Una dècada de llums i ombres d'Amazon a Espanya

BarcelonaA Amazon els salts sempre són meteòrics. En una dècada a Espanya, el gegant del comerç electrònic ha passat de posar en marxa una plataforma de venda online sense oficines al país a gestionar-hi una trentena d'instal·lacions logístiques i una plantilla que arribarà als 15.000 empleats a finals d'any (per posar la xifra en context, més treballadors que a la Seat). Aquesta setmana la companyia compleix 10 anys a l'Estat, un mercat que s'ha convertit en punt clau en la seva distribució al sud d'Europa, però sobre el qual els sindicats també han alertat en repetides ocasions dels perills que comporta una empresa poc avesada a negociar condicions laborals.

"Tenim una cultura de millora constant, d'aprendre dels errors i de ser autocrítics amb tot el que fem", defensa Ruth Díaz, actual responsable d'Amazon Fashion a la Unió Europea i una de les primeres treballadores d'Amazon a Espanya. El 2012, dos anys després del seu desembarcament, la companyia amb seu a Seattle inaugurava per primera vegada un dels seus icònics magatzems al municipi madrileny de San Fernando de Henares, la primera inversió dels més de 6.800 milions d'euros que assegura haver desemborsat a Espanya en aquest període de temps.

El primer centre logístic català, però, no va arribar fins al 2017. Amazon ja havia anunciat la construcció del macromagatzem del Prat de Llobregat i s'estrenava amb unes instal·lacions més modestes a Castellbisbal equipades amb tecnologia robòtica. Des d'aleshores, la companyia ha sumat noves inversions cada any i actualment compta amb 13 centres purament logístics a Catalunya. El desplegament s'ha notat especialment al Vallès: Amazon té instal·lacions a Martorelles, Parets del Vallès, Rubí, Mollet del Vallès, Castellbisbal, Montcada i Reixac i Barberà del Vallès. Només li queda una demarcació catalana per conquerir, Lleida, després d'estrenar una estació logística a Constantí (Tarragona) i d'anunciar un nou centre al Far de l'Empordà (Girona) de cara al 2022.

A Barcelona, la multinacional fundada per Jeff Bezos hi va començar amb un centre urbà de repartiment per al servei Prime Now, que ha sumat dues estacions logístiques, un centre de suport a les pimes, un espai de recerca en intel·ligència artificial i unes oficines corporatives. La companyia no desglossa quants treballadors té contractats a Catalunya (els sindicats calculen que només al Prat són 3.500 persones) i es limita a les dades sobre l'activitat de les empreses catalanes que venen a través del seu canal: més de 2.500 pimes que el 2020 van exportar 150 milions d'euros.

Pressions i ritme frenètic

"Als sindicats no ens volen veure ni en pintura", sentencia Alfonso Domínguez, representant de CCOO al centre de San Fernando de Henares. Els representants dels treballadors han navegat durant aquesta dècada en una relació més que complicada amb la direcció, fins al punt que —segons una investigació de Motherboard— Amazon contractés una agència d'espionatge per vigilar els seus moviments durant vagues com la del 2018 per la campanya del Black Friday. L'enfrontament pel conveni col·lectiu de Madrid (el grup es va despenjar amb l'objectiu d'imposar el conveni sectorial) ha durat tres anys, i no serà l'últim. "Sempre temptegen els límits de la legalitat", afegeix Domínguez.

A banda de la millora de les condicions laborals, l'esgotament físic i psicològic és el gran cavall de batalla de la plantilla de mossos de magatzem que fan funcionar l'engranatge d'Amazon a Espanya. "Demanen molt d'esforç en els ritmes. Som una plantilla de gent jove (la mitjana està per sota dels 30 anys) que té molts problemes de lesions i ansietat", explica Melodi García, delegada de CCOO al centre del Prat de Llobregat. L'exigència de productivitat, critica la sindicalista, fa que la majoria de treballadors no vegin aquesta feina com una opció viable a llarg termini. "La gent no aguanta fent els mateixos moviments cada dia", indica. Els dos dirigents sindicals denuncien, a més, que la companyia no es va posar les piles en les mesures contra el covid fins que els comitès d'empresa els van donar un toc d'atenció.

Amb tot, l'organització dels treballadors no ha arribat a tots els magatzems de l'Estat. Des de CCOO calculen que de la trentena de centres espanyols només n'hi ha una desena amb representació sindical. "Als més petits els fa por perquè és molt fàcil sentir-te assenyalat", comenta Domínguez. Mentrestant, al comitè del Prat han optat per una opció més mil·lennial: un compte d'Instagram on informen la resta de companys dels seus drets laborals i expliquen als compradors d'Amazon "què s'amaga darrere del somriure" del seu logo.