La demanda de petroli cau al nivell més baix des del 1995
El preu del barril baixa a la meitat en menys d'un mes malgrat els intents per reduir la producció
BarcelonaLes restriccions al trànsit de persones i mercaderies a tot el món i la caiguda de la producció industrial pels confinaments a causa del covid-19, amb l'aturada econòmica que comporten, han situat la demanda mundial de petroli al seu nivell més baix des de l'any 1995.
Malgrat els intents dels països productors per retallar l'extracció amb l'objectiu d'evitar una acumulació d'estocs i una caiguda dels preus del barril, el cert és que la baixada de la demanda ha superat les expectatives.
L'Agència Internacional de l'Energia (IEA, per les seves sigles en anglès) calcula que la baixada de la demanda de mitjana el 2020 serà de 9,3 milions de barrils diaris (mbs). Serà "el pitjor any en la història del mercat del petroli", a causa del qual, segons l'IEA, perdrà tot el seu creixement de l'última dècada. L'organisme preveu que la demanda global aquest any al món serà de 90,5 milions de barrils diaris, el nivell més baix des del 1995.
"Si observem les previsions del Fons Monetari Internacional, veiem una recessió que suposa un any de creixement perdut; en el mercat del petroli la caiguda de 9,3 milions de barrils diaris suposa pràcticament una dècada perduda", ha indicat en una conferència de premsa telemàtica el director de l'IEA, Fatih Birol, que no ha dubtat a afirmar que el 2020 serà el pitjor any de la història de l'or negre, que el segon trimestre serà el pitjor trimestre de la història i que aquest mes és un "abril negre".
Caiguda de preus
El preu del barril de petroli s'ha enfonsat els últims dies. Fa un any el barril de Brent (el petroli de referència a Europa) cotitzava a 71,19 dòlars. A començament d'aquest any se situava en poc més de 66 dòlars i el dia 5 de març encara es pagava a 50,27 dòlars. Però l'ensorrament amb la pandèmia ha estat imparable i el dia 1 d'abril el preu queia a la meitat: 24,98 dòlars.
L'acord a què van arribar els membres de l'Organització de Països Productors i Exportadors de Petroli (OPEP) -liderats per l'Aràbia Saudita- amb Rússia va fer repuntar lleugerament el preu, i el barril es pagava a 33,67 dòlars el dia 3 d'abril. Però va ser només un miratge.
Aquest pacte entre l'OPEP i Rússia incloïa una retallada històrica de la producció de 9,3 milions de barrils diaris. S'afegia a la retallada ja prevista de la producció als Estats Units, el Canadà, el Brasil i Noruega d'uns 3,5 milions de barrils diaris. Però en cap cas n'hi ha hagut prou per fer enlairar els preus. Dimarts, quan van reobrir els mercats després de Setmana Santa, el barril es pagava de nou per sota dels 25 dòlars.
"No hi ha un acord factible que pugui reduir prou l'oferta per compensar la caiguda de la demanda a curt termini", ha indicat l'IAE. L'organisme preveu que la demanda baixarà en 29 milions de barrils diaris a l'abril respecte al mateix mes de l'any passat; en 25,8 milions de barrils diaris al maig; i en 14,6 milions de barrils diaris al juny.
Les petrolieres pateixen
Les principals companyies petrolieres del món ja han començat a prendre mesures davant aquesta forta caiguda del mercat, i han congelat inversions i anotat pèrdues en els seus comptes.
L'angloholandesa Royal Dutch Shell va anunciar una retallada d'entre 2.797 i 3.730 milions d'euros dels seus costos operatius i de 18.660 milions d'euros dels seus costos de capital. A més, la companyia ha suspès el pla de recompra d'accions pròpies de 23.346 milions d'euros. Una altra petroliera europea, la francesa Total, reduirà en 13.893 milions d'euros les seves inversions netes, suprimirà el pla de recompra d'accions pròpies de 1.852 milions d'euros, i vol elevar a 800 milions el seu pla d'estalvi de costos, que era en principi de 300 milions.
Repsol, la principal petroliera espanyola, ha anunciat reduccions de més de 350 milions d'euros de les seves despeses operatives i una retallada de més de 1.000 milions de les inversions.
L'Aràbia Saudita aprofita el moment
I mentre les principals petrolieres del món pateixen per la caiguda del preu del petroli, l'Aràbia Saudita, un dels principals productors mundials, aprofita per guanyar pes en el mercat. La caiguda del preu del petroli ha fet caure a mínims la cotització de les principals petrolietes a la borsa.
L'Aràbia Saudita, a través del seu fons sobirà, Public Investment Fund (PIF), ha aprofitat aquest abaratiment de les companyies a la borsa per comprar accions. El fons saudita ha comprat fins a 1.000 milions de dòlars de les petrolieres Royal Dutch Shell, Total, Eni i Equinor, segons va avançar el Wall Street Journal.
Fonts coneixedores d'aquestes transaccions van assegurar a Reuters que les compres es van accelerar quan les cotitzacions de les petrolieres europees van caure amb força.