El Govern fitxa AFI i Cuatrecasas per renegociar el deute

BarcelonaLa gestió del deute de la Generalitat serà un element central en l’actual legislatura. Des d’un punt de vista de quotidianitat autonòmica i de gestió de les finances, el departament d’Economia i Hisenda aspira a resoldre part dels maldecaps que té per quadrar els pressupostos del 2016 a través d’una renegociació dels interessos del deute que es paguen tant a l’Estat -que aquest any cobrarà a la Generalitat uns 400 milions per aquest concepte-, com a les concessionàries amb qui el Govern té contractes d’infraestructures amb el pagament diferit, com els peatges a l’ombra o la L9 del metro, a les quals paga uns 900 milions d’euros anuals.

Des d’una òptica més lligada a l’horitzó sobiranista, el vicepresident i responsable de l’àrea econòmica del Govern, Oriol Junqueras, ha aclarit sovint que la resolució del procés català no serà unilateral, ni bilateral, “sinó multilateral”, i ha situat els mercats financers com a actors destacats del futur xoc amb l’Estat. Així, per gestionar eficaçment el crèdit i per situar Catalunya en bona situació davant els tenidors de deute, l’executiu ha contractat recentment els serveis d’assessorament de dues empreses externes.

No es tracta precisament de societats pròximes a l’ideari independentista. El contracte més gran se l’ha adjudicat AFI, sigles de l’empresa madrilenya Asesores Financieros Internacionales. La seva divisió de consultoria a les administracions públiques va aconseguir l’11 de febrer obtenir el contracte per a la “prestació del servei de consultoria sobre l’endeutament de la Generalitat” per al 2016 i el 2017. Entre les clàusules del contracte s’inclou la d’analitzar i proposar “plans de reordenació i refinançament del deute”. El contracte és de 108.658 euros per dos anys, amb opció a prorrogar-lo un més. AFI, liderada per Emilio Ontiveros (un economista conegut per la seva proximitat al PSOE), renova la realització d’un assessorament que ja ofereix des del 2010.

Unes setmanes abans, el 22 de desembre, el bufet Cuatrecasas va adjudicar-se un contracte més modest, valorat en 16.698 euros, per oferir “assessorament jurídic extern sobre el deute públic i operacions financeres de la Generalitat i el seu sector públic empresarial i les tasques de supervisió en matèria de mercats de valors”. Aquest bufet barceloní és un dels despatxos de referència per a les grans empreses familiars catalanes i prestarà un assessorament jurídic relatiu a la normativa legal sobre el crèdit.

Fonts del departament expliquen que aquests contractes formen part de la normalitat del funcionament del Govern, que requereix el suport de personal molt especialitzat i qualificat en un aspecte tan concret com el del deute públic i que és difícil resoldre amb personal propi de l’administració -i AFI, de fet, ja s’havia imposat en els processos de licitació que s’havien obert en aquesta línia.

Ben mirat, des del Govern apunten que en els últims anys els assessors externs han tingut força feina per ajudar la Generalitat a complir algunes de les exigències del govern espanyol per accedir als seus mecanismes de liquiditat, que són pràcticament l’única via a través de la qual es finança la Generalitat ara com ara.

Malgrat tot, des del departament s’admet també la rellevància del moment actual i el paper central que tindrà la gestió del deute. “Quan es posi damunt la taula la independència, caldrà tenir ben afinada la qualitat del deute català per iniciar les negociacions”, apunten. Per això, l’objectiu d’aquestes consultories és també “no deixar d’explorar qualsevol via de finançament”, més enllà de l’Estat. Els dos contractes posen a disposició de la Generalitat deu professionals per assessorar-la, fer informes o difondre a l’exterior la situació del deute català, o fins i tot per buscar noves vies per rebre finançament, adaptar la gestió a la normativa comunitària, renegociar el deute o legislar en aquest camp.

“La nostra funció és preparar tota la informació destinada als mercats financers, que s’ha de millorar molt, perquè els títols de deute del futur estat siguin ben acceptats pel mercat a un tipus d’interès adaptat a la nostra realitat econòmica”, va explicar el secretari d’Economia, Pere Aragonès, en una entrevista recent amb l’ARA.