La crisi mal tancada
Barcelona“S’ha acabat la crisi?” Aquesta és una de les preguntes més formulades de l’última dècada, i era el títol del debat que ahir van protagonitzar Alfredo Pastor i Xavier Vives, dos dels principals economistes catalans. El moderador, Antoni Bassas, va arrencar com era obligatori: “S’ha acabat la crisi?”, els va disparar. La primera resposta van ser uns moments de silenci, celles alçades i mirades creuades entre tots dos professors, fins que Pastor va trencar el silenci. Resposta: sí, però no. “La fase més aguda s’ha acabat, però la crisi està mal tancada: han quedat coses sense resoldre”. Vives ho va ratificar, però va anar més enllà: “Tenim un perill de recaiguda important”.
Acostumat a sentir molts polítics i altaveus dient que bé que van les coses, potser algú del públic va sentir alguna lleugera inquietud. Segons Vives, la primera onada d’aquesta gran crisi van ser les subprime americanes i la implosió de Lehman Brothers. La segona onada va ser la crisi del deute europeu, que per poc liquida l’euro. Ara la tercera onada pot ser la crisi del deute dels països emergents, que estan endeutats majoritàriament en dòlars i que potser no podran resistir les pujades de tipus d’interès que ja han començat a aplicar els Estats Units.
Aquesta és una tesi que es comença a sentir cada cop amb més força entre els acadèmics. No era una crisi en forma de L, ni V, i ara resulta que potser tampoc tindrà forma de W, sinó de WWW. Si us agraden les muntanyes russes, sigueu benvinguts. L’estabilitat és cosa del passat.
“Encara bo que vam tenir Mario Draghi!”, va exclamar Pastor. “El tàndem Mario Draghi - Mario Monti va convèncer Angela Merkel en el moment més crític”, va rememorar Vives. “Els italians són hàbils i saben vendre: mirin com venen oli espanyol!”, va afegir Vives. Monti ja no hi és, però Draghi segueix fent el que pot per controlar la crisi, tot i que té un problema: la política monetària està esgotada, segons Vives.
Els dos economistes no es posen d’acord en si vam viure per sobre de les nostres possibilitats durant la bombolla (Pastor diu que no perquè els diners no els vam gastar sinó que els vam invertir, però Vives rebat que els vam invertir malament en obres innecessàries). En el que sí que coincideixen és a assenyalar les debilitats de Catalunya i Espanya, les que permeten dir que la crisi està mal tancada. Són bàsicament dues.
La primera és l’atur. Pastor ho exposa cruament: “Tenim un estoc de gent [aturada] que no sabem gaire què fer-ne”. Això ho va dir fa anys un conseller d’Ocupació català i la seva carrera política potser es va acabar aquell dia. L’atur, afirmen, explica tres quartes parts de l’augment de les desigualtats a Espanya, que ja és el segon país més desigual d’Europa, per darrere de Letònia.
El punt número dos és el deute. Avui dia els interessos són els més baixos de la història i, per tant, l’Estat es pot permetre el deute que té. Però “compte, si els tipus del deute pugen”, diu Pastor. “Si pugen serà un gran problema”, remata Vives. “Imaginem que Draghi desapareix i en posen un altre que treu l’assegurança que el BCE ha donat sobre el deute espanyol”. Pensem-hi una mica, però potser no massa.
