Catalunya, la comunitat de l'Estat que més paga i menys rep d'Europa

Brussel·lesCatalunya aporta uns 2.000 milions d'euros anuals a les arques europees, el que suposa que és la comunitat de l'Estat que més contribueix a la Unió Europea. Així ho constata un informe del Centre Maurits Coppieters, el 'think tank' de l'Aliança Lliure Europea (ALE), titulat 'El saldo fiscal de les nacions sense estat amb la Unió Europea'. El text assenyala que dels fons europeus que Espanya rep de Brussel·les (6.343 milions l'any 2011), Catalunya només en veu uns 181 milions. Això fa que Catalunya tingui el pitjor saldo negatiu de l'Estat en relació a la UE, seguida de la Comunitat de Madrid.

Els autors de l'informe alerten de "la manca de transparència" dels criteris "polítics" a l'hora de repartir les inversions europees entre els diversos territoris d'un mateix estat. El saldo fiscal català en relació a la Unió Europea va ser de 1.828,6 milions d'euros negatius l'any 2011, segons publica el Centre Maurits Coppieters. En el seu darrer estudi, anomenat "El saldo fiscal de les nacions sense estat amb la Unió Europea", la fundació analitza les dades relatives a pagaments i ingressos de les regions que conformen l'Estat espanyol, el Regne Unit i Bèlgica.

Els més perjudicats

Catalunya, seguida de Madrid i el País Valencià, és la comunitat més perjudicada pel repartiment que l'Estat fa dels Fons Comunitaris Europeus rebuts per Brussel·les, que en el període 2007-2013 van ascendir a 44.401,9 milions d'euros. Les transferències corresponen, sobretot, a les partides del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), del Fons Social Europeu (FSE) i del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER). De la seva banda, els altres dos estats analitzats en l'informe –el Regne Unit i Bèlgica– van rebre, respectivament, 14.019,8 i 1.831,3 milions d'euros.

La que més paga, la que menys rep

Pel que fa als recursos aportats, Catalunya també és la primera de la llista estatal. Contribueix anualment amb 2.010,0 milions d'euros a la Unió Europea. Una xifra calculada a partir dels anomenats Recursos Propis Tradicionals (gravàmens, primes, aranzels), l'IVA i els recursos de la Renda Nacional. En canvi, és la comunitat que menys rep en transferències comunitàries europees: 181,4 milions d'euros l'any 2011, seguida de Madrid. En canvi, Extremadura i Andalusia són les més beneficiades, amb un saldo de 219 milions i 15,9 milions respectivament.

Pel que fa a Bèlgica i el Regne Unit, l'informe assenyala que Flandes va aportar 2.369,3 milions d'euros el 2011, més que Catalunya, i en va rebre 127,76 milions, fet que li suposa un saldo negatiu de 2.241,6 milions d'euros, el més elevat de tots els territoris analitzats. Escòcia aporta 1.122 milions i en rep de la Unió Europea 213,75, cosa que implica un saldo negatiu de 908,3 milions d'euros.

L'informe classifica els diversos territoris europeus analitzats en quatre grups, segons el volum d'inversió europea que reben i el seu PIB per càpita. Flandes, Euskadi, Navarra o Escòcia reben "un finançament europeu amb correlació al seu nivell de riquesa per càpita". Els investigadors situen Catalunya i la resta de països catalans, juntament amb Valònia, Irlanda del Nord i Cantàbria com a "regions que reben molt per sota d'allò que els correspondria". En el grup dels que reben "per damunt del que els correspon per PIB per càpita" situen Galícia, Castella la Manxa i Andalusia, i finalment com a regions que reben finançament "extraordinàriament alt", assenyalen Extremadura i Brussel·les, tot i que aquesta última té una situació excepcional per ser capital.

Nivells de finançament molt diferents

El Centre Maurits Coppieters assenyala que Irlanda del Nord, Valònia, País Valencià, les Illes Balears i Catalunya tenen un finançament europeu "especialment baix en relació al seu nivell de renda" i presenten uns saldos fiscals "especialment negatius, si es té en compte el seu grau de desenvolupament econòmic". Els investigadors, Jaume Garau i Félix Pablo, consideren que "regions amb graus de desenvolupament molt similars, reben un finançament europeu molt diferent".

A més, posen de manifest que "cinc de les sis regions europees que reben un finançament europeu més baix en relació a la seva renda tenen situacions polítiques excepcionals". I citen els casos d'Irlanda del Nord, Valònia i els Països Catalans, "amb llengua i cultura diferenciada de la majoritària al seu estat". Amb tot, l'estudi deixa clar que "no es pot parlar de l'existència d'una correlació clara entre l'estatus polític de 'nació sense Estat' i la seva relació financera amb la UE".

Els autors de l'informe també defensen que, malgrat que els mecanismes de repartiment dels Fons Europeus queden establerts per Brussel·les, "els governs dels estats disposen d'un important marge de maniobra per tal de decidir la quantia d'ajudes europees que finalment s'assigna a cada regió". Asseguren que els recursos "no obtenen els resultats òptims", ja que la redistribució regional es fa a través dels estats membres.

"Els Estats perverteixen la filosofia de la Unió"

Tenint en compte les dades analitzades, conclouen que la Política Regional Europea "no ajuda a harmonitzar les diferències, sinó que les fa encara més grans", perquè "els Estats perverteixen la filosofia de la Unió, desvirtuant els principis de les Polítiques de Cohesió". En un any "decisiu", perquè Brussel·les prepara la nova etapa d'inversions per al període 2014-2020, els investigadors del Centre Maurits Coppieters fan una crida a la Unió Europea per "replantejar" aquest sistema.

Ingressos i despeses

De l'informe també es desprèn que l'estat espanyol és el cinquè que més recursos aporta als comptes comunitaris. Encapçala la llista Alemanya –que és el país més poblat– amb un 19% del total pressupostari, seguida de França, Itàlia i el Regne Unit. En l'altre extrem es troba Malta –el país de la UE amb menys habitants–, que contribueix a la caixa europea amb 67 milions d'euros anuals.

Respecte als ingressos procedents dels fons comunitaris, Espanya va rebre l'any 2011 6.343,1 milions d'euros, davant dels 261,6 que van destinar-se a Bèlgica i els 2.002,8 del Regne Unit. En total, el saldo fiscal de l'Estat amb la Unió Europea va ser de 4.703,2 milions d'euros negatius.