La pandèmia pot ampliar l’escletxa entre treballadors

Les crisis ofereixen un test definitiu per a les organitzacions. Sota la pressió d’aquesta pandèmia, moltes empreses canviaran la seva manera d’operar. Tres tendències que ja existien es poden accelerar. La primera, la manera com se celebren les reunions. La segona, la manera com els equips s’organitzen entre ells. I una tercera, la creixent escletxa entre els interns d’una empresa, anomenats empleats a temps complet, i els externs, com ara els autònoms i contractistes.

Hi ha tantes reunions que s’han desenvolupat via Zoom i altres aplicacions que els caps podrien decidir que aquesta fórmula és millor que entaforar tothom alhora en una habitació rància. Hi ha una estimació: 2,1 milions de persones van descarregar l’apli Zoom el 23 de març, el dia que el Regne Unit va quedar confinat i l’Organització Mundial de la Salut va advertir que la pandèmia s’estava “accelerant”. Quan la gent comenci a tornar a les seves oficines fins i tot molts dels que no es van contagiar del virus es posaran nerviosos davant la perspectiva d’estar prop dels seus companys.

Les reunions remotes també tenen inconvenients. Les converses poden ser feixugues i forçades, i no tothom (incloent-hi aquesta secció) veu amb bons ulls la necessitat d’estar davant la càmera. Les reunions en persona no desapareixeran de sobte, però suposaran una proporció més petita dins del total.

Un altre canvi serà que tindrà més importància la comunicació entre els treballadors clau. La interacció entre treballadors implica molt més que reunions. Tradicionalment la gent s’ha deixat caure per les taules dels altres per mantenir breus xerrades. Sovint aquests intercanvis són més útils quan impliquen algú d’un altre departament. Però les interaccions informals són ara per ara impossibles.

El ‘boom’ de Slack

Les cadenes de correus electrònics són un substitut imperfecte i incòmode. Durant la crisi moltes empreses han optat per aplicacions com Slack, que permet als equips comunicar-se en grups segmentats. Stewart Butterfield, el conseller delegat de Slack, diu que la companyia va començar a detectar un significatiu augment en els equips creats a Corea del Sud i al Japó a mitjans de febrer. Durant la setmana del 9 de març va arribar una onada més gran al negoci, una pista del fet que les companyies començaven a prendre’s el distanciament social de manera seriosa. Amb tot, l’ús de Slack es va incrementar aproximadament un 20% entre l’1 de febrer i el 25 de març, mentre el nombre d’usuaris connectats alhora va passar dels 10,4 milions el 16 de març als 12,5 milions el 25 de març.

Però la divisió entre interns i externs és probablement el canvi més significatiu. El primer grup segurament estarà protegit per l’empresa, que pagarà la totalitat o la majoria dels sous durant tot el temps que pugui permetre’s-ho. Els externs, que tenen uns vincles més laxos amb les empreses, es poden veure deixats enrere. Aquesta divisió ajuda a explicar una gran part de l’augment de les reclamacions d’atur a tots dos costats de l’oceà Atlàntic.

L’escletxa entre interns i externs és una de les tendències assenyalades per William Davidow i Michael Malone a The Autonomous Revolution [la revolució autònoma], el seu nou llibre. Els treballadors fixos són una càrrega cara, principalment pels costos associats com l’atenció sanitària (als Estats Units) i les pensions (a tot el món). Les eines online ja permeten a les empreses preveure les càrregues de feina i planificar els torns dels treballadors de manera instantània. L’actual crisi pot portar les empreses a abraçar aquestes eines i a reconsiderar quins treballadors fixos són essencials i quins no ho són.

Més automatització

La pandèmia també accelerarà la tendència cap a l’automatització. En alguns casos les companyies dependran cada cop més de processos automatitzats per portar a termes les seves tasques, perquè alguns treballadors poden posar-se malalts.

En altres casos el desencadenant d’aquesta tendència pot venir de fora: més consumidors s’acostumaran a comprar online o a interactuar amb pàgines web abans que a esperar durant anys que un centre d’atenció telefònica els resolgui els dubtes. Aquests hàbits possiblement seguiran amb nosaltres quan la pandèmia quedi enrere i reduiran la necessitat de treballadors.

Una reducció en el total de feines segures i a jornada completa pot coincidir amb un augment en la demanda d’aquestes posicions. La crisi haurà ensenyat una dura lliçó als que treballen en la gig economy : són molt vulnerables. La independència i la possibilitat de gestionar el teu propi temps pot sonar atractiva quan el mercat de treball és abundant. Però en els temps difícils els treballadors valoraran la seguretat, malgrat que els transbords diaris puguin ser esgotadors. Així, l’augment de l’atur només farà que augmentar el desig de tenir feines estables. I això probablement farà baixar els salaris.

Els treballadors potser estan acostumats a escoltar que “anem tots dins el mateix vaixell”, però aquesta crisi està cimentant un sistema de classes a bord dels vaixells corporatius. Els caps tenen les cabines de primera classe i els treballadors clau obtenen allotjament amb bany privat, però els treballadors per compte propi ja s’aferren a inestables bots salvavides.