D'on surten els fons europeus que promet Sánchez?

Brussel·lesAquesta setmana el president de govern espanyol, Pedro Sánchez, ha dit per activa i per passiva que el seu pla de recuperació "és el pla més ambiciós i transcendental de la història econòmica d’Espanya". Però d'on sortiran els diners amb què Sánchez promet fer totes aquestes reformes? La Comissió Europea serà la que s'endeutarà a uns nivells sense precedents per aconseguir 800.000 milions d'euros d'aquí al 2026 (la xifra ja no són 750.000 milions perquè està actualitzada a preus actuals i no del 2018). Per fer-ho, Brussel·les es convertirà en un dels principals emissors de deute en euros, perquè haurà de captar uns 150.000 milions d'euros anualment, segons ha explicat aquest dimecres el comissari europeu de Pressupostos, Johannes Hahn.

Però donada la urgència de la situació, la primera pregunta és quan es començarà. Brussel·les ha presentat l'estratègia de finançament perquè vol tenir-ho tot a punt per quan pugui donar el tret de sortida a l'emissió de deute. De moment, però, encara no pot. Fins que cadascun dels vint-i-set països de la Unió Europea no hagin ratificat la legislació necessària, la Comissió no pot moure un dit, i ja hi ha hagut alguns entrebancs, que, val a dir, ja estaven previstos en el calendari. A hores d'ara falten deu països: Alemanya, Estònia, Polònia, Hongria, Àustria, Finlàndia, Romania, els Països Baixos, Irlanda i Lituània. El cas d'Alemanya és potser el més espinós, perquè ha sigut el seu tribunal constitucional el que ha paralitzat temporalment el tràmit.

Primers pagaments al juliol

Tot i això, Hahn s'ha mostrat "convençut" que els diners poden començar a arribar entre el juliol i el setembre. "La maquinària estarà a punt al juny" perquè tan aviat com els governs hagin fet "els deures" es pugui començar a emetre deute i repartir diners. El calendari inicial ja preveia que aquest estiu podria arribar un primer prefinançament del 13% dels fons i que el gruix dels diners arribaria el 2022. Però la llei només permet a la Comissió anar als mercats el primer dia del mes següent de l'última ratificació, de manera que si al juliol encara no s'hagués superat el tràmit en tots els governs, podria endarrerir-se. D'altra banda, cal recordar que cada govern ha de presentar els seus plans de reformes (que fa mesos que negocien amb Brussel·les) i la Comissió els ha de validar i fer-ne seguiment, amb l'opció fins i tot d'aturar-ne el desemborsament si no es compleixen els objectius promesos.

Per aconseguir aquests diners l'executiu comunitari emetrà bons amb diferents dates de venciment, d'entre 3 i 30 anys, i lletres amb venciments inferiors a un any. Cada sis mesos haurà de presentar els seus plans de finançament als inversors, que a més inclouen un programa d'emissions de bons verds de fins a 250.000 milions d'euros i que la Comissió presumeix de convertir-la en l'emissió de bons sostenibles més important del món.

Més recursos propis

L'altra gran pregunta és com es tornaran els diners. Brussel·les compta que trigarà 32 anys a retornar tant els interessos com el principal, i per fer-ho necessitarà uns 50.000 milions d'euros anuals. I amb quins ingressos aconseguirà aquests diners? La UE compta amb diverses partides de recursos propis, però que actualment són insuficients. Es tracta de drets duaners, drets agrícoles, la transferència a la UE d'un percentatge de l'IVA que recapten els estats membres, la transferència que aquests estats fan en funció de la seva renda nacional bruta i també una contribució estatal en funció dels residus de plàstic. Per assumir els pagaments, la Comissió presentarà aquest juny mateix una proposta per ampliar aquestes fonts d'ingressos, que podria passar pel mecanisme d'ajust d'emissions de carboni en frontera o per la polèmica taxa digital.

Tot plegat per aconseguir un màxim de 806.000 milions d'euros, dels quals 407.500 milions seran concedits en forma de subvencions i 386.000 milions en forma de préstecs. 12.500 milions més van destinats a programes europeus.