El dèficit d'inversions de l'Estat va fer perdre entre 2,6 i 9,8 punts de PIB a Catalunya en 15 anys
S'haurien creat entre 29.000 i 113.000 llocs de treball, segons un estudi de la UB i el Govern
BarcelonaL'economia catalana seria entre un 2,6% i un 9,8% més gran sense el dèficit d'inversions de l'Estat a Catalunya entre els anys 2002 i 2017, segons un estudi de la Universitat de Barcelona i la Generalitat.
L'informe analitza els dos punts del dèficit inversor de l'Estat: d'una banda, el fet que el govern espanyol inverteix a Catalunya quantitats inferiors al pes de l'economia catalana sobre l'espanyola i, de l'altra, el baix nivell d'execució dels projectes aprovats pel ministeri de Foment. L'estudi analitza les inversions entre els anys 2002 i 2017 i elabora tres escenaris.
El primer escenari situa la inversió del govern espanyol a Catalunya amb una execució del 85%, equivalent a la mitjana estatal. L'execució és la realització efectiva d'un projecte que ja ha estat aprovat. Segons aquest primer escenari, doncs, l'Estat hauria destinat 243 milions d'euros anuals més a Catalunya, cosa que es traduiria en un creixement del 0,3% del PIB en comparació amb el real al final dels 15 anys analitzats.
En el segon escenari, l'estudi suposa que l'execució fos del 100%, cosa que representaria una inversió addicional de 524 milions anuals i un PIB 0,6% punts superior. En el tercer escenari, el supòsit és que l'Estat dediqués un 19% de la inversió pública a Catalunya, per damunt del 15% actual, per igualar-ho al pes de l'economia catalana sobre l'espanyola. Amb aquest escenari, el PIB seria 1,1 punts superior i la inversió extra seria de 967 milions anuals.
Ara bé, l'informe de la UB i el Govern català va més enllà i calcula el que els economistes anomenen cost d'oportunitat, és a dir, el que es perd (o deixa de guanyar) per la manca d'inversions. En aquest cas, en el primer escenari el PIB de Catalunya el 2017 hauria sigut 6.319 milions d'euros superior al real (un 2,6% més); en el segon escenari l'increment hauria sigut de 13.146 milions i 5,4 punts, i en el tercer, de 23.820 milions i 9,8 punts.
A nivell del mercat laboral, el document xifra entre 29.500 i 113.000 els llocs de treball que es van deixar de crear per culpa del dèficit inversor.