El jutge demana una fiança de 10,3 milions a la cúpula de CatalunyaCaixa i obre judici oral
Narcís Serra, Adolf Todó i 39 directius més seran jutjats pels augments de sou
BarcelonaEl jutjat d’Instrucció 30 de Barcelona ha decretat aquest dilluns que s'obre judici oral contra 41 acusats, entre ells Narcís Serra (expresident de Catalunya Caixa) i Adolf Todó (ex director general), pels augments de sou a la desapareguda Unió de Caixes Catalanes.
El jutjat demana una fiança civil solidària als 41 processats de 2,5 milions per al Fons de Restauració Ordenada Bancària (el Frob, propietari de l'entitat quan els fets van tenir lloc) i de set milions més en favor de CatalunyaCaixa en previsió de les responsabilitats civils que es podrien depurar. A més, l’ex director general, Adolf Todó, haurà d'aportar 0,8 milions més de fiança. Els acusats tindran 30 dies per presentar els seus escrits de defensa contra aquestes fiances.
El fiscal anticorrupció, Fernando Maldonado, va formalitzar el seu escrit d’acusació contra Serra i una quarantena de membres més del consell d’administració pels augments de sou dels exdirectius aprovats quan CatalunyaCaixa ja es trobava en una situació econòmica delicada i que es van mantenir després que rebés les injeccions de diners públics del Frob. Per aquesta raó demanava quatre anys de presó per a Serra i també quatre per a Adolf Todó. Pels altres acusats, demanava condemnes de dos anys de presó.
El fiscal considerava que, tot i la precària situació econòmica de l’entitat, el consell d’administració presidit per Narcís Serra va decidir contractar els exdirectius Adolf Todó i Jaume Masana el 2008 i els va atribuir unes retribucions que considera “desproporcionades” – 600.000 i 371.000 euros anuals, respectivament, només en retribucions fixes– tenint en compte no només la “real situació d’insolvència” de l’entitat, sinó també “la greu crisi econòmica que vivia el país”.
Segons la fiscalia, els sous de tots dos “no van deixar de pujar” entre el 2009 i el 2011: calcula que el 2010, per exemple, Todó va percebre un total d’1,3 milions d’euros i Masana en va ingressar prop d’un milió. El juliol d’aquell mateix any, de fet, l’Estat va haver d’injectar 1.250 milions d’euros a l’entitat per evitar-ne la fallida. La fiscalia recorda que entre 2010 i 2012, CatalunyaCaixa va rebre més de 12.000 milions d’euros en diners públics i qüestiona les polítiques retributives de l’entitat: “Sorprèn que per una banda es subscrivissin aquests acords i per l’altra es demanés ajuda al Frob”.
La fiscalia també destacava per “escandaloses” les milionàries indemnitzacions que van percebre Lluís Gasull (7,4 milions), Ricard Climent i Gloria Ausió (1,3 milions cada un) durant el mateix període investigat. La defensa de Todó va explicar en el seu moment que la pujada de sou responia a una promesa feta quan el van fitxar a l’entitat bancària, quan se li va assegurar que cobraria en la mitjana del sector, i no per sota, com era el cas. En els seus escrits, els advocats de l'executiu van explicar que el salari fix de Todó va créixer fins i tot per sota de la inflació i que el salari variable, que va ser revisat, tenia unes fites tan difícils d'aconseguir que en comptes de créixer, va caure.
La fiscalia donava una especial responsabilitat a Narcís Serra en l’administració deslleial de l’entitat. Recordava que l’expresident no només tenia un càrrec representatiu, sinó que presidia les comissions, tenia dret a vot als consells d’administració i cobrava “elevades retribucions” –primer en forma de dietes i després un salari de 175.000 euros anuals.
La CUP, que exerceix d’acusació popular en aquest cas, va més enllà i acusa Serra d’haver fet un “clar abús de les seves funcions” tot establint els increments salarials, malgrat tenir “ple coneixement de la fràgil situació de l’entitat”.
Una altra de les acusacions, la Confederació Intersindical de Caixes “situació dramàtica” d’acomiadaments i tancaments d’oficines
La gestió immobiliària, també en el punt de mira
Aquest cas arribarà als tribunals, doncs, abans que l'altre cas que està dirimint la justícia, que es refereix a la mala gestió dels crèdits a l'antiga caixa catalana i que la va portar a la ruïna immobiliària.
Fins a 15 membres de la cúpula de l’entitat estan imputats en la causa per un presumpte delicte d’administració deslleial. Entre ells destaquen tres noms: Narcís Serra, Josep Maria Loza, el director general de Serra, i Adolf Todó, que va substituir-lo en el càrrec i va dirigir l’entitat entre el 2008 i el 2013, quan la bombolla ja havia esclatat i l’entitat ja flirtejava amb el naufragi.