El dèficit desmenteix Rajoy

MadridQuan Mariano Rajoy va prometre durant la campanya electoral que pretenia abaixar els impostos directes dos punts per a tots els contribuents, els seus rivals polítics van censurar-li la proposta, per inassolible, tenint en compte l’elevadíssim dèficit públic espanyol (el segon més alt d’Europa, després de Grècia). Dos dies després de coronar-se guanyador dels comicis, les promeses comencen a desintegrar-se.

El desequilibri de les finances de l’administració central espanyola es va situar fins al maig en el 2,08% del PIB. Això suposa superar, en només cinc mesos, l’objectiu de l’1,8% que l’Estat es va autoassignar per a tot l’any, segons les dades distribuïdes ahir, en termes de comptabilitat nacional (que tenen alguna petita variació respecte de les dades de l’Institut Nacional d’Estadística). Fins al mes anterior a les eleccions, el govern espanyol va marcar un dèficit de 23.301 milions d’euros, i va ampliar fins i tot el que marcava en el mateix període de l’any anterior, que va ser del 2,04%.

Darrere d’aquest augment del dèficit hi ha, precisament, els efectes que ha tingut sobre la recaptació de l’Estat la rebaixa d’impostos aprovada abans de les eleccions del 20 de desembre, que ha fet reduir els ingressos de l’Estat dels 62.549 milions de l’any passat als 58.899 milions.

Aquella rebaixa va provocar la còlera de la Comissió Europea i va alimentar les veus que reclamen una multa per a Espanya pels seus incompliments reiterats. És a dir, mentre Rajoy promet una nova rebaixa d’impostos, l’anterior, aprovada a les portes dels comicis del desembre, li passa factura i fa gairebé impossible complir amb els objectius d’estabilitat pactats amb Brussel·les i ampliats aquest mateix any. Aquesta realitat no només anticipa que serà impossible rebaixar els impostos, sinó que, com va prometre Rajoy a Jean-Claude Juncker per carta, així que renovi el càrrec haurà de tornar a esmolar les tisores per reduir la despesa pública.

El ministre en funcions d’Hisenda, Cristóbal Montoro, havia defensat que la rebaixa d’impostos és possible per l’impacte positiu en l’economia, que fa que el PIB creixi més. Aquest era l’argument del PP per presentar com a plausible la nova rebaixa fiscal promesa. Però la realitat és tossuda, i si el dèficit allunya la possibilitat que arribi aquesta rebaixa, les dades de creixement l’esvaeixen, ja que la desacceleració del PIB s’està agreujant. Després de deixar enrere el millor de la recuperació durant els últims tres trimestres i registrar creixements trimestrals del 0,8% (que en termes anualitzats corresponen a un avenç del PIB del 3,2%), en el segon trimestre de l’any l’economia va reduir el creixement fins al 0,7% trimestral, que es correspon amb una dada anualitzada del 2,8%.

Com a mínim aquesta és la previsió que va publicar ahir el Banc d’Espanya en el seu butlletí econòmic, en què va tornar a assenyalar la demanda nacional com a principal motor del creixement. En concret, els espanyols van ser responsables de sis de les set dècimes que va avançar l’economia, mentre que els estrangers van ser responsables de l’altra dècima.

Per tot plegat, el Banc d’Espanya ja avisa en el document que aquest 2016 caldrà incrementar els ingressos o retallar despesa pública si es vol assolir l’objectiu. El govern en funcions de Rajoy ja dibuixa una tàctica per fer retallades sense gaire soroll mediàtic. Com que aquest 2015 es va aprovar una no disponibilitat de crèdit de 2.000 milions sobre el pressupost per acontentar Brussel·les (ampliada en 2.000 milions més per mesures als impostos autonòmics), l’executiu pretén repetir una jugada similar en els pressupostos del 2016, o en la pròrroga dels del 2016 si no s’elaboren, i intentar presentar-la com una continuïtat dels esforços i no com a retallades addicionals. Cal veure si això acontentarà Brussel·les, que apuntava a uns ajustos de 8.000 milions.

Les comunitats sí que el rebaixen

L’estratègia de collar les comunitats autònomes, però, podria fer un favor a Rajoy. El conjunt de les administracions públiques -quan s’inclouen les comunitats i la Seguretat Social- sí que van millorar les dades de dèficit fins a l’abril (l’estadística va amb un mes de retard). Van marcar un dèficit de l’1,3%, del qual la pràctica totalitat va ser responsabilitat de l’administració central (1,15% fins a l’abril), mentre que la Seguretat Social va tenir un superàvit del 0,15% del PIB i les comunitats un dèficit del 0,23% del PIB, una dècima menys que fa un any.

Les empreses guanyen un 5,9% menys el primer trimestre

La desacceleració de l’economia espanyola i el refredament dels mercats mundials van deixar empremta en els comptes de resultats de les empreses no financeres espanyoles (és a dir, excloent-ne bancs i asseguradores). Segons va publicar ahir el Banc d’Espanya, en el primer trimestre aquestes companyies van veure com els seus beneficis queien un 5,9% en relació amb els mateixos mesos de l’any anterior. Per sectors, el comerç i l’hostaleria van ser els únics que es van salvar del descens en els guanys, mentre que els que més en van patir van ser l’energia i la indústria.

Tot i això, el Banc d’Espanya continua assenyalant una tendència a la recuperació de l’activitat en la majoria dels sectors que és, segons diu, “compatible” amb aquest descens dels guanys nets. Les empreses van augmentar el ritme de contractació i els salaris, però ho van fer majoritàriament amb treball temporal, segons el Banc d’Espanya.

LES CLAUS

1. Per què puja el dèficit espanyol? El desequilibri de les finances públiques de l’Estat s’ha agreujat aquest any, en comparació amb l’any anterior per culpa, exclusivament, de la disminució dels ingressos, perquè la despesa també va seguir baixant. I els ingressos van caure, essencialment, per la rebaixa impositiva aprovada per Mariano Rajoy just abans de les eleccions.

2. Quin cost ha tingut la rebaixa d’impostos? Segons les dades que va publicar ahir l’Agència Tributària, el conjunt dels ingressos tributaris ha caigut un 2,5% entre el gener i el maig, en comparació als mateixos mesos de l’any passat. L’organisme calcula que l’impacte dels canvis normatius -bàsicament la rebaixa de l’IRPF i de Societats, l’impost que paguen les empreses pels seus beneficis- ha sigut de 2.716 milions (gairebé tres dècimes del PIB) en només cinc mesos. L’any passat ja van reduir en més de 7.000 milions la recaptació, explicant la pràctica totalitat de la desviació del dèficit.

3. És possible complir l’objectiu de dèficit d’aquest any? La pràctica totalitat d’organismes que analitzen les finances públiques coincideixen que no, excepte que es facin més retallades o s’apugin els impostos. Els plans de Rajoy passaven perquè la recaptació augmentés un 3,5%, i de moment cau un 2,5%. El Banc d’Espanya va expressar-se ahir en aquest sentit, i abans ho havia fet el supervisor del dèficit (Airef).

2,08% El dèficit de l’administració central fins al maig va superar en quatre dècimes el 2,04% que marcava en els mateixos mesos de l’any passat. L’objectiu per a tot l’any era de l’1,8%

0,23% Les comunitats autònomes, per la seva banda, sí que van reduir gairebé una dècima el dèficit, en aquest cas fins a l’abril, últim mes amb dades. La Seguretat Social també.