Què s'ha aprovat avui sobre la reducció de la jornada laboral?
PSOE i Sumar proposen una setmana laboral de 37,5 hores, que ara s'haurà de negociar amb els partits al Congrés
BarcelonaEl Consell de Ministres ha aprovat per via d'urgència el text de l'avantprojecte de llei sobre la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals que el ministeri de Treball i els sindicats majoritaris, CCOO i la UGT, van acordar al desembre. La patronal, per contra, se'n va desmarcar i, de fet, manté la seva croada contra la reforma. La futura norma no només recull una reducció de la jornada laboral de 40 a 37,5 hores setmanals, sinó que preveu que haurà d'aplicar-se sense devaluació salarial i abans del 31 de desembre del 2025. A més, reforça la desconnexió digital i el registre horari. Quines són les claus de la reforma?
A quants treballadors afectarà?
D'entrada, la norma afectarà uns 12 milions de treballadors, segons estimacions del ministeri de Treball. El text recull que "les comissions negociadores dels convenis col·lectius tindran un termini fins al 31 de desembre del 2025 per fer les adaptacions necessàries". Una de les discussions amb Economia, que insisteix en un període de "transició" perquè les empreses, sobretot les pimes, es puguin adaptar, però també els treballadors autònoms, té a veure, precisament, amb els convenis que finalitzen més enllà del 2025 i que recullen una jornada laboral superior a les 37,5 hores setmanals.
S'aplica a tots els contractes?
Pel que fa als contractes a temps parcial, que afecten sobretot les dones, també s'introdueixen canvis importants perquè els treballadors no vegin "delmats els seus drets i salaris". La norma, per exemple, busca que els treballadors amb contractes parcials en empreses que tenen establerta una jornada a temps complet i superior a les 37,5 hores puguin mantenir els seus horaris i, alhora, incrementar el seu salari. Per exemple, si la jornada de l'empresa és de 40 hores (el màxim permès a la setmana, tot i que el còmput és anual), el treballador que té un contracte de 30 hores treballa l'equivalent al 75% de la jornada. Si es rebaixen les 40 hores a 37,5 hores setmanals, l'empleat que mantingui les 30 hores passarà a cobrir l'equivalent al 80% i, per tant, el seu sou hauria de pujar.
Menys hores de feina, i què més?
Finalment, la norma recull un blindatge del dret a la desconnexió digital, així com un reforç del registre horari obligatori, una mesura que ha allunyat la patronal de l'acord. La norma preveu que aquest registre sigui digital i no en paper (fins ara només era una possibilitat), de manera que es garanteixi "l'objectivitat, la fiabilitat i l'accessibilitat del registre de jornada". A més, la Inspecció de Treball hi podrà accedir en temps real. També s'endureixen les multes pels abusos amb els horaris.
El que es queda fora de la norma
El que no inclou el document que s’ha firmat aquest divendres són les ajudes directes i les bonificacions que Díaz havia promès a la petita i mitjana empresa, així com als autònoms, per adaptar-se a la norma. Una carta que, en tot cas, el govern espanyol podria jugar durant la tramitació al Congrés, sobretot a l'hora de negociar amb Junts.
Això és perquè un cop avalat per l’executiu de Pedro Sánchez, el text haurà de fer el salt al Congrés dels Diputats, on els equilibris parlamentaris amb els socis habituals anticipen, de nou, un tràmit tortuós, sobretot tenint en compte que el rebuig de la patronal allunya formacions com Junts.
En quins sectors tindrà més impacte?
D'altra banda, El País ha tingut accés a un informe del ministeri de Treball sobre l'impacte que tindria la llei en què assegura que un de cada tres empleats veurà reduïda la seva jornada almenys en una hora i mitja setmanal. Els sectors més afectats serien el comerç, l'hostaleria i l'agricultura, on les jornades són ara de mitjana més llargues. També hi hauria diferències per territoris, ja que hi ha comunitats, com ara Euskadi, on més de la meitat dels treballadors ja fan la jornada setmanal de 37,5 hores (en el cas de Catalunya és un 20%). Així, els territoris on la mesura tindria un impacte major són aquells on hi ha menys gent amb aquesta jornada de 37,5 hores, que són el País Valencià i les Canàries, amb només un 7%.
