David Cos: “Avui és gairebé impossible capitalitzar una cooperativa del sector biotecnològic”

BarcelonaDavid Cos (Vilafranca del Penedès, 1965) és president del Grup Clade, un conglomerat d’empreses entre les quals hi ha les cooperatives Abacus, La Fageda i Escola Sant Gervasi, que també presideix. Cos és un convençut del model cooperatiu, però també defensa que sigui permeable als canvis, i per això se sent còmode amb la nova llei de cooperatives que prepara la Generalitat i que ha enervat una part del sector.

¿El món cooperativista ha patit més que altres empreses certs aspectes d’aquesta crisi?

Les circumstàncies han sigut les mateixes per a tothom. En el cas de Clade, com a grup multisectorial, hi ha hagut qui ha patit més i qui ha patit menys. La crisi del finançament ha fet mal a tothom, però també ha afavorit solucions imaginatives. Per exemple, algunes empreses s’han inclinat cap a solucions com donar entrada a un soci col·laborador que ha injectat recursos a l’empresa.

La futura llei catalana de cooperatives vol impulsar aquesta entrada d’inversors en les cooperatives, però moltes hi estan en contra. ¿No comparteix les crítiques?

La llei és una posada al dia que respecta un principi bàsic per mi, i és que el poder suprem es manté en l’assemblea de socis. A més, permet a qui ho vulgui seguir funcionant com fins ara, mentre, alhora, obre portes i possibilitats que eren necessàries. El problema de la capitalització de les cooperatives és històric i calia abordar-lo. Els bancs mai han entès del tot les cooperatives.

¿Però donar entrada a un inversor no propietari no perverteix la concepció del cooperativisme?

El model cooperativista ha demostrat ser summament vàlid i podria ocupar cada cop llocs més rellevants dins el teixit empresarial, però amb la normativa actual ho té difícil. Si vols muntar una empresa biotecnològica no podràs fer-ho sota la forma jurídica de la cooperativa perquè no la podràs capitalitzar, i això passa en altres sectors que requereixen una forta injecció de recursos, com ara en una nova empresa industrial. La capitalització que pot aconseguir una SA avui és pràcticament impossible que l’aconsegueixi una cooperativa. Per això defenso que la nova llei obri aquestes portes.

¿Això no és com mercantilitzar el cooperativisme?

El gran mal que s’autoinfligeix el cooperativisme és aquesta visió de veure’s diferent. També entre les empreses mercantils hi ha grans diferències, per sort, i n’hi ha que funcionen amb uns valors que compartim. Una empresa són les persones i el capital, i la diferència és que les cooperatives posen les persones primer, però no vol dir que el capital s’oblidi. Si ens volem carregar el capital, estarem parlant d’una altra cosa que ja no serà una empresa.

¿Aquesta aura fa que fracassos com el de Fagor dolguin més?

Transitòriament i de manera superficial estava en perill la imatge de les cooperatives, però no vam tenir cap afectació tangible. Trobo que es va parlar molt de la catàstrofe de Fagor i poc de la recol·locació majoritària dels seus socis a dins de la Corporación Mondragón. És aquí on es nota la diferència, en els moments més difícils.

¿L’ADN que se li suposa a una cooperativa ajuda a vendre a un consumidor cada cop més responsable?

Com a porta d’entrada, el projecte és un punt, però cal donar una satisfacció al client, i si no ja pots plegar. ¿La fruita ecològica és millor si la produeix una cooperativa? No. Ho serà si darrere hi ha bons professionals. Hi ha models empresarials horrorosos que després fan productes de bona qualitat, i és aquí on, com a consumidors, ens hem de posicionar. Pensem en La Fageda, per exemple. Segur que trobarem persones que compren els iogurts pel que hi ha al darrere, però també estic convençut que la gent no compraria els iogurts durant tant de temps, i sense que l’empresa es gasti ni un sol euro en publicitat, si el producte no fos bo.

Què en pensa de la possibilitat de crear cooperatives amb un mínim de dos socis i no de tres?

El model basc ho permet fer de manera transitòria per aixecar la cooperativa al principi, i és cert que la llei que prepara la Generalitat ho vol permetre indefinidament. No ho veig malament i crec que és greu que ens estiguem preocupant per això. Moltes empreses neixen de dos amics que acaben la carrera, per què no una cooperativa?

¿La rebaixa salarial que hem vist l’últim any era necessària per recuperar la competitivitat?

Jo puc parlar per Clade, i dins del grup les empreses no han quedat exemptes de la rebaixa salarial, especialment en alguns sectors. Han sigut cinc anys de control ferri del pressupost, de la tresoreria. Era una obligació. En alguns sectors calia ajustar preus, perquè ja no tornaran a ser els que eren. El reequilibri s’ha fet sense acomiadar a ningú. De fet, en l’últim any Clade ja va crear més d’un miler de llocs de treball.

¿La reforma fiscal del govern espanyol ha apuntat cap on calia?

Crec que calen molts més avantatges fiscals per fer el que interessa que facin les empreses. Què necessita el país? Empreses que se solidifiquin i creixin. Això passa per fomentar la R+D i la sortida de les empreses a l’exterior. I no tot s’acaba en l’exempció fiscal. A vegades n’hi ha prou amb retocs de la llei que facilitin l’activitat i l’agilitzin.

¿El món cooperatiu va tard en aquest salt al mercat exterior?

Ja hi ha cooperatives que es plantegen sortir al món, i en vindran més. Estem plantant les primeres llavors i esperem que fructifiquin, perquè si no ho fem nosaltres ens passaran al davant. Els joves, sobretot, tenen una altra mentalitat, i això ho tenen claríssim i estan creant nous models, cooperatius o no, que neixen molt orientats a l’exterior, que és on hi ha les oportunitats de créixer.