La dècada prodigiosa de Tim Cook a Apple (sense Steve Jobs)
La tecnològica perd la imatge revolucionària però multiplica per onze el seu valor al mercat
WashingtonTim Cook, en la primera entrevista com a primer executiu d'Apple després de la mort de Steve Jobs, confessava una anècdota de les seves últimes converses amb el fundador i visionari de la companyia. "Una de les coses que va fer per a mi, que em va treure un pes gegantí de les espatlles que hauria tingut de manera normal, va ser dir-me un parell de vegades abans de morir que mai em preguntés què hauria fet ell. Que mai em preguntés «Què hauria fet l'Steve?», que simplement fes el que és correcte".
És una idea que repetia fa escassament un any, poc abans d'arribar a la primera dècada al capdavant de la companyia de Cupertino: "Mai he intentat omplir les seves sabates, ni el primer dia ni el desè any. Sempre he pensat que no les podria omplir ningú", deia en una entrevista a l'entrevista a People.
Tal dit, tal fet. Sota la batuta de Tim Cook, Apple probablement ha perdut capacitat de revolució, però ha guanyat en solidesa empresarial. El valor de l'acció, quan Steve Jobs va deixar l'empresa abans de morir, era de 15 dòlars. Deu anys després supera els 172 dòlars, és a dir, s'ha multiplicat per onze. Jobs tenia una ment privilegiada, una visió de futur capaç de canviar paradigmes en àmbits com la música amb l'iPod, la telefonia mòbil amb l'iPhone –se'n va presentar la primera generació el 9 de gener del 2007, ara fa quinze anys– o fins i tot l'entreteniment amb l'iPad. Cook no té aquesta mirada avançada al seu temps, així i tot ha convertit Apple en un transatlàntic imparable.
Fa una setmana, l'empresa de Cupertino superava per primera vegada els 3 bilions de dòlars de valoració al mercat, la primera companyia a aconseguir-ho en la història. Ha sigut una cursa meteòrica: impulsada per l'èxit de l'iPhone va arribar al bilió de dòlars de valoració l'agost del 2018. Dos anys després ja superava els 2 bilions. En un any més ha tocat els 3 bilions.
Si fos un país, seria el cinquè país en riquesa, només superat per Alemanya, el Japó, la Xina i els Estats Units. La suma del PIB espanyol i canadenc no arriba al valor d'Apple. En comparatives empresarials: quan va tocar el pic dels 3 bilions de dòlars, Apple valia més que Walmart, Disney, Netflix, Exxon, Coca-Cola, Comcast, Morgan Stanley, McDonald's, AT&T, Goldman Sachs, Boeing, IBM i Ford juntes.
Alguns experts apunten que l'arribada als 3 bilions podria ser un xic artificial. William Lazonick, economista de la Universitat de Massachusetts, apunta que una de les tàctiques d'Apple amb la ingent quantitat de diners en efectiu que genera és comprar accions de la seva companyia amb un efecte doble: fa que n'hi hagi menys de disponibles i, de retruc, fa que el seu valor augmenti. "És impossible saber si (la valoració de 3 bilions) és per especulació, manipulació o innovació", explica.
Sigui com sigui, són xifres astronòmiques impensables fa una dècada, quan Jobs deixava el lideratge d'Apple i pocs mesos després moria. Des de l'arribada de Cook al capdavant, ningú pot dubtar que Apple ha viscut la millor dècada de la seva història, com a mínim a escala econòmica.
Un fet sorprenent en una empresa que el 1997, amenaçada per l'avenç de Microsoft i el seu domini en el mercat de la informàtica personal, va estar a 90 dies de la fallida. Segons documents de la mateixa empresa, en l'última dècada les accions d'Apple s'han revalorat un 1.100%.
La mort de Jobs augurava un futur negre per a Apple. Els escèptics dubtaven que Cook, amb experiència a IBM i Compaq, pogués aguantar la tirada de l'empresa. La manca de nous invents revolucionaris dels primers temps feien preveure el pitjor. Cook podria tenir tot el coneixement tècnic, però li faltava carisma.
"En Tim potser no és capaç de dissenyar un producte com l'Steve", deia fa uns anys Warren Buffett, que a través del seu conglomerat Berkshire Hathaway té una participació milmilionària a Apple, "però entén el món al nivell de pocs CEOs que he conegut en els últims 60 anys".
L'elogi encaixa amb l'enlairament d'Apple. L'arribada de Cook ha servit per dur una empresa amb gran compromís i identificació per part dels usuaris al següent nivell, encara que sigui aplicant algunes estratègies rebutjades per Jobs. Potser ja no té la capacitat d'innovació d'abans, però té un catàleg ampli, amb diversos models de cada producte; un fet al qual es resistia el fundador d'Apple, que preferia un ventall concret. Ara Apple no només té grans productes, sinó que té enormes beneficis gràcies a accessoris com l'Apple Watch, i ha entrat al món dels serveis amb la producció audiovisual o la primera entrada al servei bancari amb Apple Pay.
Produir més barat
L'aplicació de disciplina financera i la recerca de mínims costos i màxims beneficis, encara que impliqui una gran dependència de fàbriques a la Xina, l'Índia o el Vietnam –aquest és, sense cap mena de dubte, el gran segell de Cook a Apple–, compensen amb un tarannà que navega esquivant les tempestes per les aigües diplomàtiques i de poder.
"Desafiant totes les expectatives, Apple està gaudint de nivells d'èxit sense precedents sota el lideratge de Tim Cook, i sembla que té un futur brillant", escriu Leander Kahney, autor del llibre Tim Cook, the genious who took Apple to the next level.
La mà de Tim Cook és inalienable de l'Apple actual. Quan Donald Trump encara era president, es va fer cèlebre el moment en què va anomenar-lo per error "Tim Apple", barrejant nom i empresa en un ens únic. Trump, incapaç d'assumir el descuit, va dir que ho havia acurtat per "estalviar temps". Vist en perspectiva, ara mateix és impossible deslligar el moment de l'empresa amb el lideratge del seu CEO.