Degoteig d’EROs amb olor de crisi

BarcelonaL’inversor multimilionari Seth Klarman, conegut per les seves meticuloses anàlisis del món financer, pronosticava fa només tres setmanes que veu pròxima una nova crisi. El fet és que en els últims mesos hi ha hagut un degoteig d’anuncis d’expedients de regulació d’ocupació (ERO) que afecten milers de treballadors i que sembla que no tingui aturador. Entre els que afectaran més treballadors hi ha el de CaixaBank (2.157 persones), Vodafone (1.200), Dia (2.100) o Moove Cars (730), tot i que en aquest cas és temporal. La llista, però, és molt més llarga, i també han anunciat acomiadaments les marques de roba Pimkie i TCN o Bimbo. ¿Aquest degoteig és un indici que s’acosta una nova crisi?

“Estem presenciant l’inici d’un declivi del mercat de treball fruit de la pèrdua de ritme de l’economia”, alerta Antonio Argandoña, professor d’economia de l’escola de negocis Iese. L’economista assegura que la situació és preocupant perquè no hi ha motius per pensar que aquests signes de debilitat que estan mostrant tant l’economia espanyola com la internacional siguin “un fenomen transitori”. Menys contundent és Raúl Ramos, professor d’economia aplicada de la UB, que tot i que reconeix que hi ha indicis d’alentiment diu que és massa aviat per saber “si es podrà remuntar o no”. El que queda clar -diu Ramos-és que aquest any i el vinent, a diferència dels dos anteriors, “els vents no seran tan favorables”.

Però quins són aquests símptomes de debilitat econòmica? El primer és un alentiment del creixement econòmic a Catalunya. Mentre que segons dades de l’Idescat l’any passat va créixer un 2,6%, aquest 2019 la Cambra de Comerç preveu que ho faci un 2,1%. Les últimes dades de l’atur tampoc acompanyen -el mes de gener va créixer un 1,4% respecte al desembre del 2018-, i tampoc van ser bones les dades de l’afiliació a la Seguretat Social, que va disminuir un 1%, tot i que continua sent gairebé un 3% superior a fa un any.

La indústria punxa

Hi ha, però, altres factors que alerten sobre un futur econòmic incert. Per primer cop des de l’inici de la recuperació de la crisi econòmica, el sector industrial -que juntament amb els serveis està encapçalant la creació de llocs de treball- va patir una caiguda de l’1,5% durant l’últim trimestre de l’any passat. A més, el consum elèctric de les empreses grans i mitjanes també va registrar un descens del 3% el desembre passat respecte al mateix període l’any passat. Per sectors, el consum industrial va caure més d’un 3%, mentre que el dels serveis -que lidera la creació d’ocupació- ho va fer un 2,4%.

Pel que fa a la construcció, la poca activitat i la falta de manteniment de les infraestructures van fer que el sector del ciment a Catalunya tanqués l’any passat amb un creixement nul. El 2017, en canvi, la demanda va créixer fins a un 16%.

Falta d’interès dels governs

Pel que fa al consum, la matriculació de turismes a Catalunya ha caigut un 12,3% aquest gener en comparació amb el mateix mes del 2018, i s’ha quedat en 13.483 vehicles, segons dades de les patronals Anfac, Faconauto i Ganvam. El mateix departament de Treball ja anunciava que vindrien uns mesos complicats. De fet, part d’aquesta situació -assegura Argandoña-és responsabilitat dels governs, sobretot l’espanyol. L’economista alerta que en un moment en què l’economia “no està gaire vibrant” no s’entén que s’hagi augmentat el salari mínim interprofessional a 900 euros bruts al mes. “La resposta de moltes empreses és no renovar contractes”, explica.

L’economista assegura que cal una política decidida de creació de treball i, sobretot, fer front a l’atur dels menors de 25 anys, que les últimes dades de l’EPA xifraven en un 28%. “Què estan fent el servei públic de treball estatal o el Servei d’Ocupació de Catalunya per inserir la gent en el món laboral?”, es pregunta.

I enmig d’aquesta incertesa sobre el futur econòmic, els dos professors asseguren que s’ha de tenir en compte l’impacte que finalment acabarà tenint el Brexit i les tensions comercials entre els Estats Units i la Xina, que poden repercutir negativament en el comerç mundial.

Davant de l’auguri de Klarman de l’arribada d’una nova crisi, els dos economistes afirmen que, tot i la reproducció de molts dels símptomes que van desencadenar la crisi del 2007, cap crisi -si arriba-és igual. “Si la cosa empitjora podria ser una derivada de la del 2007”, manté el professor de la UB.

LES CLAUS

1. Quines són les empreses que han presentat els ERO més grans?

Els expedients de regulació més nombrosos són els de CaixaBank, Vodafone, Dia o Moove Cars (que és temporal), però hi ha altres companyies que també preveuen retallar plantilles aquest any. Entre aquestes hi ha Pimkie, Bimbo, Gallina Blanca o TCN.

2. Quins sectors comencen a mostrar debilitat?

La indústria ha patit un descens per primer cop des de la recuperació de la crisi (-1,5%), el sector del ciment es va estancar l’any passat per la poca activitat en la construcció i la falta de manteniment de les infraestructures, i aquest gener la compra de vehicles ha caigut un 12% respecte al mateix mes del 2018.

3. Quina és la clau per aturar l’alentiment econòmic?

Segons els experts, cal que el govern espanyol faci una política decidida per crear llocs de treball, sobretot entre els menors de 25 anys, un segment de població que ha estat el gran oblidat durant tota la crisi econòmica. De fet, la seva taxa d’atur és del 28%, molt per sobre de la mitjana (11,75%).