Crisi de les primeres matèries: un 40% de les constructores han trencat contractes o paralitzat obres
Quasi tres de cada quatre construccions en marxa s'han encarit més del 10%
Un 40% de les empreses constructores de Catalunya s'han vist abocades a trencar contractes que tenien en marxa per l'encariment i manca de subministrament de primeres matèries, segons un informe presentat aquest dimecres per la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC), basat en una enquesta feta entre els seus associats. L'informe és clar: un 100% de les constructores s'han vist afectades per l'encariment de preus i un 80% pel desabastiment o els retards en el subministrament de primeres matèries.
"Reclamem mecanismes de revisió dels preus en les obres en construcció", ha dit el president de la Cambra de Contractistes, Joaquim Llansó, davant les "pujades descontrolades" que desequilibren els contractes vigents.
L'estudi indica que un 70% de les empreses han vist com el cost de l'obra que estaven fent s'ha elevat més del 10% en els últims mesos. Per a més de la meitat de les companyies l'augment del cost s'ha situat entre el 10% i el 25%. Però per a un 13% l'increment ha sigut d'un 25% a un 50%. En molts casos, les empreses, davant aquest increment de costos, no han pogut fer front als seus compromisos. De fet, l'enquesta indica que un 40% de les constructores s'han vist obligades a resoldre algun contracte o a paralitzar algunes obres per aquest augment del preu de les primeres matèries. D'aquest 40%, en un 70% dels casos s'han paralitzat els treballs i un 40% dels casos han acabat en el trencament del contracte.
Les empreses del sector assenyalen l'acer com la primera matèria que més s'ha encarit, seguida de la fusta, l'alumini, el coure i el vidre. Segons Joaquim Llansó, des del gener l'acer corrugat s'ha encarit un 71%, el coure un 59%, la fusta un 6% i l'alumini un 68%, uns percentatges molt per sobre de la inflació, que tot i ser alta només voreja el 4%. Per això Llansó ha demanat "una solució automàtica" per a les obres en curs, calculant un percentatge d'augment per llei, tal com ja s'ha fet a Itàlia o França, i "mecanismes de correcció de preus" per a les futures obres.
![La fàbrica de Seat a Martorell ha hagut de tancar torns de producció davant la falta de materials per produir cotxes.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
Per la seva banda, el secretari general de la Cambra, Ignasi Puig, ha indicat que a aquests augments de preus de les primeres matèries s'hi ha de sumar l'increment del cost energètic i l'impacte que també tenen els colls d'ampolla en els subministraments. Segons l'estudi, en un 65% de les obres els desabastiments han retardat l'execució d'unitats d'obra, però sense afectar els terminis. En canvi, en un 12% dels casos hi ha hagut endarreriments en els terminis de finalització de l'obra i en un 5% dels casos s'han produït penalitzacions a les empreses per l'incompliment de terminis parcials o totals del contracte. Puig ha indicat que les primeres matèries de la construcció amb més retards en el subministrament són la fusta (un 60% dels casos), l'acer (50%), l'alumini (32%) i el vidre (26%).
Crítiques als pressupostos
La Cambra ha presentat també l'informe de licitació de l'obra pública del tercer trimestre. Malgrat l'augment de la licitació, el president de la CCOC no s'ha estalviat crítiques a la baixa execució dels pressupostos d'inversió, sobretot per part de l'Estat. "No té ni cap ni peus dir que invertiràs i després no fer-ho", ha sentenciat Joaquim Llansó. De fet, ha indicat que amb un pressupost d'inversió de l'Estat a Catalunya per a aquest any d'uns 2.000 milions d'euros, només s'han licitat de gener a setembre 492 milions d'euros, i l'execució pressupostària ha sigut el primer semestre del 13%.
En aquest sentit, Llansó ha indicat que és difícil identificar aquelles obres que es repeteixen en pressupostos successius perquè no s'han fet, però ha recordat el cas de Rodalies i els incompliments de les inversions anunciades tant pel govern de Rodríguez Zapatero com de Mariano Rajoy.
- 2.203 M€ La licitació d'obra pública del gener al setembre de totes les administracions de Catalunya ha sumat 2.203 milions d'euros, un 138% més que el mateix període de l'any passat. Malgrat tot, la Cambra de Contractistes considera insuficient aquesta quantitat, ja que considera que l'obra pública hauria de ser d'uns 5.500 milions d'euros anuals, el 2,2% del PIB.
- -18% Malgrat l'augment de la licitació en el que va d'any, en el tercer trimestre només va pujar a 679,6 milions d'euros, amb un descens del 18% respecte del trimestre anterior. Malgrat tot, és un augment del 32% respecte del tercer trimestre del 2019, l'any anterior a la pandèmia del covid-19.
- 1.178 M€ Ajuntaments, consells comarcals i diputacions lideren la licitació d'obra pública. Aquestes administracions locals van licitar 1.178 milions d'euros entre el gener i setembre, un 107% més que l'any passat. És més de la meitat de tota la licitació d'obra pública a Catalunya (53,5%)
- 92% La Generalitat va licitar obres per valor d 532,7 milions d'euros entre el gener i el setembre, quasi el doble (92% més) que el mateix període del 2020. Quasi una quarta part de tota la licitació a Catalunya la fa la Generalitat
- 532% L'Estat ha millorat la seva licitació d'obra a Catalunya un 532% del gener al setembre respecte del mateix període de l'any passat. No obstant això, és l'administració que menys inverteix, 492 milions, un 22,3% del total.
