Una dècada de pujades de tributs a Catalunya

BarcelonaEl Parlament rebrà dimarts el projecte de pressupostos de la Generalitat per al 2017. De la mà del vicepresident, Oriol Junqueras, els comptes entraran en la seva fase decisiva. Amb l’admissió a tràmit assegurada, el debat parlamentari estarà marcat, un cop més, per la fiscalitat. Apujar o no el tram autonòmic de l’IRPF tornarà a ser una de les discussions de cara a uns pressupostos en què el Govern ha hagut de tornar a ser “creatiu” a l’hora d’establir noves taxes tenint en compte la pressió fiscal ja existent, l’escàs marge d’actuació competencial i la necessitat d’esquivar futures impugnacions del govern espanyol al Tribunal Constitucional (TC).

Des de l’inici de la crisi l’any 2008, els diferents consellers d’Economia de la Generalitat se les han hagut d’enginyar per augmentar els ingressos per la via dels impostos. Tot i les rebaixes de l’impost de successions i donacions el 2008 i el 2010, l’embat de la crisi va dur el govern tripartit a modificar el tram autonòmic de l’IRPF. Dies després que José Luis Rodríguez Zapatero anunciés al Congrés la primera gran retallada a l’Estat, el conseller Antoni Castells creava dos nous trams de l’impost, apujant en dos i quatre punts el que pagaven respectivament fins aleshores les rendes d’entre 125.000 i 175.000 euros, i les superiors a aquesta xifra.

Mas rebaixa successions

Va ser l’últim gran canvi en aquest impost, un dels que la Generalitat té cedits parcialment. L’IRPF és un dels cavalls de batalla més habituals, però els retocs en els últims anys han sigut mínims i destinats a revisar algunes deduccions. Tampoc l’arribada al Govern d’Artur Mas a finals del 2010 va fer canviar aquest tribut. Malgrat que l’objectiu inicial era rebaixar-lo, la situació financera va fer canviar d’opinió l’executiu, que sí que va tocar en canvi l’impost de successions -cedit totalment a la Generalitat- per reduir-lo a la mínima expressió i que afectés bàsicament familiars de tercer grau, com ara nebots.

Per intentar compensar la pèrdua d’ingressos, el conseller Andreu Mas-Colell va optar per explorar la creació de nous impostos propis. Així, l’any 2012 es van posar en marxa l’euro per recepta i la taxa turística -de la mà del PP- i l’impost sobre dipòsits bancaris -ja amb el suport d’ERC-. Aviat el debat impositiu tindria un nou convidat: el TC. Els dipòsits bancaris i l’euro per recepta van ser els primers a ser anul·lats, una llista a la qual s’afegiria l’impost sobre la producció d’energia nuclear, pactat per CiU i ERC per als pressupostos del 2014. Aquells comptes també inclourien dos tributs més ambientals: el dels gasos contaminants i el de l’aviació comercial. D’aquell any encara hi ha pendent la decisió del TC sobre l’impost de l’ADSL.

La tendència a crear noves figures impositives s’ha consolidat els últims anys, davant la negativa del Govern a seguir tocant els grans impostos, excepte alguns increments puntuals en l’ITP (transmissions patrimonials) i l’AJD (actes jurídics documentats). El tram autonòmic de l’IRPF no es modifica des de la pujada del tripartit, l’impost de successions es va incrementar per últim cop el 2014 per deixar-lo al nivell del 2010 i l’impost de patrimoni es va modificar a l’alça el 2013. En aquest últim, recuperat pel govern espanyol un any abans, CiU i ERC van rebaixar a 500.000 euros el mínim exempt i van apujar entre un 5% i un 10% els tipus.

L’ara conseller d’Economia, Oriol Junqueras, ha continuat la tradició i, si el 2016 va posar en marxa l’impost sobre pisos buits, el projecte de pressupostos per al 2017 incorpora tres nous tributs: el de les begudes ensucrades i les reformulacions de l’impost als centres comercials i del nuclear per superar les exigències de la UE i del TC. Són els últims exemples d’una tendència, apujar impostos i crear-ne de nous, que ha marcat l’estratègia fiscal de la Generalitat durant l’última dècada.