MadridCom més avall es cau, més camí hi ha per recuperar. Això és exactament el que li ha passat al sector de la construcció a Espanya. Després de l’esclat de la bombolla, aquesta branca de l’activitat econòmica ha anat revifant fins a convertir-se en el motor principal de la creació d’ocupació. Tot i que per volum de treballadors no és el que més n’aporta (ho són els serveis), el seu ritme de contractació ha arribat a superar el 7% interanual en diversos mesos de l’any. Un ritme que s’acompassa amb el del sector turisme, del qual viu la majoria del sector de l’hostaleria a Espanya.
Inscriu-te a la newsletter Andic i l'entrevista que mai vam llegirInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
Però malgrat l’optimisme que desprenen aquestes xifres, el Banc d’Espanya alerta dels riscos que comporta com a fenomen global. Aquest supervisor avisa que “l’hostaleria i la construcció s’aproximen als seus límits de creació de llocs de treball” i que, com a conseqüència, “és necessari buscar fórmules per millorar les oportunitats laborals dels aturats amb menys formació”.
Per què ho identifica com un risc? Perquè no hi ha hagut un canvi de model productiu. El supervisor assenyala que després de la crisi econòmica s’ha produït un transvasament de branques d’ocupació en diferents sectors. Abans de la crisi els treballadors de la construcció eren el 13,2% del total i, després, el 5,9%. Els sectors beneficiats per aquest fenomen han estat l’hostaleria i la restauració, que han assumit molts dels treballadors que abans eren a la construcció. El Banc d’Espanya ho interpreta com una simple transferència entre sectors de treballadors de poca qualificació.
“L’economia està canviant l’estructura sectorial, la construcció ha perdut molt i la indústria no es recupera, però la combinació de tots aquests factors no ens està portant a una millora de la productivitat”, avisava ahir Pablo Hernández de Cos, director general d’Economia i Estadística del Banc d’Espanya. Tot i això, aclaria que construcció i hostaleria començaran a tocar sostre cap al 2019.
Canvi de model productiu
D’aquesta manera el Banc d’Espanya avisa que la productivitat no millora d’una manera significativa precisament perquè es produeix una transferència de la població menys formada entre aquests sectors, en comptes d’augmentar el gruix dels més productius amb més formació, com ara la indústria. Per solucionar-ho, l’entitat recomana millorar la formació tant de joves com d’aturats. D’aquests sectors tradicionalment importants per a l’economia espanyola, només la construcció millora lleugerament la seva productivitat, però l’hostaleria i la restauració el mantenen baix. Unes xifres que contradiuen també les últimes paraules de la ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, que assegurava que les noves feines que es creen són cada vegada de més qualitat que les destruïdes.
“El fet que el turisme hagi sigut el que més s’ha recuperat ha permès un traspàs d’aturats amb poca formació, però això té un cert límit, serà cada vegada més difícil col·locar aquesta població si no la formem”, va afegir Pablo Hernández de Cos. L’únic aspecte positiu que ha aportat la crisi en aquest sentit és que ha forçat molts joves a quedar-se més temps en etapa formativa, cosa que facilita que s’adaptin millor a un mercat laboral més diversificat.
El risc de l’envelliment
I aquest no és l’únic risc que identifica el Banc d’Espanya per al mercat de treball espanyol. L’organisme explica que la taxa d’activitat ja s’està reduint a causa de l’envelliment de la població. Segons Hernández de Cos, el servei econòmic del Banc d’Espanya ha notat l’impacte d’aquest fenomen demogràfic abans del que esperava, i per això preveu que la taxa d’activitat caigui un 0,5% el pròxim any. “La gent que treballa cada vegada és més gran, i com més edat més cau la taxa d’activitat”, va dir. Al mateix temps, però, hi posava una nota d’optimisme (com a mínim a curt termini) ja que el cicle econòmic expansiu actual contrarresta aquest problema. El Banc d’Espanya calcula que el 2019 la taxa d’atur caurà per sota del 13%.
Amb aquestes dades, el Banc d’Espanya deixa clar quins són els deures per al mercat de treball a Espanya: més formació, feines de més qualitat i que s’adaptin a empleats cada vegada més grans.
Les projeccions
1. L’economia espanyola es desaccelera
El Banc d’Espanya va actualitzar ahir les previsions de creixement de l’economia espanyola, que ja constaten una desacceleració aquest tercer trimestre, amb un creixement del 0,8% (menys del previst fins ara). Per a aquest 2017 projecta un avança del 3,1%, en línea amb el que sosté actualment el govern espanyol. Tot i això, l’organisme és més pessimista que l’executiu de cara als pròxims anys i preveu una desacceleració del 2,5% el 2018 i del 2,1% el 2019. Apunta que la demanda interna i l’externa permeten que es continuï sostenint un creixement robust.
2. A prop de complir amb l’objectiu de dèficit
Pel que fa a una de les grans assignatures pendents de l’economia espanyola, el dèficit públic, segons el Banc d’Espanya, l’Estat està a prop de complir amb l’objectiu d’aquest any. Preveu un desviament del 3,2%, tot i que el límit està fixat al 3,1%. El seu director d’Economia i Estadistica, Pablo Hernández de Cos aclaria ahir que “és factible el compliment però l’execució pressupostària haurà de ser molt estricta si es vol arribar al 3,1%”. De cara als propers exercisis, però, el Banc d’Espanya considera poc fiable fer previsions i més tenint en compte que encara no s’han aprovat els pressupostos del proper any i que, per tant no coneixen les intencions de despesa del govern central.
3. Menys atur però no cal apujar salaris a tothom
L’altra dada positiva que va donar ahir aquest organisme són les d’atur. El Banc d’Espanya assegura que el nivell de desocupats baixarà fins el 12,9% de cara al 2019 i que se situarà als 16,3% en acabar aquest any. I malgrat aquesta millora de les xifres d’ocupació, l’organisme no considera recomanable que s’acordi un increment de salaris generalitzat com demanen els agents socials però com fins i tot ha demanat la ministra d’Ocupació, Fátima Báñez. El Banc d’Espanya prefereix que s’acordin en funció de caad empresa.