MERCATS
Economia08/01/2016

Un 2016 d’ensurts als mercats

La nova sotragada borsària de la Xina torna a contagiar la resta del món i anticipa un any difícil

Xavier Grau
i Xavier Grau

BarcelonaEls mercats viuen dies d’ensurts que vénen de l’Orient. La Xina opera avui amb guanys, després d'una obertura amb alts i baixos, però va haver de tancar dijous les seves borses quan no feia ni mitja hora que eren obertes a causa del daltabaix en les cotitzacions. La borsa de Xangai perdia el 7,32% i la de Shenzhen, el 8,35%. En només 28 minuts les dues borses havien superat el llindar del 7% que n’estableix el tancament automàtic. Aquesta clausura preventiva ja s’ha aplicat dos cops malgrat que va entrar en vigor tot just dilluns passat. Hores després, les autoritats xineses decidien suprimir aquest mecanisme de tancament automàtic i donaven la raó a aquells que diuen que, lluny de tranquil·litzar els ànims, només generava més pànic. Aquest divendres, els números verds s'imposen.

Inscriu-te a la newsletter Andic i l'entrevista que mai vam llegirInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

El mal, però, ja estava fet i la caiguda de la Xina va arrossegar la resta de mercats mundials. En el cas espanyol, l’Íbex-35 va perdre la cota dels 9.000 punts durant una bona part del dia i va arribar a situar-se en el nivell més baix des del 2013. Els canvis normatius a la Xina, però, van atenuar la caiguda i el selectiu va tancar amb un descens de l’1,50%. Les pèrdues es van reproduir a tot Europa i als Estats Units.

Cargando
No hay anuncios

Què està passant: pànic o veritable debilitat de l’economia xinesa? Aquesta és la pregunta que es fa tothom. La interpretació d’un alentiment econòmic al gegant asiàtic -superior al que diuen les estadístiques oficials- es va imposar, i això va provocar pèrdues als mercats europeus i americans. El debilitament de la indústria podria estar comportant, a més, que les autoritats xineses estiguessin devaluant el iuan de forma encoberta amb l’objectiu d’impulsar les exportacions, segons alguns experts.

Però no tothom ho veu igual. Hi ha qui creu que les sacsejades provenen dels intents de la Xina de canviar de model econòmic i passar d’un creixement basat en la indústria (exportacions) a un de basat en serveis (consum intern). A més, teòricament, el nou model va cap a una economia més liberalitzada i descentralitzada. “Això crea incertesa a curt termini, però pot ser positiu a la llarga si realment arriba aquest canvi de model”, opina José Luis Martínez Campuzano, estrateg de Citi.

Cargando
No hay anuncios

El 2016 ha començat amb l’ensurt borsari de la Xina i, segons els experts, potser no serà l’únic de l’any, ja que conflueixen alguns factors com la debilitat de les economies emergents, algunes bombolles que encara han d’esclatar en països desenvolupats i la falta de liquiditat en alguns moments, que poden comportar algun daltabaix. Ahir el guru George Soros va dir que la situació li recorda la que es va viure durant el crac del 2008 (vegeu article adjunt), però els experts consultats ho veuen molt diferent. “Ara hi ha incertesa sobre els emergents, però la perspectiva és de creixement mundial”, destaca Martínez Campuzano. El 2008, segons els experts consultats, hi havia una gran incertesa perquè l’economia global va entrar en recessió i hi havia uns actius tòxics que no se sabia quins eren ni quin valor tenien. Ara la situació és molt diferent, asseguren els analistes.

Pequín fa assaig i error

Cargando
No hay anuncios

Segons els experts, la suspensió automàtica de la borsa només ha fet que augmentin els nervis i s’acceleri l’afany venedor dels inversors. “L’efecte contagi s’ha magnificat”, creu Martínez Campuzano. Altres experts parlaven d’aquesta mesura com una mostra més dels experiments d’assaig i error de les autoritats per capgirar el model econòmic xinès. Es prenen mesures, com aquesta o la limitació de les vendes (qui tingui més del 5% d’una empresa xinesa cotitzada només se’n podrà vendre un màxim de l’1% avisant 15 dies abans), per veure com reacciona el mercat. I, si cal, es rectifica.

Martínez Campuzano destaca com a claus per entendre el daltabaix borsari els dubtes sobre l’economia xinesa, l’evolució que tindrà el iuan i el futur de l’economia mundial. Hi ha qui hi té respostes optimistes, com Jaume Puig, director general de Gaesco Gestión, per a qui les vendes d’accions dels últims dies als parquets xinesos “són tècniques d’anticipació” a la fi de les restriccions borsàries a la Xina, que s’havien d’acabar el dia 8 de gener i que “tenen poc a veure amb les dades econòmiques”. Per a Puig, les dades de producció industrial i de serveis de la Xina “no justifiquen” la patacada.

Cargando
No hay anuncios

George Soros avisa: “Això em recorda molt el 2008”

El magnat George Soros va verbalitzar ahir les pors que hi ha entre els inversors als mercats internacionals pel record encara recent de la gran patacada de l’any 2008 després de la fallida de Lehman Brothers, considerada el detonant de la crisi financera que va portar la gran crisi. “Quan miro els mercats financers veig desafiaments que em recorden la crisi del 2008”, va dir aquest guru en una trobada econòmica a Sri Lanka. “La Xina està lluitant per trobar un nou model de creixement i la devaluació de la moneda [que persegueix] significa la transferència dels problemes a la resta del món”, va indicar.

Cargando
No hay anuncios

El multimilionari d’origen hongarès va apuntar que la pujada dels tipus d’interès als Estats Units és el principal repte que tenen ara les economies en desenvolupament per tornar a la normalitat, i va reiterar que “l’entorn actual té similituds amb la crisi del 2008”. Per a Soros, la Xina té un gran problema d’ajustament que “equival a una crisi”. El magnat, que ja ha vaticinat altres crisis econòmiques en el passat, és un important inversor i especulador (segons la revista Forbes, amb una fortuna d’uns 24.200 milions de dòlars l’any 2015).

L’avís de Soros va coincidir amb el que també va llançar el ministre de Finances britànic, George Osborne, que va alertar dels grans riscos que afronta el seu país i, per extensió, la resta de països d’occident.