El dèficit fiscal va créixer en 986 milions el 2013

BarcelonaQuan el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va encarregar fa tres anys al director de la fundació d’estudis Fedea, Ángel de la Fuente, un nou sistema de càlcul de les balances fiscals per fer competència a les dades elaborades per la Generalitat, la guerra de xifres sobre el greuge de les finances catalanes va extremar-se. Quan De la Fuente va presentar l’informe del sistema de comptes públics territorialitzats -com va anomenar el model- el 2011, ja va deixar clar que no veia fora de lloc el saldo fiscal de Catalunya respecte de l’Estat -les novetats incloses en el mètode de càlcul s’encarregaven de mitigar-lo-. Però des de llavors s’ha actualitzat dos cops i l’últim, fet públic aquest dimarts amb dades del 2013, evidencia que els recursos que aquell any els catalans van pagar al govern espanyol i que no van tornar van créixer notablement respecte del 2012: fins a 986 milions d’euros.

En concret, el saldo fiscal de Catalunya seria negatiu en 7.189 milions, només per sota de Madrid, que patiria un dèficit de 15.726 milions -1.573 milions inferior al 2012-. Cal tenir en compte, però, que De la Fuente només utilitza el mètode de càlcul de càrrega-benefici, que imputa les despeses allà on considera que beneficien. Per això, tots els recursos destinats a la maquinària de l’Estat, com ministeris, empreses públiques, la Casa del Rei o organismes reguladors, no computen com una despesa a Madrid, sinó a totes les comunitats, igual que organismes com el Museu del Prado, que considera d’interès estatal. En canvi, aquest model ni tan sols fa el càlcul del mètode del flux monetari, que imputa les despeses allà on estrictament es produeixen, una fórmula que redueix força el dèficit fiscal de Madrid -on es compten més recursos destinats- i l’augmenta molt, per exemple, a Catalunya.

Sigui com sigui, el següent territori amb més dèficit fiscal, segons el govern espanyol, serien les Illes Balears, on seria de 1.325 milions, 143,6 milions més que el 2012. Pel que fa al saldo per càpita, però, els balears el tenen pitjor que els catalans: 1.193,2 i 961 euros, respectivament, que cadascun paga de mitjana a l’Estat i que no tornen. Els altres territoris amb dèficit fiscal són el País Valencià (de 819 milions, inferior a l’any anterior) i Navarra (de 192 milions). En termes absoluts, les comunitats amb més superàvit fiscal són Andalusia (4.639 milions) i Castella i Lleó (3.908 milions, molt superior al 2012), però pel que fa a xifres per càpita, els més beneficiats pel repartiment són els ciutadans d’Astúries (en 2.023,8 euros per habitant) i Extremadura (1.784,5).

Cal tenir en compte que d’aquestes dades se n’ha restat el saldo fiscal amb la Unió Europea, respecte al qual Catalunya, les Balears i el País Valencià també pateixen dèficit fiscal. Considerant els saldos tant amb l’Estat com amb les institucions europees, la quantitat de recursos que van marxar el 2013 sense retorn va elevar-se a 8.800, 1.511 i 1.416 milions, respectivament.

A més, la fórmula utilitzada per De la Fuente no computa com a ingressos territorialitzats els recursos derivats del turisme o les exportacions, entre altres elements. Això explica que, amb el mateix model de càrrega-benefici, la Generalitat calculi que pateix de mitjana un dèficit fiscal 4.000 milions superior.