El ‘default’ sobrevola de nou l’Argentina
L’economia del país sud-americà pateix per l’elevat deute, una inflació desbocada i la fam
Buenos AiresFa 20 anys que Humberto Díaz s’encarrega de la seguretat del Mercat Central de Buenos Aires, i no recorda veure mai tanta gent comprant com en els últims mesos. Coneix com ningú tots els racons d’aquest gran centre de distribució de fruita, hortalisses i carn del país, situat a 30 quilòmetres de la capital argentina, que ara és també el supermercat per a milers i milers d’argentins. La Fira Minorista que fa uns anys que funciona dins del Mercat Central és la salvació per a molts argentins que miren de lluitar contra la inflació. “Aquesta mateixa fruita que es ven aquí, si es compra al supermercat del barri, pot costar el doble”, assegura Díaz. Al seu costat, fent que sí amb el cap, hi ha Carlos Grincajer, un comerciant que dos cops al mes agafa dos autobusos i recorre 40 quilòmetres per trobar fruita, hortalisses i carn a bon preu, perquè a prop de casa seva -explica- tot és molt més car. Els productes lactis que es venen al Mercat Central costarien el triple al supermercat tradicional, afirma Grincajer amb certa indignació.
La inflació segueix sent la bèstia negra per a la butxaca dels argentins. També per al nou govern del peronista Alberto Fernández, que va arribar al poder el 10 de desembre i que, només trepitjar la Casa Rosada, ja ha hagut d’actuar per mirar de combatre l’alça de preus, de quasi el 54% el 2019. Entre altres accions, s’han assolit acords amb empresaris i sindicats per contenir la pujada de preus i de sous, s’han congelat les tarifes dels serveis bàsics i s’ha reimpulsat un cistell d’alimentació bàsica a preus especials. “Són accions que bàsicament serveixen per guanyar temps i d’alguna manera donar resposta a les expectatives de la societat i dels agents econòmics. Per a un govern que tot just comença és molt important posar certes regles inicials, tant als agents econòmics com als sindicats, però si no es resolen els problemes estructurals, els problemes d’inflació a llarg termini no es resoldran”, destaca Elisabet Bacigaluppo, analista econòmica de la consultora Abeceb.
Batalla contra el dòlar
Una altra ferida oberta en l’economia argentina és la fuga de capitals, especialment de dòlars. Per aturar-la i enfortir el peso, la moneda nacional, el nou govern ha impulsat una nova taxa, batejada com a País, que vol dir “impost per a una argentina inclusiva i solidària”. Entre d’altres, carrega en un 30% les compres en dòlars o la compra de divisa nord-americana i castiga la tradicional manera d’estalvi dels argentins. Ara només poden comprar 200 dòlars en efectiu mensuals, ja sigui per estalviar o per viatjar. En un mes de vigència de la taxa l’ús de targetes de crèdit i dèbit fora de l’Argentina ha caigut un terç.
La supervivència econòmica marcarà segur aquest 2020, tant en l’àmbit polític com en el social. L’Argentina és un país molt endeutat i fer front als venciments per valor de 34.000 milions de dòlars durant aquest any no serà gens fàcil. No ho està sent per a la província de Buenos Aires, la regió de l’Argentina més gran pel que fa a mida, població i pes econòmic. Amb 18 milions d’habitants, és igual de gran que Alemanya, i té a tocar la suspensió de pagaments, si en els pròxims dies no arriba a un acord amb els seus creditors, que reclamen el pagament de 250 milions de dòlars. El fantasma del default torna a sobrevolar l’Argentina, ja que, si cau, la província de Buenos Aires podria arrossegar l’economia de tot el país, ja molt tocada.
La supervivència econòmica també té un altre front, més social: la fam. El 40% dels argentins són pobres i el país està en emergència alimentària. El govern argentí ja ha començat a entregar les primeres targetes de dèbit alimentàries, una subvenció mensual d’entre 60 i 80 euros per cada fill menor de sis anys, que busca ajudar els milions de famílies que viuen sota el llindar de la pobresa. “La desnutrició infantil és un greu problema, ja que estem criant una generació de nens i nenes baixets i amb obesitat”, destacava el ministre de Benestar Social, Daniel Arroyo. Els menjadors socials i comunitaris no donen l’abast i ja és normal en moltes llars fer només un àpat al dia.