La despesa en menjar preparat augmenta més que la dels frescos

BarcelonaL’any passat els espanyols no van beure més llet ni van menjar més carn, però sí que van omplir més la nevera amb truites, croquetes o lassanyes preparades per consumir en pocs minuts. La crisi ha impulsat una nova classe de consumidors molt més atents a les etiquetes dels preus, però els últims anys també han donat corda a una altra tendència: els plats preparats com a aliat inseparable per als moments en què no es vol cuinar. Segons dades del ministeri d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient, els precuinats van ser la categoria d’aliments que més va créixer a les cistelles dels espanyols el 2016 (sense tenir en compte l’aigua embotellada), amb un augment del 4,2%. De fet, l’increment d’aquests productes va coincidir amb el descens pel que fa al consum de productes frescos com el peix (-3,1%), el pa (-3%), la carn (-1,6%) i les verdures (-1%).

L’any passat el consum per càpita de plats precuinats va ser de 13,70quilos per persona a l’any, gairebé un 6% més que l’any anterior. Així doncs, els espanyols ja hi destinen el 3,7% del seu pressupost en alimentació i la despesa per càpita es va situar en 56 euros l’any passat. Aquest ritme de creixement supera el de qualsevol de les categories de productes frescos. D’acord amb dades de la consultora Nielsen, les vendes de menjar preparat han entrat en una escalada sense aturada els últims tres anys. Des del 2015 la facturació a l’Estat del sector s’ha disparat un 35%, fins als 26.099 milions d’euros. Això ha permès que, d’acord amb les dades de la mateixa consultora, els llançaments de productes precuinats ja siguin els més exitosos del mercat, amb un percentatge que millora el de l’alimentació seca o la higiene personal.

“Ens trobem amb un consumidor bipolar, que vol estalviar però que està disposat a pagar més per un producte que li aporta un valor afegit: en aquest cas, la conveniència”, explica el responsable de desenvolupament de nous negocis de Nielsen, Luis Miguel Pasamontes. Així doncs, apunta que els plats preparats s’han convertit en una manera de prescindir de tasques que a vegades es consideren rutinàries, com la cuina. A més, assenyala que, curiosament, la salut està despuntant com a factor en aquest canvi d’hàbits. “Les amanides, sopes o cremes preparades estan tenint un creixement de mercat molt gran”, raona l’expert, i explica que s’han convertit en una opció per menjar de manera saludable sense haver de pensar gaire. Javier Vello, soci d’EY especialitzat en gran consum, coincideix que el sector viu una nova vida gràcies a la recuperació econòmica. “El fenomen de la cuina preparada va començar a créixer a Espanya el 2007, però la crisi el va aturar”, diu.

En el cas dels productors aquest canvi també ha empès la demanda de nous aliments processats, com poden ser les hamburgueses i les salsitxes en el cas de la indústria càrnia. “El creixement ha sigut exponencial els últims anys i es pot entendre perfectament, perquè ha canviat completament la manera de vendre”, explica Enric Capafonts, de la Companyia General Càrnia.

Súpers ‘per emportar’

Això s’explica perquè aquesta indústria ja no només inclou fabricants, sinó que les marques de distribuïdors s’hi han apuntat de seguida. Encara que aquest format també respon a altres factors, la distribució ha trobat el lloc ideal per encaixar els precuinats als seus prestatges. Els últims anys cadenes com Caprabo, Carrefour o Sorli han estrenat noves insígnies de botiga on es prioritzen aliments fàcils de preparar i consumir. En el cas de la catalana Sorli, l’any passat va incorporar els establiments Sorli Nyam, un concepte que inclou una majoria de plats preparats, amb preferència pels formats petits.

El professor dels estudis d’economia i empresa de la UOC i expert en consum Juan Carlos Gázquez recorda que les cadenes (el cas de Mercadona és un dels més evidents) també han adoptat aquesta estratègia en la seva marca blanca. “Quan entren en una categoria és perquè hi veuen un creixement important i una oportunitat per reforçar les seves marques”, explica. De fet, els experts consultats coincideixen a dir que els precuinats no abaixaran el ritme, sinó que continuaran robant espai als calaixos de la nevera.

LES CLAUS

1. Per què creix tant el consum de preparats?

Aquesta categoria va començar a despuntar al començament de la crisi, però els últims anys se n’ha disparat el creixement. De fet, l’any passat els precuinats van ser el grup d’aliments que més va augmentar el consum a Espanya, mentre que el d’altres productes com el peix, la carn o les verdures va caure. Segons els experts consultats l’explicació és molt clara: la falta de temps s’ha instaurat en els hàbits dels consumidors, que estan disposats a pagar una mica més per aliments que no requereixin preparació.

2. Això implica que la cistella de la compra és menys saludable?

L’augment de consum de preparats no implica directament que els espanyols hagin empitjorat la seva dieta. Segons la consultora Nielsen, alguns dels productes precuinats més populars també han impulsat opcions aptes per a un dieta sana. Aquest és el cas de les amanides preparades, les sopes o les cremes de verdures.

3. Quina competència tenen aquests productes?

A banda de disputar-se el lloc a la nevera amb els frescos, els plats precuinats han de conviure amb una altra tendència que també ha revolucionat el consum dels últims anys: el menjar a domicili. L’expert en desenvolupament de nous negocis de Nielsen, Luis Miguel Pasamontes, recorda que el boom de les aplicacions mòbils que faciliten demanar menjar des de casa s’ha convertit en el principal competidor dels preparats.

4. Com hi han reaccionat els supermercats?

Els últims anys les cadenes de la gran distribució no han desaprofitat aquesta onada i l’han adaptada a la seva oferta i formats. En el cas de Mercadona, per exemple, a través de replicar productes d’èxit dels fabricants en la seva marca blanca. D’altra banda, empreses com Sorli o Carrefour han incorporat marques de botigues específiques més petites, situades al centre urbà i amb un assortit centrat sobretot en el menjar per emportar.