La crisi que no va canviar res... i tot

Cap d’EconomiaA la City de Londres, centre del capitalisme europeu, l’esclat de Lehman Brothers va ser com l’entrada dels bàrbars a Roma: l’inici de la caiguda d’un imperi. Recordo l’impacte que van causar les paraules de Nicolas Sarkozy cridant a “refundar el capitalisme”. Qui era, al capdavall, el milhomes d’en Sarko per a un objectiu tan ambiciós? La seva boutade va deixar empremta per un motiu: aquells dies la desaparició del capitalisme tal com l’havíem conegut semblava no només possible sinó gairebé probable perquè, de sobte, moltes lògiques van quedar capgirades. Lehman va precipitar els esdeveniments d’una manera que només et podia deixar amb la boca oberta mentre esperaves que recursos humans no t’enviés cap e-mail anunciant acomiadaments.

La proclama de Sarko era el que la gent volia sentir però, en realitat, era un pensament naïf. Només cal aixecar la vista per veure que tot allò era fum. El sistema econòmic segueix gairebé igual. No només perquè l’economia de mercat (afortunadament) subsisteix, sinó perquè (lamentablement) no sembla que els errors que van provocar aquella crisi s’hagin esmenat. L’esclat de la crisi el va provocar el deute (les subprime, se’n recorden?) i deu anys després el deute no ha fet res més que seguir creixent. En el cas d’Espanya, la diferència és que, grosso modo, el deute privat ha baixat al mateix ritme que ha crescut el públic. Però el deute segueix existint, i un dia ens esclatarà a les mans. Ah, i pel que fa als bancs: la crisi la van originar les entitats too big to fail però l’únic que hem aconseguit en aquest temps és crear bancs... encara més grans! De bojos.

El sistema econòmic potser no ha canviat gaire, però altres factors sí que han mutat. No és un tòpic: els rics són més rics, i els pobres més pobres. El sistema ha subsistit, però està cada cop més deslegitimat, de manera que no ens pot sorprendre que fins i tot el país més poderós tingui ara de president un personatge com Donald Trump. Perquè aquesta crisi no ha canviat res del que havia de canviar però, si això no es corregeix, la inestabilitat està assegurada.