapital del Vallès Occidental i la capital catalana ocupen la setena i la vuitena posició en el rànquing estatal de ciutats de més de 200.000 habitants amb una major proporció d'habitatges buits. A Terrassa i Barcelona prop d'1 de cada 10 habitatges està buit, i se situen per davant de Badalona i l'Hospitalet de Llobregat, amb unes proporcions del 8,4% i el 7,4%, respectivament. L'altra gran ciutat catalana que entra dins el top 30 estatal de municipis amb major proporció de pisos i cases buides és Sabadell.
Aquests 418.612 habitatges que no s'utilitzen a tot Catalunya equivalen també a l'11% de tots els habitatges buits de l'Estat, que s'eleven fins als 3.837.328, segons l'última actualització dels censos de població i habitatges, publicada aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
Els 150.000 habitatges de Barcelona
L'institut considera buit un habitatge si no disposa d'un contracte de subministrament elèctric o el seu consum total registrat en l'any anterior ha estat menor al que tindria un habitatge mitjà d'aquell mateix municipi si s'ocupés durant 15 dies en un any. Si s'han consumit menys de 250 kWh –equivalent al consum mitjà d'un mes–, es cataloga l'habitatge de "molt baix consum", i entre 251 i 750 kWh –equivalent a fins a tres mesos d'ús– es considera llar "d'ús esporàdic".
A Catalunya, si aglutinem aquestes tres categories: buit, de molt baix consum i d'ús esporàdic, la xifra d'habitatges s'eleva a 847.689, és a dir, el 21% del total. Aquesta suma traslladada a la capital catalana és semblant: a Barcelona hi ha 150.000 cases i pisos –un 18,2%– on no viu ningú de forma habitual.
El cert és que els habitatges buits es troben en major proporció en municipis petits: en aquells de menys de 10.000 habitants, on resideix el 20,3% de la població espanyola, hi ha el 45% del parc d'habitatges buits. En canvi, en les ciutats de més de 250.000 habitants, on viu el 32,8% de la població, aquesta proporció baixa al 10,5%.
Del Perelló a Pallejà
Tenint en compte aquesta tendència, la província de Barcelona és on la proporció de cases buides és menor, amb només un 8,2% del total: hi ha 2.597.046 habitatges, 213.464 dels quals estan buits. El municipi de la demarcació barcelonina amb més habitatges buits sobre el total és Santa Maria d'Oló –representen el 31%–, mentre que el que en té menys és Pallejà, amb només un 2,4%, i se situa com el poble de Catalunya amb menys cases i pisos buits en termes relatius.
Pel que fa a la resta de territoris, Girona, Tarragona i Lleida tenen si fa no fa la mateixa proporció, entre un 15% i un 16% del total. Mentre que les dues primeres tenen un total de més de 500.000 habitatges, la demarcació de Lleida té un total de 256.000 pisos i cases. I en aquesta última, Isona i Conca Dellà i Arbeca són els municipis amb més cases buides sobre el total: una de cada tres està sense ús.
A Tarragona hi ha el municipi de Catalunya amb una major proporció d'habitatges desaprofitats: la meitat de les cases del Perelló estan buides. A Flix, Ascó i Tivissa, tres de cada deu també estan buides. En el cas de Girona, lidera el rànquing Castelló d'Empúries, amb un 31%, juntament amb Roses, Begur, Torroella de Montgrí i Pals.
El 14% del parc espanyol, buit
Mentre a Catalunya el parc d'habitatge buit representa el 10,6%, a tot Espanya aquesta xifra s'eleva fins al 14,4%. De les 26.623.708 llars que hi ha, 3.837.328 estan catalogades com a buides i 2.514.511 d'ús esporàdic.
Entre les grans ciutats de l'Estat, la que té una major proporció d'habitatges sense ús és Santa Cruz de Tenerife, que té buits un 17,2% de totes les llars. Vigo, la Corunya i Las Palmas de Gran Canària també figuren com les principals ciutats de més de 200.000 habitants de l'Estat amb una major proporció, entre el 14,3% i el 15,1%.
La distribució d'habitatges segons el consum elèctric
La classificació dels habitatges per elaborar el cens del 2021 està basada en les dades del consum elèctric que l'habitatge ha realitzat durant tot l'any precedent al moment censal, que és l'1 de gener del 2021.
Així, l'anàlisi dels habitatges segons el consum elèctric es fa sobre les dades de 28,8 milions de comptadors –o codi únic de punt de subministrament–, dels quals es determina que a 1 de gener del 2021 un total de 25.094.891 corresponen a habitatges.
L'INE dona a aquests resultats la consideració de provisionals perquè, segons argumenta l'institut, encara es pot aprofundir en la millora de les fonts i la seva anàlisi.