Desembarcament d’antics polítics al sector de l’aigua

BarcelonaEl sector de l’aigua s’ha convertit en un gran imant d’atracció de persones que, amb un passat més o menys recent en la política, hi arriben per ocupar un càrrec directiu en una de les empreses del sector, cada cop més necessitades d’alts càrrecs amb influència als despatxos governamentals i parlamentaris. L’últim cas és el de David Madí, que l’1 de desembre vinent s’incorporarà com a president executiu a Aigües de Catalunya, segons van avançar ahir diversos mitjans. Aigües de Catalunya fa un any que està controlada pel grup valencià Global Omnium (amb el qual Madí ha col·laborat els últims temps) després de la sortida de la constructora catalana Comsa.

Madí, exdirigent de l’antiga Convergència i antic alt càrrec de la Generalitat, va abandonar formalment la política el 2010, però des de llavors ha influït en algunes de les grans decisions del Govern, especialment en relació amb el Procés. La seva missió al capdavant d’Aigües de Catalunya és tirar endavant un nou pla estratègic per agafar més mercat en territori català i intentar fer ombra a Agbar, la gran dominadora. Actualment la companyia dona servei a més de 400.000 clients catalans i gestiona la concessió d’aigua potable de municipis com Sant Carles de la Ràpita, Tortosa, Martorell i Palafrugell. “Té una vocació d’intervenir en tot el negoci del consum de l’aigua”, va explicar ahir Madí a l’ARA.

L’exdirigent de CDC va voler recordar que mai havia tingut cap càrrec públic en el sector de l’aigua. “He sigut president del consell territorial d’Endesa i vinc del món empresarial. Aigües de Catalunya ha pensat que era el perfil més adequat per a aquesta feina”, va explicar.

Madí no és l’únic ex alt càrrec de CDC que ha fet aquest camí. El cas més recent va ser el de Santi Vila, exconseller de les carteres de Territori i Empresa, que el gener passat va ser nomenat director general d’Aigües de Banyoles. En aquest cas la companyia s’encarrega de la captació, el tractament i la distribució de l’aigua a la capital del Pla de l’Estany i dels municipis del voltant.

Un dels primers expolítics que va fer el salt a aquest sector va ser el també convergent Xavier Bigatà, conseller d’Obres Públiques entre 1983 i 1988, quan Jordi Pujol presidia el Govern. Als anys 90 va arribar a la presidència de la companyia d’Aigües de Sabadell (Cassa) fins que Agbar la va comprar el 2013.

En l’àmbit socialista, la política rescatada per Aigües Ter-Llobregat (ATLL) va ser Laia Bonet, que va ser secretària del Govern amb Montilla de president. S’hi va incorporar el 2015 com a directora adjunta a la presidència, càrrec que encara manté. A més, Jordi Valls, exconseller de Treball durant el 2006, va anar a Agbar cinc anys més tard per dirigir la seu a la Gran Bretanya. Ara és el responsable de Suez a Mèxic.

Però la fuga més important de polítics cap al negoci de l’aigua s’ha concentrat sobretot en l’antiga ICV, i tots van anar a parar a Agbar.

El cas d’Iniciativa

Un dels primers a fer-ho va ser l’exconseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, que va treballar per a una empresa que era proveïdora d’Agbar i que ara ja s’ha jubilat.

Alguns dels principals alts càrrecs que tenia Baltasar a la conselleria també van anar a Agbar. És el cas d’Eduard Pallejà (secretari general de Medi Ambient en l’època de Baltasar, i que continua treballant a la companyia d’aigües) i el d’Elisenda Rius (que va ser directora de Serveis del mateix departament entre el 2007 i 2010, i que entre el 2011 i 2012 es va ocupar de la direcció de recursos humans d’Agbar; ara treballa a la Universitat de Barcelona).

L’última persona del partit que es va sumar a aquesta llista va ser Imma Mayol, exregidora a l’Ajuntament de Barcelona. Després d’abandonar la política el 2011, Mayol es va incorporar a una filial d’Agbar. El 2012 l’Oficina Antifrau -a petició d’altres partits polítics- va obrir una investigació per esbrinar si ella i els altres tres companys de partit havien infringit la llei d’incompatibilitats per als càrrecs públics, però va acabar determinant que no era així. Després, Mayol va deixar aquesta filial i el 2015 va passar a dirigir l’empresa municipal d’aigües i clavegueram de Palma (Emaya).

Un altre alt càrrec del tripartit, Adolfo Martínez Mas, que va ser gerent de l’Agència Catalana de l’Aigua entre el 2006 i 2010, va tornar a Agbar el 2011 (ja hi havia treballat abans d’anar a l’ACA). La companyia el va recuperar oferint-li un lloc de treball fora de Catalunya perquè no es vinculés amb les seves antigues competències en l’administració pública. Concretament, el van fitxar com a delegat del grup a Albacete, on Agbar operava a través d’Aquagest i Aguas de Albacete. Actualment és el director de salut de les persones de Suez, l’empresa propietària d’Agbar.