Que no siguin bessons

BarcelonaQuè té a veure el capitalisme amb el coronavirus? Que si vols parlar d’un, no pots prescindir de l’altre. ¿Són bessons? Més val que no, però s’assemblen massa. Així van passar els primers minuts del col·loqui que va organitzar ahir a la nit el diari ARA al CCCB de Barcelona. ¿Por al virus? Una dada: 450 cadires ocupades del tot per escoltar l’economista Antón Costas i el periodista David Fernàndez, amb la directora de l’ARA Esther Vera en funcions de testimoni més que de moderació.

El títol semblava massa sobrepassat (¿ És viable el sistema econòmic actual? ), en moments en què el Covid-19 ho arramba tot. Però els ponents van fer honor al títol, evidenciant el contrast de dues maneres oposades de veure la realitat econòmica.

Costas adverteix del còctel letal que es pot donar, de dues crisi bessones, la sanitària i l’econòmica, que ja s’albiren. Tanmateix, el risc és repetir errors: “Com es combat el virus no ho sabem, però sí que tenim receptes per a la crisi econòmica; el primer és no repetir els error comesos el 2008 i el remei de l’austeritat”. Fernàndez és més contundent: “Som més fràgils i vulnerables malgrat els discursos. I ara sabrem com és de diferent un sistema sanitari públic d’un de privat com el dels EUA”. Costas reclama que no hi hagi desproveïment, ni acomiadaments, i rescatar les persones. “El contrari del que demana Foment -rebla Fernàndez-, que abaixin els impostos i donin facilitats d’acomiadament”.

Semblava que anàvem a dos models, però no és el cas. Fernàndez recupera la ironia per recordar com fa anys hi havia gent que buscava una frase idèntica en pel·lícules diferents, fossin de riure o de plorar. I era “Has d’assumir la realitat”. I aquí, les complicitats: Costas demana un nou contracte social, i Fernàndez li diu que poden caminar junts sempre que es parli d’economia productiva. Costas s’hi posa bé recordant la frase “es el mercado, amigo ” i Fernàndez cita l’autor, Rodrigo Rato. Rialles al públic en recordar l’enfrontament que hi va tenir al Parlament.

Contracte social

Bons lectors tots dos, van coincidir en recuperar Karl Polanyi quan el 1944 va escriure La gran transformación i la diferència entre mercat i societat de mercat. La segona és la conseqüència del capitalisme dolent, tot i que per a Costas és també com el colesterol, que n’hi ha de bo i de dolent. “O hi ha contracte social o tot se’n va en orris”, conclou Fernàndez, hàbil: ho havia dit Costas quan era president del Cercle d’Economia. Que el coronavirus no ens faci encara més desiguals, el gran repte de l’economia.