Els 3 grans acords per salvar l'euro

BarcelonaLes borses han celebrat aquest dijous al matí els acords assumits de matinada a Brussel·les després de més de deu hores de reunions. Els líders europeus han aconseguit finalment tirar endavant el seu pla per afrontar la crisi més greu de la història de la moneda única. La UE adverteix que l'euro encara no s'ha salvat, però que les mesures adoptades són un primer pas per començar a redreçar el rumb. La cimera de la UE s'ha tancat a quarts de cinc de la matinada amb tres grans acords. Tres braços entrellaçats entre si, ideats per restaurar la confiança en els mercats i evitar el contagi de la crisi a altres països de la zona euro.

1. Que paguin els bancs: la banca grega assumeix perdre el 50% del deute

El primer d'ells és l'aprovació d'un segon paquet de rescat a Grècia, que estarà dotat amb 130.000 milions d'euros, i que comporta una quitança del 50 per cent del deute que manté amb la banca privada.

Per forjar l'acord, en una iniciativa poc habitual, els líders van desplaçar fins a Brussel·les el director de l'Institut de Finances Internacionals –l'associació de bancs més poderosa del món–, Charles Dallara, a qui van asseure a negociar amb Merkel, Sarkozy, la directora de l'FMI, Christine Lagarde, i el del Consell Europeu.

2. Un coixí més gran: s'amplia el fons de rescat fins al bilió d'euros

El segon és la reconfiguració de l'actual Fons Europeu d'Estabilitat Financera (FEEF), un instrument dotat amb 440.000 milions d'euros, però que fins ara ha demostrat poca efectivitat per resoldre la crisi. Amb l'ampliació del fons de rescat, la UE tindrà un bilió d'euros, quatre vegades la capacitat actual.

El nou fons de rescat tindrà capacitat d'assegurar una part de les col·locacions de països perifèrics, de manera que multiplicarà la seva capacitat d'actuació. A més, podrà obrir-se a capital extern de països emergents, com la Xina. El fons de rescat garantirà contra el risc de pèrdues fins al 20% del valor del deute públic que adquireixin els inversors.

3. Recapitalització de la banca: la UE exigeix a la banca espanyola 26.000 milions

L'últim punt és el de la recapitalització de la banca europea, a la qual es demana que es doti de més múscul per suportar l'impacte de la crisi grega sense perill d'enfonsar-se.

La UE obligarà els 70 principals bancs europeus a assolir abans de juliol de 2012 un core capital –o capital de màxima qualitat– del 9%, cosa que l'obligarà a demanar recursos per import de 106.000 milions d'euros.

La pitjor part se l'emporten, després dels bancs grecs, els cinc grans bancs espanyols –Santander, BBVA, Popular, Caixabank i Banki–, en els quals s'han detectat unes necessitats de capital de 26.000 milions d'euros.

En general, els bancs que estiguin immersos en processos de recapitalització no podran repartir beneficis via dividends o bonus per als empleats fins que compleixin els objectius requerits.

Satisfacció a Brussel·les

El punt més conflictiu era aconseguir que els bancs acceptessin una lleva de 100.000 milions d'euros del deute, perquè si no s'hagués aconseguit un pacte voluntari, el probable impagament de Grècia hauria desencadenat una reacció de contagi a la zona euro de proporcions desconegudes, segons han advertit els analistes en les últimes hores.

Però de matinada ha comparegut el president de la Comissió Europea, Jose Manuel Durão Barroso, per informar de l'acord. "Avui, els membres de la zona euro hem fet un gran pas. Són mesures excepcionals, per a temps excepcionals", ha indicat. La UE presentarà el full de ruta per sortir de la crisi davant la cimera del G-20 que se celebra el 3 i 4 de novembre a Canes.

En el comunicat final de la cimera, els líders de l'eurozona han tingut paraules de benvinguda per a les reformes que ha emprès Espanya i el pla que ha presentat en les últimes hores Itàlia, i amb el qual pretén posar ordre a les seves finances.

No obstant això, l'eurozona adverteix a Espanya que ha de fer més per impulsar el creixement i posar fre a la desocupació, que està en nivells "inacceptablement" alts.