Rajoy demana ajuda a la UE per evitar que els ajustos es facin en detriment "de la cohesió"

MadridEl president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha fet aquest dimecres la crida més intensa, des que va arribar a la Moncloa a finals del 2011, a la Unió Europea per accelerar la integració econòmica i donar llum verda a la unió bancària.

En la intervenció de 30 minuts al ple del Congrés de Diputats per explicar el consell europeu de març, Rajoy ha advocat per fer servir "tots els instruments que estiguin al nostre abast" −en una possible referència als passos que cal fer cap a la unió bancària, però també una nova demanda de polítiques d'estímul− per "evitar que Europa es quedi enrere" i caigui en l'"estancament". "Les bases d'actuacions estan dissenyades, però cal redoblar el ritme d'intensitat i d'execució", ha afegit.

El president espanyol ha volgut enviar el missatge que "Espanya està complint" i que ara li toca a la UE passar de les paraules als fets, és a dir, donar llum verda al juny a tots els mecanismes previstos en la unió bancària.

Però no només això. Rajoy també ha fet una petició implícita d'ajuda als seus socis europeus, similar als fons de cohesió que es van impulsar amb l'ampliació de la unió al sud i l'est. "Els països que ens hem embarcat en reformes estructurals i amb ajustos en profunditat esperem el suport de la resta de socis i institucions europees perquè l'esforç i els sacrificis no siguin en detriment de la cohesió, que és un valor fundacional de la unió. Així hauria de passar ara com va passar amb la gran aventura de l'ampliació al sud i a l'est. Llavors, la unió va fer un esforç generós de cohesió que va redundar en beneficis dels nous socis, però també va permetre l'obertura de nous mercats", ha assegurat.

Ajuda al BCE i Alemanya

En el torn de rèplica, Rajoy ha demanat que s'impulsi la liquiditat per acabar amb la “segmentació del mercats” -la diferència del cost de finançament d'empreses similars segons els països-, en una clara petició al Banc Central Europeu (BCE). En aquest sentit, ha tornat a advocar per obrir un debat sobre si el BCE ha de tenir les “mateixes competències” que la Reserva Federal, el Banc d'Anglaterra i el de Japó. És a dir, que l'eurobanc deixi l'ortodòxia de preocupar-se només per la inflació i llanci agressius plans d'estímul.

D'altra banda, ha tornat a reclamar a països com Alemanya que impulsin mesures expansives. En concret, que "els països que s'ho poden permetre augmentin la seva demanda interna", cosa que per exemple potenciaria les exportacions d'Espanya.