Indústria

Crisi a Indústria en el pitjor moment

El govern espanyol busca nou titular per a una cartera en ebullició i que ha de gestionar els PERTE

La ministra d'Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, és la candidata pel PSOE a les eleccions de la Comunitat de Madrid.
3 min

MADRIDReindustrialització. Aquesta ha estat una de les paraules més citades pel govern espanyol des del principi de la legislatura. L'executiu de Pedro Sánchez confia que l'arribada dels fons europeus suposi la recuperació (i transformació) de tot un sector que les últimes dècades ha perdut pes en l'economia espanyola: d'un 18,7% del PIB el 2000 a un 15,3% el 2020, segons les últimes dades publicades pel Consell General d'Economistes. Una xifra que s'allunya de les recomanacions de la Unió Europea, que aconsella que el pes industrial dels països de la zona euro se situï al 20%.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Per això, el govern va situar el ministeri d'Indústria, que alhora gestiona Comerç i Turisme, a la diana i com una de les carteres amb més deures per fer. Els seus plans, però, s'han vist alterats per dues crisis: la de la pandèmia i l'actual crisi energètica i de preus, alimentada per la guerra a Ucraïna. I per si això no fos prou, a totes dues s'hi afegeix un terrabastall intern.

Quan falta menys d'un any perquè acabi la legislatura, el ministeri ha canviat de dalt a baix la seva estructura. Al desembre, el govern espanyol comunicava que cessava el número dos de la ministra Reyes Maroto a Indústria, el secretari d'estat d'Indústria, Raül Blanco. El català –que ara ocupa la direcció de l'Escola Industrial– va fer les caixes a finals de mes i al seu lloc s'hi ha posat el socialista asturià Francisco Blanco.

Però aquest no ha estat l'únic canvi. També ha dit adeu el secretari d'estat de Turisme, Fernando Valdés, que a finals de desembre va marxar per "motius personals" (feia poc més d'un any que estava al càrrec) i al seu lloc s'hi ha posat la fins ara directora general de Turisme de les Illes Balears, Rosana Morillo. En tot cas, el revulsiu més gran encara ha d'arribar i és el canvi a la cúpula: la ministra Maroto és la candidata del PSOE a les eleccions de la Comunitat de Madrid del mes de maig i, per tant, Pedro Sánchez li està buscant un substitut.

Projectes estratègics

Un dels grans cavalls de batalla del ministeri és el desplegament del PERTE del cotxe elèctric (el primer gran projecte estratègic vinculat als fons europeus). El desenllaç de la primera convocatòria va ser amarg, sobretot perquè només es van adjudicar 792 milions d'euros de 3.000 milions, en un procés marcat per la complexitat burocràtica i la negociació amb empreses com Volkswagen.

D'allò se'n va desencadenar el cessament de Raül Blanco, així com la flexibilització d'alguns dels altres PERTE. Sense anar més lluny, el govern s'ha compromès a convocar una segona convocatòria del projecte estratègic del cotxe elèctric (4.295 milions d'euros) i negociarà amb Brussel·les reduir el pes dels avals (motiu pel qual va perillar el projecte del hub de l'electromobilitat).

També es flexibilitzaran les bases del PERTE agroalimentari (1.450 milions). Per a aquest projecte s'ha anomenat un comissionat: el català Jordi Carbonell. També per a un dels altres projectes estrella, el PERTE de la descarbonització industrial (3.100 milions d'euros), on s'ha nomenat Luis Ángel Colunga com a comissionat especial. A més, el ministeri també coordina el PERTE naval (310 milions d'euros públics).

Crisis obertes

A part del pla de recuperació, Indústria ha conviscut en els últims anys amb múltiples crisis. L'última, l'energètica i de preus, ha obligat la cartera de Maroto a destinar en l'últim pla de xoc aprovat a finals de desembre un total de 950 milions d'euros per a empreses gasintensives i electrointensives, a qui ha prorrogat les ajudes. El sector fa temps que assenyala que viu una "situació límit" pels alts costos amb "factures milionàries".

A part, Espanya no ha deixat de patir tancaments. El de Nissan a la Zona Franca és, probablement, un dels més durs, amb 3.000 persones pendents de la reindustrialització dels terrenys. A aquesta crisi s'hi suma la viscuda al metall de Cadis, però també el procés per trobar un comprador per a la multinacional Abengoa (Andalusia) o el periple judicial encara obert a Alcoa (Galícia).

Llei d'indústria

En l'àmbit legislatiu, el ministeri també ha encarrilat l'avantprojecte de la futura llei d'indústria. El text ja ha estat aprovat pel consell de ministres i ara està obert a audiència pública. El calendari, però, no hi juga a favor. En un any marcat per a les convocatòries electorals, diferents veus parlamentàries consultades per l'ARA coincideixen en dir que el que no s'aprovi abans de l'estiu difícilment tirarà endavant. La norma vol allunyar el fantasma de les deslocalitzacions i prohibirà a les empreses que hagin rebut ajudes públiques traslladar la seva activitat a fora durant, com a mínim, cinc anys, entre altres mesures. En tot cas, el que segur que està clar és que si la llei veu la llum ja serà amb un altre ministre al capdavant.

stats