Animadversió de baixa intensitat al Cercle d’Economia

BarcelonaEls dos candidats a presidir el Cercle d’Economia no es cauen bé. Això és el que traspuava al debat electoral que han celebrat Jaume Guardiola i Rosa Cañadas, l’únic que es farà abans de les eleccions del 12 de juliol. L'animadversió segurament és lògica, tenint en compte que qualsevol embat electoral provoca xocs i les ferides consegüents. Però, afortunadament per a la institució, la sang no ha arribat al riu. Les ferides hi son, però no semblen d’una profunditat insalvable.

El debat s’ha desenvolupat amb força fair play i escassos xocs dialèctics. En la majoria d’assumptes els dos han mostrat divergències en la forma però no gaires en el fons.

Cañadas i Guardiola es mostren a favor de rejovenir el Cercle (tot i que els dos són més veterans que el president sortint, Javier Faus). També d’acostar-lo als nous temps, de la necessitat de recuperar influència i d’ampliar l’aeroport del Prat. I coincideixen en dir que no aniran a veure el president Puigdemont a Waterloo (un cop més, amb formes diferents: Cañadas diu que seria "perdre el temps" i Guardiola argumenta que cal tenir una relació de "total normalitat" amb el partit de Puigdemont).

Cañadas es presenta com a rupturista i Guardiola no té problemes amb dir que és continuista ("una etiqueta que, com totes, és simplista, però que no em sembla pejorativa i no me n’amago", explica). Durant l’hora llarga de debat, la candidata s’expressa en castellà: diu que ho fa perquè l’entenguin tots els que segueixen el debat per streaming des de fora de Catalunya. La resta de participants, tant l’altre candidat com el moderador, segueixen en català.

Sobre l’encaix de Catalunya i Espanya, Guardiola argumenta que "abans de parlar d’això, cal dir que no està resolt el model territorial d’Espanya, que està molt centralitzat i amb una economia molt orientada a l’Íbex". Cañadas, per la seva banda, reivindica el pacte fiscal: "Recaptació [d’impostos] a Catalunya i una quota de solidaritat amb les altres comunitats decreixent en el temps".

Xoc pel balanç a l'era Faus

Una de les principals divergències arriba a l’hora de valorar els últims tres anys del Cercle, durant els quals el president Faus ha trepitjat nombrosos ulls de poll en una institució poc acostumada al seu estil. Faus pot presumir d’haver portat Draghi i Von der Leyen a Barcelona, però Cañadas rebat que, si això ha estat possible, ha sigut per "la feina de molts anys" acumulada pels antecessors de Faus. També creu que la "fotografia" amb grans personalitats és important, però diu que cal anar més enllà i fer-los debatre. Guardiola replica que visites com la de Von der Leyen han ajudat que, posteriorment, les relacions entre la Generalitat i la Comissió Europea s’hagin començat a reconstruir.

L’altra divergència principal és pel paper de Barcelona al món. Durant tota la campanya, Cañadas ha reivindicat que la capital catalana no ha de mirar a Madrid, sinó que s’ha de convertir en la capital del Mediterrani. Guardiola ho qüestiona. "El Mediterrani recull situacions molt diferents", argumenta, i recorda que hi ha països com Líbia, Egipte, Israel, la franja de Gaza, Líban, Síria, Turquia i grans megalòpolis com el Caire o Istanbul. "Em costa molt veure Barcelona com a capital indiscutible del Mediterrani", rebla. En la seva opinió, ha de ser "una urbs que competeixi amb la resta de ciutats d’Europa i algunes del món per acumular talent, innovació i investigació".

Efectivament, diferències de forma però no gaire grans en el fons. Potser per això la campanya s’ha fet "llarguíssima" i "excessiva", segons Guardiola. "Dimarts s’acaba aquesta llarga travessa", conclou, al final de tot.