La desesperació dels petits empresaris: "Haurem d'apujar preus"

BarcelonaEs diuen Joan Rius, Jordi Ramírez i Gerard Serra però els seus testimonis poden representar perfectament el de milers de responsables de petits negocis i empreses que després de sobreviure com han pogut a la crisi del covid i els posteriors problemes de desabastiment ara s’enfronten “espantats” a les conseqüències econòmiques de l’atac rus a Ucraïna. Unes conseqüències que, a banda, evidentment, de la tragèdia de milers de víctimes mortals, estan comportant un augment enorme dels preus de productes com els cereals o oli vegetal però, també, de la llum, el gas o la gasolina, uns increments que difícilment podrà esquivar cap sector econòmic. Només a tall d’exemple Pimec alertava aquesta setmana que l’escalada del preu de l’energia pot acabar amb un 16% de les pimes catalanes i comportar la pèrdua de 320.000 llocs de treball.

“Tenim pèrdues”

Joan Rius és pagès i treballa en una granja al Bages

Joan Rius treballa a la granja familiar que té a Castellfollit del Boix. El propietari és el seu pare, a qui falten un parell d’anys per jubilar-se, i també tenen un treballador. Actualment, compta amb 300 vedells d’engreix propis i 10 vaques de pastura. Però els números no els surten. “Actualment tenim pèrdues”, explica. Els motius? Fa un any pagaven a 180 euros la tona de cereals i ara a 425 euros; el litre de gasoil vermell, que mai havia superat l’euro, ja el paguen a 1,2 euros. El mateix els passa amb la factura de l’electricitat, i en consumeixen molta per fer anar els motors. “Amb l’inici de la guerra s’han accentuat aquests creixements a un nivell que no podrem aguantar perquè el preu de la carn no puja a aquest ritme”, afirma. La situació, diu, és molt complicada: “Si anem acumulant mesos de pèrdues, ens haurem de plantejar què fer”.

Segons diu aquest pagès de 20 anys, molts joves que es volen dedicar al sector primari veuen ara amb incertesa el seu futur. “Jo estic frustrat, estic estudiant un grau superior de ramaderia i no sé si em podré dedicar al que m’agrada. No sé quin futur m’espera”, exclama amb certa impotència. Pel que fa a l’estoc, tenen blat de moro per alimentar el bestiar per dos mesos, mentre que per l’ordi no han de patir perquè s’abasteixen amb producció pròpia. Cal recordar que el 41% de blat de moro que rep Espanya i el 55% de la Unió Europea és d’origen ucraïnès. “De moment encara en podem comprar, però a preus desorbitats”, explica. Rius afegeix que amb l’actual nombre de caps de bestiar que hi ha a Catalunya serà impossible alimentar-los a tots si la situació s’allarga. “S’ha de fer un replantejament i reduir-los i que, alhora, Catalunya pugui autoabastir-se de cereals”, apunta.

“Guanyo 300 euros menys”

Jordi Ramírez fa 17 anys que és taxista a Barcelona

Jordi Ramírez, de 52 anys, es guanya la vida amb el seu taxi pels carrers de Barcelona. “Els meus beneficis cada cop són menys: estic guanyant entre 200 i 300 euros menys al mes”, explica. Durant la seva llarga experiència fins ara mai havia vist que el preu del gasoil superés els 2 euros el litre.

Tot i que encara no ho ha començat a fer, sí que li ronda pel cap per “no cremar tanta benzina” deixar de donar voltes per la ciutat amb el cotxe buit a la recerca de passatgers i optar per aturar-se en una parada i esperar que algú vingui. A aquest context s'hi ha de sumar que les seves tarifes es regulen un cop l’any i, per tant, si enmig comença una guerra com l’actual que ho capgira tot, són els taxistes els que han d’assumir tot l’augment dels costos. “Ara que aixecaven el cap després del covid ve això”, lamenta resignat.

13.000 euros de llum

Gerard Serra té tres pastisseries a Osona

“El preu de la farina ha pujat un 50% en el darrer any. També s’han incrementat molt les últimes setmanes el sucre, els greixos vegetals i, per tant, de retruc la xocolata, i hem arribat a pagar de factura de la llum i una de gas el desembre passat 13.000 euros per dues pastisseries i els obradors, una barbaritat”. Parla Gerard Serra, que té tres pastisseries, una de les quals oberta just abans de la pandèmia.

Per intentar reduir al màxim el cost de l’energia Serra ha recorregut en els últims anys a un assessor energètic. “Ens està recomanant que firmem un contracte per un preu fix de 180 euros per megawatt hora (MWh). Sembla que és molt llaminer tenint en compte el preu al qual s’ha arribat aquesta setmana (544,98 €/MWh), però ens podem trobar que d’aquí uns dies regulin el mercat i acabem pagant aquesta barbaritat”, lamenta. De moment el que sí que ha decidit és instal·lar plaques solars a l’obrador de pastisseria per cobrir un 25% del consum de dia, fet que li suposarà una despesa inicial de 30.000 euros.

“Des del setembre tot ens ha anat augmentant i amb la guerra ara està descontrolat, haurem d'apujar una mica els preus per resistir-ho”, diu, resignat. Reconeix obertament que està espantat en aquest context: “Estem desemparats perquè no saps a qui recórrer, no es pot viure amb aquesta incertesa”.