Un defensor d’una civilitat intel·ligent i dialogant

Em diuen que un accident t’ha tret la vida i a mi em resulta difícil de fer-me’n càrrec. Penso en la teva vitalitat elegant i sensible, penso en la teva família i els teus amics. Penso en les últimes converses sobre el Macba. Te l’estimaves molt, aquest museu. Hi has treballat més que ningú. Des dels orígens i fins ahir. Em permeto dir el mateix que vaig dir-te públicament el dia de la presentació de la col·lecció, ara fa unes setmanes: sense tu aquest museu no hauria existit, sense tu la col·lecció d’art contemporani no hauria assolit mai la qualitat ni el nombre de peces que té avui. La teva enorme passió i voluntat han posat el museu al mapa dels principals museus del món.

Més enllà de les coses que es poden dir observant la teva biografia professional i la teva trajectòria humana, vull significar també la teva immensa contribució a la cultura del nostre país. El teu enorme bagatge cultural, el teu interès per l’art, per la música i per la comunicació han fet possible la teva ingent aportació a la cultura catalana. El Museu d’Art Contemporani, el Liceu, el Palau, les Olimpíades, tantes altres coses en són testimoni. La teva estimada col·lecció d’art personal n’és també expressió.

Has sigut un home molt culte, sensible i obert, i has fet un gran esforç perquè el teu país fes de la cultura un dels seus senyals d’identitat. Defensaves una civilitat intel·ligent i dialogant. Barcelona i Catalunya trobaran a faltar la teva empenta, el teu rigor, la teva sensibilitat. Tota la gent que ens hem honorat amb la teva amistat, el teu consell, les teves ganes de fer i la teva passió per la vida lamentarem per sempre la teva absència.