La despesa en menjar es dispara i ja suposa el 60% del que gastem
L'alimentació ha triplicat el seu pes a les compres a Espanya, mentre que la moda desapareix
Mesurar la inflació és una feina meticulosa. Les oficines nacionals d’estadística fan enquestes per identificar quin és el cistell de productes que representa els hàbits de consum d’una família “típica”. Després mesuren quant canvia al llarg del temps el preu de cada producte: des dels lloguers i els productes de supermercat fins a les perruqueries i els restaurants. Posteriorment conclouen en quant ha pujat o baixat el cost d’aquell cistell de la compra, ponderat en funció del pes que cada producte té en el total de la despesa. Així s’extreu la inflació. Una xifra que serveix per revisar contractes i pensions i, fins i tot, guiar la política dels bancs centrals.
El confinament imposat pel covid-19 ha deixat aquesta estadística totalment desfasada. La despesa de la gent ha canviat radicalment. L’oficina britànica d’estadística (l’ONS), per exemple, va calcular que els restaurants i els hotels suposaven el 12% del cistell de la compra l’any passat. I les activitats recreatives i culturals un 17%. Però els restaurants estan tancats i ningú va al gimnàs o al cinema. Una proporció molt més alta del que gastem se’n va cap a les compres a les botigues d’alimentació i supermercats (tot i que sembla que l’obsessió inicial pel paper de vàter s’ha calmat) i l’entreteniment online.
Amb els tancaments generalitzats de molts països, els canvis d’hàbits estan canviant a tot arreu. Però costa saber exactament com i quant. El confinament ha fet que recollir dades sigui més difícil. Al Regne Unit, prop de la meitat de les dades s’obtenen visitant físicament botigues en 140 llocs diferents del país, moltes de les quals han tancat. L’oficina d’estadística francesa, l’INSEE, va ordenar que alguns dels seus inspectors es retiressin del carrer el 16 de març, fet que va deixar en blanc una cinquena part de les 160.000 referències de preus d’aquell mes.
Un nou estudi en el qual han participat investigadors de la Universitat de Cambridge, l’Imperial College Business School, la Universitat d’Edimburg i el banc BBVA dona una mica de llum sobre aquest canvi d’hàbits. L’informe examina com la despesa de les famílies espanyoles ha canviat des que es van imposar les ordres de confinament. A partir de les dades de més de 1.400 milions de transaccions de targetes de dèbit i crèdit, els autors de l'estudi han descobert que, des de la declaració de l’estat d’alarma a Espanya, la despesa en menjar ha passat de suposar el 18% del total de la despesa a gairebé el 60%. En canvi, els diners dedicats a bars i restaurants ha baixat del 15% al 4%. I sectors com la moda han gairebé desaparegut.
Encara que les estadístiques oficials aconsegueixin adaptar-se als canvis de consum de les últimes setmanes, hi ha altres dificultats. Una és què passarà tant amb els preus com amb la despesa quan es relaxin els confinaments. Quan els restaurants i els hotels reobrin probablement abaixaran els preus, cosa que rebaixarà els indicadors d’inflació. I tot i que els patrons de consum del confinament difícilment seran permanents, no hi ha cap garantia que els ciutadans tornin als seus hàbits previs. El covid-19 podria deixar una marca permanent. Els estadístics hauran de recalibrar les dades una vegada i una altra.
