La desigualtat econòmica creix als Estats Units, alhora que s'escurça l'esperança de vida

WashingtonLa Gran Recessió va ser "una arma de destrucció massiva del patrimoni familiar" als Estats Units i va accelerar la desigualtat econòmica i social, que escurça les expectatives de vida entre els més pobres, segons un estudi difós aquest dijous.

En la recessió, que va començar el desembre de 2007 i va concloure el juliol de 2009, "tots van perdre patrimoni, tant els rics com les classes mitjanes i els pobres", explica Fabian Pfeffer, de l'Institut d'Investigació Social de la Universitat de Michigan.

"La gent de dalt de tot de la piràmide econòmica va perdre quantitats enormes de capital però, en proporció al seu patrimoni familiar i als ingressos, les classes mitjanes i els pobres van perdre mol més", afegeix l'autor de la investigació.

Les llars mitjanes dels Estats Units, segons Pfeffer, perdien valor des de començaments de la dècada del 2000, i el que va passar amb la creació de la bombolla immobiliària fou una aparent revalorització dels bens immobles que ocultava aquella pèrdua.

"Quan va desplomar-se el mercat immobiliari, tot va caure a terra", remarca Pfeffer. En el període previ a la Gran Recessió, les famílies situades a la franja mitjana de la distribució de riquesa van incrementar el seu valor net (la suma de tots els actius menys els deutes) de 88.000 dòlars el 2003 a 99.000 dòlars el 2007, segons un estudi. Però els increments de riquesa de les famílies per sobre d'aquesta franja van ser substancialment majors.

Les llars nord-americanes perden valor

El valor net de les famílies que es trobaven en el percentil 75 va créixer en més de 65.000 dòlars, per exemple, i les del percentil 95 van incrementar-lo en més de 436.000 dòlars.

Després de la Gran Recessió, la riquesa va disminuir en tots els nivells de distribució, però el 2013 la riquesa de les llars en el percentil 95 o més amunt seguia sent encara més alta que el 2003. Per contra, en tots els nivells inferiors de la distribució de riquesa, el valor net resultava més baix que el 2003.

De fet, segons els investigadors, fins el 2013 el valor net de la llar nord-americana típica era un 20% inferior que a mitjans de la dpecada de 1980, i el valor net en el percentil 25 va caure en més del 60%.

Un estudi dirigit per Christopher Murray, de la Universitat de Washington, que va incloure l'anàlisi més complet de la situació de la salut als Estats Units en quinze anys, va trobar que l'expectativa de vida havia pujat dels 75,2 anys el 1990 als 78,2 anys el 2010.

Malgrat la xifra, entre els 34 països de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, els Estats Units van passat del lloc 18 al 27 pel que fa a l'expectativa de vida. Això és així perquè entre la resta de països la millora fou superior, apunta l'estudi de Murray.

Els Estats Units, com Suïssa o com Algèria

Però, més enllà de la mitjana nacional, hi ha la realitat de la distribució geogràfica dels ingressos i patrimonis, i en aquest sentit l'estudi va deduir que l'expectativa de vida varia enormement entre els comtats pobres i els més rics del país.

"Hi ha llocs com Mississipí i Virgínia Occidental on l'expectativa de vida està entre els 60 i els 70 anys pels homes, i en menys de 75 per les dones", constata Murray. "Aquestes xifres són comparables amb les d'alguns dels països més pobres".

L'estudi també senyala que les persones que viuen en àrees riques, com San Francisco, Colorado o les barriades del nort i de l'est de Washington gaudeixen d'una bona salut comparable als habitants de Suïssa o Japó.

Però les condicions de salud d'aquells que viuen als Apalatxes o a les zones rurals del sud són comparables a les dels habitants d'Algèria i Bangladesh. "L'economia dels Estats Units ha experimentat una creixent desigualtat d'ingressos i patrimoni durant diverses dècades, i hi ha pocs indicis d'un canvi a curt termini", diu Pfeffer.