Desgavell en l’impost de societats

Madrid“Ens agradaria saber en quin camp juguem”, protestava ara fa tres mesos Antonio Garamendi, el president de la patronal de les petites i mitjanes empreses Cepyme. Era l’últim divendres de setembre, quan el consell de ministres va aprovar la reforma de l’impost de societats que implicava l’avançament del pagament fraccionat d’aquest tribut per a totes les empreses que facturen més de 10 milions d’euros. Aquesta era la tercera vegada en dos anys que el govern de Mariano Rajoy introduïa canvis en l’impost. Passats tres mesos, però, s’acosta una quart canvi, i les empreses, més enllà d’oposar-se a la mesura, hauran de tornar a esbrinar com i en quina quantitat han de pagar aquesta taxa.

El ministre d’Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro, ha anat deixant entreveure els últims dies quines seran les mesures que té previst aplicar per complir amb les exigències de Brussel·les, que li reclama que retalli 5.500 milions d’euros en despesa. I, malgrat haver sostingut repetidament que no ho faria, el govern espanyol haurà de revisar les seves promeses i tocarà els impostos, entre els quals el de societats. Fonts d’Hisenda han explicat que aquesta vegada no es tocaran els tipus impositius sinó que es reduiran bonificacions i deduccions. “No apujarem els impostos a les pimes”, va reiterar Montoro. Sí que es prorroga, però, l’obligació de les empreses que facturen més de 10 milions de pagar l’impost anticipadament.

Amb aquesta mesura, el govern es va veure obligat a esmenar la reforma fiscal que ell mateix havia impulsat. D’una banda, va reduir els tipus progressivament (en dos anys s’ha passat del 30% al 25%) i, de l’altra, va eliminar els pagaments anticipats de l’impost. L’objectiu era esprintar per ingressar 8.000 milions més, tapar el forat del dèficit públic i evitar suspendre l’examen de la Comissió Europea. L’efecte ha sigut el contrari: tot i que el 2015 els ingressos per aquest impost van créixer, aquest any estan caient amb força. Ara, veient que Brussel·les manté l’exigència de retallar el dèficit i que l’economia està perdent vigor, Montoro està preparant una nova modificació de l’impost.

També pujaran el tabac i l’alcohol

Però amb l’impost de societats no n’hi ha prou, i Montoro no pot apujar l’IVA, com li reclama Europa, ni l’IRPF, perquè és una de les bases del seu acord amb Ciutadans. Per això, el ministeri d’Hisenda ha avançat aquests dies que el que sí que s’apujaran seran els impostos especials sobre l’alcohol i el tabac, que “històricament han tingut molta recaptació”, explica Jordi Guarch, fiscalista de Roca Junyent. S’havia especulat també amb una pujada de la taxa sobre els hidrocarburs, però aquesta setmana ho han desmentit des d’Hisenda.

A part, Montoro també va assegurar aquesta setmana en la primera sessió de control al Congrés de la nova legislatura que augmentarà els ingressos de l’Estat mitjançant un nou pla de lluita contra el frau que passa per estrènyer el control sobre les liquidacions d’IVA, abaixar el límit dels pagaments en efectiu (ara situat en els 2.500 euros) i ser més exigent en la limitació dels pagaments ajornats a l’Agència Tributària.

Una reforma de “pedaços”

Però el tribut que sempre ha anat mutant en les últimes reformes fiscals és l’impost de societats. Per què? Per tres raons, diu el fiscalista Antonio Durán-Sindreu: “Perquè és l’únic impost 100% competència estatal, perquè a la pràctica el que acaben pagant les empreses voreja el 15% i no el 25%, i perquè hi ha una falta absoluta d’idees”, etziba. Segons aquest expert en sistema fiscal espanyol i assessorament fiscal d’empreses de la UPF, “el que cal és una reforma total del sistema fiscal”.

En canvi, Jordi Guarch no hi està del tot d’acord. Segons aquest fiscalista, les estimacions sobre el tipus efectiu (el que es paga realment després de deduccions) ballen en funció de qui les dóna, i creu que l’impost de societats té poc marge per retallar més en bonificacions. “Després de les últimes reformes, el nivell de deduccions que queda és petit; només queden les d’investigació, recerca i desenvolupament i alguna per a les empreses d’activitats culturals”, diu. Per això, apunta que les modificacions que preveu el govern poden anar encaminades a limitar les compensacions de pèrdues, els anomenats crèdits fiscals, tal com el ministre d’Economia, Luis de Guindos, va explicar al Financial Times.

Els crèdits fiscals permeten que les empreses que han tingut pèrdues en anys anteriors puguin compensar-les quan tornin a guanyar diners, de manera que no es tributi sobre els beneficis actuals. En aquest procediment, Hisenda té marge per gravar parcialment aquestes compensacions, explica Guarch. Durán-Sindreu, en canvi, creu que on sí que hi ha marge és en les empreses més grans, que “a la pràctica acaben tributant un 15% mentre les pimes tributen un 25%, i no és just perquè tenen menys capacitat d’esforç”.

Però Guarch i Durán-Sindreu coincideixen en la conclusió: aquestes mesures només són pedaços en un sistema amb problemes estructurals. “Han tapat el forat ràpidament amb l’increment del pagament a compte [l’avançament] i suposo que ara preparen una reforma que continuarà tapant forats”, diu Guarch, que assenyala que amb la reforma del 2015 el govern no va mesurar bé l’impacte que podia tenir sobre la recaptació. “Sense una reforma fiscal només s’aniran posant pedaços mentre es va fent aigües per altres bandes”, conclou Durán-Sindreu.