La fi dels peatges acabarà costant a la Generalitat 170 milions d'euros els pròxims 5 anys

BarcelonaPer a Jordi Puigneró, el 31 d’agost serà “un dia històric”. La fi de la temporada d’estiu coincideix aquest any amb l’adeu a una part dels peatges catalans: des de dimarts vinent ja no caldrà pagar per circular per l’AP-7, l’AP-2, pel nord de la C-32 i per la C-33. I sembla, a parer del missatge que llança el vicepresident, que es tracta d’un comiat definitiu: “Si depèn del govern de Catalunya, els peatges tal com els hem entès fins ara no tornaran”. Només cal saber com s’hauran d’entendre a partir d’ara. 

El que és clar és que de moment serà la Generalitat la que s’encarregarà de sostenir les dues vies d’alta capacitat que són responsabilitat seva: la C-32 i la C-33. Per això l'executiu haurà d’invertir 7,5 milions d’euros per treure físicament els peatges, uns 6 milions d’euros anuals per mantenir les vies i 15 milions més cada quatre o cinc anys pel manteniment extraordinari. Per exemple, per tornar-les a asfaltar. Aquests diners sortiran dels pressupostos de la Generalitat, una estratègia, a ulls de Puigneró, “absolutament assumible i factible”.

Però, a més, el departament de Territori preveu una inversió d’uns 120 milions d’euros els pròxims cinc anys per adaptar aquestes carreteres i les del seu voltant a la nova mobilitat de la zona. El secretari general de la conselleria, Ricard Font, afirma que sobretot es preveu que molta part dels vehicles que ara van prioritàriament per la N-II passin a utilitzar la C-32. 

En el cas del tram que va del Masnou a Premià, per exemple, calculen que la C-32 passarà a absorbir el 87% del trànsit (respecte al 76% actual). La utilitzarà la mateixa proporció de vehicles per anar de Caldes d'Estrac a Arenys, quan ara aquesta via té una quota del 66%. 

Millorar, doncs, la connectivitat de l'autopista que passa a ser gratuïta o pacificar la N-II requerirà inversions per valor de 120 milions d’euros. Entre això, les obres per aixecar barreres i els manteniments anuals, la fi dels peatges suposarà un cost global per al Govern d’uns 170 milions d’euros els pròxims cinc anys. 

La incògnita del nou model

Amb tot, la idea és que tot això sigui només una solució temporal fins que no es trobi una nova fórmula perquè siguin els conductors els que paguin les carreteres. Fins ara el sistema preferit de la Generalitat era la vinyeta, una mena de tarifa plana que es pagaria per circular, però ara sembla que l’executiu s’inclina més per correspondre a Europa i fer pagar a qui més utilitzi la infraestructura i qui més contamini utilitzant-la. 

“Sabem què vol la Unió Europea, sabem quins són els terminis que ha marcat (ha donat dos anys a l’estat espanyol a partir del gener per definir un nou model) i sabem quin model vol Catalunya, el que no sabem és quin model vol l’estat espanyol”, raona el vicepresident.

Una part de la solució, per a la Generalitat, és que l’Estat li traspassi les competències per gestionar des d’aquí les autopistes catalanes. De fet, ja ho va demanar Puigneró a la nova ministra de Transports espanyola, Raquel Sánchez Jiménez, en la ”famosa” reunió en què es va acordar l’ampliació de l’aeroport. Segons ell, la ministra és sensible a la qüestió entre altres coses perquè és catalana, però això no li garanteix la via lliure de l’Estat. 

Així, al Govern no li queda gaire més opció que esperar que l’Estat mogui fitxa. Ara bé, sigui quin sigui el model pel qual es decanti el govern espanyol, diu el conseller, no el podrà implementar de manera unilateral perquè hi ha infraestructures de titularitat catalana, la qual cosa l'obligarà a discutir-ho amb la Generalitat. I la Generalitat –assegura– no acceptarà cap model “en què els catalans continuïn pagant i els espanyols no”. De fet, una de les coses que té clares l’executiu és que vol un model homogeni que transformi fins i tot els peatges que tenen vigència fins al 2039 i que inclogui també els peatges a l’ombra.