El despatx Crowe Horwath fitxa Joan Iglesias, l’exarquitecte de la Hisenda catalana
Joan Iglesias, l’expert que durant prop de tres anys va idear la construcció de la Hisenda catalana, ha fitxat pel despatx Crowe Horwath com a soci del departament fiscal, segons ha pogut saber l’ARA. No fa ni un any que Iglesias va abandonar la Generalitat per tornar a l’Agència Tributària espanyola, on era inspector. Passats deu mesos, Iglesias ha optat per no seguir la seva carrera a l’administració i passar al sector privat. Ahir va ser el seu primer dia en el seu nou lloc de treball.
El despatx Crowe Horwath està guanyant cada cop més presència a Espanya. El 2012 va fitxar Sebastián Piedra –un inspector d’Hisenda en excedència– com a responsable del departament fiscal, i des de llavors ha incorporat diversos fitxatges d’altura, com Jaime Seguí (que abans havia estat a BDO i Cuatrecasas) i Ramón Santos (provinent de PWC). Tots ells són socis de la companyia, i l’últim a aterrar en aquest equip ha sigut Joan Iglesias.
La carrera d’Iglesias a la Generalitat va durar prop de tres anys. Durant aquest temps, tot i tenir despatx al departament d’Economia (del qual penja Hisenda), ell sempre va dependre directament de Presidència, és a dir, d’Artur Mas. Però poc després del desembarcament de l’equip d’Oriol Junqueras al departament d’Economia, Iglesias va optar per abandonar el càrrec i tornar a la seva feina anterior. Algunes fonts expliquen que Iglesias no veia realitzable la possibilitat de construir la Hisenda pròpia en els terminis que el nou equip establia. Des de la Generalitat s’assegura, en tot cas, que la intenció era que Iglesias seguís implicat en el projecte. “Tot i que hagi marxat, estem aplicant la doctrina Iglesias”, diu un portaveu del departament.
El model a seguir
Durant el seu pas pel Govern, Iglesias es va encarregar més del plànol teòric que del pràctic, segons les fonts consultades, i per això es parlava d’ell com a ideòleg del projecte. De fet, va escriure un llibre (Una hisenda a la catalana) on definia quin hauria de ser el model a seguir: un sistema nòrdic, de col·laboració entre administració i contribuent, a diferència de l’espanyol, basat en el càstig.