La crisi dispara el pes de les benzineres ‘low cost’

BarcelonaLa crisi econòmica ha capgirat el negoci de les benzineres. Els grans operadors del sector han anat perdent quota en favor del que ja es coneix com a benzineres low cost, lligades en molts casos a altres negocis, com els hipermercats i les cooperatives. Unes benzineres que ofereixen un preu més ajustat i que, en moments de crisi en què els ciutadans miren més la butxaca, han crescut en detriment de les estacions de servei tradicionals.

La clau d’aquestes benzineres és que operen sense personal -o molt poc-, estan molt automatitzades i no inclouen altres serveis que sí que es troben a les instal·lacions tradicionals. Això els permet ajustar molt més els preus. I en molts casos van lligades a altres negocis, com el del supermercat i hipermercat, amb la qual cosa el propietari no busca maximitzar el marge amb la venda de carburants, sinó arrossegar clients cap al seu negoci principal.

La situació ha activat les alertes de les grans distribuïdores de carburants lligades a les grans petrolieres i que estan a l’Associació d’Operadors Petroliers (AOP). Són BP, Cepsa, Galp, Repsol, Saras i Shell. Aquests operadors reconeixen que tenen una quota de mercat del 60% i que ha aparegut “competència en marques i formats amb l’aparició de nous competidors com els hipermercats i les cooperatives”, segons recullen en la seva memòria anual. L’AOP reconeix que el negoci s’ha reduït i cada cop hi ha més jugadors per repartir-se el pastís. Segons els seus càlculs, la venda mitjana de carburant per estació de servei a l’Estat ha passat de 3,5 milions de litres el 2007 a només 2,4 milions de litres el 2014 (vegeu gràfic). I el nombre d’estacions de servei ha augmentat en 2.000 durant el període. Això vol dir que hi ha més punts de venda i menys carburant per vendre, cosa que ha disparat els costos unitaris de la distribució.

Les pressions dels grans

De fet, el 2014 ha sigut el primer any des de l’inici de la crisi que ha augmentat el consum de carburants per a l’automoció a l’Estat. Ho va fer en un 1,4%, però per l’impuls del gasoil, que va augmentar un 2%, perquè el consum de gasolina encara va caure en un 0,8%. I entre el gener i l’abril d’aquest any el consum total de combustibles ha crescut un 3,1%, tot i que les benzineres encara cauen un 0,3%, segons les últimes dades publicades per la Corporació de Reserves Estratègiques de Productes Petrolífers (CORES).

Amb la caiguda de vendes les estacions de servei tradicionals han obert la batalla contra les low cost. En algunes comunitats han aconseguit que sigui obligatori que a les benzineres hi hagi almenys un treballador. A Catalunya la patronal es va reunir amb el conseller d’Empresa, Felip Puig, per demanar-l’hi. Puig va dir que ho estudiarà, però els propietaris de benzineres volen insistir-hi, segons ha explicat a l’ARA Manuel Amado, president de l’Associació Provincial d’Estacions de Servei de Barcelona i vicepresident de l’associació estatal.

L’argument de l’ocupació

Amado argumenta que les benzineres low cost destrueixen ocupació, no només per la baixa taxa d’empleats que tenen, sinó també perquè les benzineres pròximes no hi poden competir i han d’acabar acomiadant treballadors. Segons càlculs dels sindicats, el model podria provocar la pèrdua d’uns 9.000 llocs de treball a l’Estat, el 20% del total.

Manuel Amado ha explicat a l’ARA que aquestes benzineres de baix cost haurien de rebre el mateix tracte que les benzineres tradicionals, cosa que en la seva opinió no es produeix. Així, diu, si no hi ha empleats, l’usuari no pot accedir a un joc de mesures per comprovar que els sortidors donen la quantitat adquirida de carburant. “Volem que s’apliquin les mateixes normes”, diu el representant de les estacions de servei, que a més assegura que el producte que venen aquestes benzineres no és igual al de les estacions de servei abanderades. Amado indica que el model low cost lligat a les grans superfícies comercials “només busca captar clients”.

Per fer-se una idea de l’evolució del mercat, l’any 2009 a l’Estat hi havia 9.726 benzineres, mentre que al tancament del 2014 n’hi havia 10.712, una xifra que suposa un augment del 10%. Però les benzineres de les grans petrolieres que formen part de l’AOP van disminuir en un 1,44%. Per contra, les benzineres de supermercats i hipermercats van augmentar gairebé un 22%, mentre que les de cooperatives van incrementar-se un 12%.