El desconegut privilegi medieval de Carles III amb els morts de Lancaster
El rei d'Anglaterra i el seu primer fill es beneficien de la 'bona vacantia', que engreixa encara més el seu patrimoni
LondresEls diners de la monarquia britànica són un secret ben guardat disfressat de suposada transparència. Cada any, al juliol, es publiquen els comptes de l'exercici anterior. Per al període 2022-2023, la quantitat que el Tresor va lliurar a la corona per a la despesa corrent va ser de 100,70 milions d'euros. Però el lífting que s'està fent el Palau de Buckingham –en un pla de de deu anys, amb una renovació valorada en 430 milions d'euros–, i les despeses associades a la successió, a més de la inflació, superior a l'esperada, van fer tancar l'exercici amb una factura final de 125,4 milions d'euros, un 5% més que en el període 2021-22. La monarquia va estirar més el braç que la màniga i el dèficit va ascendir a 24,16 milions, que es van eixugar amb reserves.
Els diners que la corona rep del Tresor es destinen a personal i manteniment d'edificis, així com a sufragar els actes –95.000 convidats en 330 esdeveniments– i la representació del monarca i la família reial nuclear en l'exercici de les funcions constitucionals. La quantitat que el Tresor atorga a la Corona surt dels rendiments del que s'anomena Crown State, un negoci immobiliari propietat del monarca, amb actius per valor de 19.525 milions, el 45% dels quals a Londres. És de gestió independent, i el monarca no en pot disposar lliurement.
Dels beneficis que s'obtenen d'aquesta cartera de valors, el 15 % van a Buckingham per a l'esmentada despesa corrent, i també se'n beneficien tots els satèl·lits –mobles, immobles, humans i animals– que envolten la constel·lació dels Windsor. El 2017 es va acordar que la dotació augmentés el 10% durant una dècada per fer front a la renovació del palau.
Què en sabeu, d'això?
Però la monarquia britànica, pel sol fet de ser-ho, gaudeix del que l'exdiputat liberaldemòcrata Norman Baker, autor del llibre And what do you do?: What the Royal Family don't want you to know (I tu què hi fas?: Tot allò que la família reial no vol que sàpigues), qualifica de "privilegi feudal". Un privilegi que "s'hauria d'haver eliminat fa segles", diu.
Quin és? A més del Crown State, el rei Carles III rep també ingressos de l'anomenat ducat de Lancaster, com el príncep Guillem s'endú diners procedents del ducat de Cornualla. Tots dos formen actualment una altra cartera d'actius immobiliaris que en alguns casos es van establir fa més de set-cents anys. Gestionen i lloguen terres de conreu, edificis d'habitatges, establiments comercials, oficines, finques rurals i cases pairals. I serveixen per generar ingressos "privats" per al monarca i per a l'hereu.
Un dels privilegis de què gaudeixen tots dos als respectius ducats és que poden invocar el que s'anomena bona vacantia. En altres paraules, poden reclamar els béns de les persones que moren a Cornualla (sud-oest d'Anglaterra) i a Lancaster (nord-oest) sense testament ni familiars coneguts; i també els béns de les empreses que s'hagin declarat en fallida i ningú no en reclami el potencial patrimoni per fer front a possibles deutes. El 1830 es va eliminar la pràctica de la reclamació dels bona vacantia a tot el regne, a excepció dels dos esmentats ducats.
Una investigació del diari The Guardian ha revelat molt recentment que en els darrers deu anys, Carles III ha obtingut més de 71,5 milions d'euros amb el patrimoni i els diners dels finats. Oficialment, tant els ducats com la casa reial han assegurat que, un cop deduïts els impostos generats per l'usdefruit dels bona vacantia, el que en queda va a obres benèfiques. Però ni el diari ni tampoc l'exdiputat Baker no comparteixen aquesta versió. Perquè si bé els gestors del ducat de Lancaster consideren admissible dedicar aquests ingressos al manteniment d'edificis i la modernització d'altre patrimoni, aquesta política de renovació o manteniment de béns immobles el que fa és, a la pràctica, ajudar que les propietats es revalorin i siguin més rendibles, cosa que beneficia indirectament el rei. El ducat admet que pot donar un benefici "incidental" per a la butxaca privada del monarca.
L'exercici 2022-23, Carles va rebre trenta milions d'euros del ducat de Lancaster, quantitat que palau considera estrictament un "ingrés privat". El mateix Guardian ha calculat que durant les set dècades llargues de regnat d'Elisabet II, la reina i el seu fill es van embutxacar més de 1.100 milions d'euros gràcies al costum de quedar-se allò que no té ni hereu ni un parent a qui atorgar-li. Poc abans de la coronació de Carles III, a finals d'abril, una altra investigació, en aquest cas del Sunday Times , va calcular la fortuna privada de Carles III en 782 milions d'euros, 350 més que la de la mare. Una part de la riquesa de Carles III prové dels morts. De fet, una gran part, sobretot si es té en compte l'herència que li va deixar Elisabet II, 463 milions d'euros, d'acord amb el que va publicar Forbes. Amb raó la premsa britànica diu dels Windsor que són The Firm, L'Empresa, una de les companyies familiars més rendibles del Regne Unit.
