La crisi ha castigat més les empreses catalanes que les de Madrid

L'efecte capitalitat aporta a la comunitat madrilenya empreses més grans que han resistit millor, segons un estudi de l'Iese

Els experts creuen que la fiscalitat madrilenya i l’efecte capitalitat expliquen l’arribada d’empreses de tot l’Estat a la Comunitat de Madrid.
Xavier Grau
12/12/2016
3 min

BarcelonaLes empreses catalanes han patit de forma més dura la crisi econòmica que les de Madrid, bàsicament perquè la dimensió de les companyies amb seu a la comunitat madrilenya és més gran. Aquesta conclusió es pot extreure de l'estudi Business Barometer Back to Basics (Barómetre B4).

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Aquest estudi ha estat dissenyat pels professors de l'Iese Eric Weber i Miguel Ángel Ariño, juntament amb Pedro Tort-Martorell, director de l'empresa Informa D&B, i Ricard Puigferrat, fundador de Back To Basics Management. L'estudi analitza la situació financera de més d'un milió d'empreses a Espanya entre el 2007 i el 2014.

El que es constata en aquest baròmetre és que les petites i mitjanes empreses (pimes) han perdut més competitivitat durant la crisi que les grans companyies. Així, en aquest període les grans empreses van mantenir la seva facturació, mentre que les pimes la van reduir un 32%. Fins i tot, en facturació per empleat, les grans empreses van augmentar un 7%, mentre que les pimes la van reduir un 27%.

De fet, durant la crisi les grans companyies van prendre mercat a les pimes. Les vendes totals entre el 2007 i el 2014 a l'Estat van caure un 16%, però les grans empreses van mantenir el seu negoci perquè van aconseguir un 10% de la quota de mercat de les pimes, que van perdre un terç de les seves vendes.

La diferència no va afectar només les vendes, sinó també els guanys. La rendibilitat de les grans empreses es va reduir cinc punts percentuals durant el període analitzat, mentre que la de les pimes va caure set punts percentuals i va acumular, a més, pèrdues els anys 2011, 2012 i 2013.

Distribució geogràfica

Aquest comportament divers de les empreses durant la crisi va comportar també un impacte diferent en funció de la situació geogràfica. Madrid, Catalunya, el País Valencià, Andalusia, el País Basc i Galícia són les comunitats amb més facturació empresarial.

Però a Madrid, i en menor mesura al País Basc, les empreses van perdre menys facturació perquè tenen més grandària –malgrat que les grans companyies tendeixen a acumular-se cada cop més a Madrid–, segons alerta l'informe. A Madrid la facturació empresarial entre el 2007 i el 2016 va caure un 3%, i al País Basc, un 8%.

En canvi, on el teixit de pimes és més gran que el de grans empreses, la caiguda de la facturació de les empreses va ser molt més elevada. A Galícia va caure un 17%, mentre que a Catalunya i a les Balears va arribar al 19%, i al País Valencià es va enfilar al 28%.

Més destrucció d'ocupació

Els estralls de la crisi no només va afectar la facturació empresarial, sinó també l'ocupació. Però l'impacte també va ser molt diferent en funció de la dimensió de les empreses. Durant el període analitzat es van perdre un 21% dels llocs de treball, però la destrucció a les pimes va ser d'un 27% (la qual cosa equival a 1,5 milions de persones que van perdre l'ocupació), mentre que a les grans empreses la pèrdua va ser d'un 8% (i va afectar 200.000 persones).

Fins i tot, les plantilles de les grans empreses va augmentar un 7%, mentre que en el cas de les pimes va disminuir un 27%.

Aquestes diferències també van afectar els salaris. Els sous van evolucionar com les vendes. De mitjana els salaris van evolucionar per sota de l'IPC, però mentre a les pimes l'augment anual va ser d'un 1%, a les grans empreses va ser del 2%. Així, l'escletxa salarial entre pimes i grans empreses s'ha fet més gran. El 2007 la diferència de retribució mitjana anual entre grans i petites empreses era de 10.000 euros, quan el 2014 havia arribat fins als 12.000 euros.

Sectors de futur

Aquest estudi destaca que el sector sanitari i assistencial, i el sector primari –que va ser l'únic que no va destruir ocupació– són els que van aguantar millor la crisi, fins i tot amb augments de la facturació, sobretot els darrers anys, mentre que la fabricació i les activitats extractives van ser de les que van anar pitjor.

Menció a part té la construcció, que el 2014 va facturar un 67% menys que el 2007, una dada que es destaca com a "molt preocupant" per part dels autors de l'estudi perquè ha estat el motor històric de l'economia espanyola i arrossega altres sectors.

Els autors destaquen com a sectors de futur que caldria potenciar, sobretot, el turisme assistencial, que aglutina el potencial turístic espanyol, ja en creixement, amb un sector que va a l'alça, com és el sanitari i assistencial.

stats